Resultats de la cerca
Es mostren 1196 resultats
marquesat de Villarios
Història
Títol concedit a Sardenya el 1646 a Joan Baptista d’Amat i Font, segon comte de Villarios i cavaller de Sant Jaume.
El comtat de Villarios havia estat atorgat al seu pare, el mariscal de camp Francesc d’Amat, governador de l’Alguer
marquesat de Villaclara
Història
Títol concedit a Sardenya el 1701 a Josep de Satrilla i Vico, comte de Villasalto i cavaller d’Alcántara, natural de Càller.
marquesat de l’Illa Rosa
Història
Títol concedit a Sardenya per Felip V de Castella a Josep Massons, natural de Càller, tercer comte de Montalbo de Aragón, senyor de Posada i Siníscola i del Castello Faba, abans del 1719, pel fet d’haver intentat el 1710 de recobrar l’illa de Sardenya per al rei.
Crònica

Edició del 1558 de la Crònica de Ramon Muntaner
© Biblioteca de Catalunya
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra de Ramon Muntaner, la més llarga i la més popular de les quatre grans cròniques catalanes.
Per escriure-la l’autor es valgué de la seva gran experiència i de les seves extraordinàries condicions de narrador Historia un ampli període que va des de l’engendrament de Jaume I 1207 a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 El seu testimoni augmenta de vàlua a mesura que avança la crònica Per a l’engendrament del Conqueridor el cronista es valgué d’una cançó de gesta refosa que ja prosificà Desclot després, fins a la mort de Pere el Gran 1285, Muntaner sembla acudir principalment a texts historiogràfics no sempre ben recordats, bé que excepcionalment pot disposar d’experiències personals…
,
Entença

Armes dels Entença
Llinatge originari de Ribagorça, que anà estenent els seus dominis fins a l’Ebre.
Els Entença El primer senyor conegut de la baronia d’Entença fou Berenguer I d’Entença , que assistí al setge de Barbastre 1065 Tingué un fill anomenat Gombau I d’Entença , que tal vegada fou qui signà com a testimoni els capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV i Peronella i la unió catalanoaragonesa 1137 Juntament amb ell signà un cert Pere Mir d’Entença , que ja havia estat testimoni del testament d’Alfons el Bataller 1131 i de la confirmació, per Ramir II, de l’annexió de Barbastre a l’església de Roda 1135 descendent potser, poc o molt legítim, dels comtes de Pallars, el seu parentiu…
Santcliment

Armes dels Santcliment
Llinatge de mercaders, ciutadans honrats i cavallers vinculat des del segle XIII a Lleida i a Barcelona.
La branca de Lleida adquirí una certa importància amb Tomàs de Santcliment mort després del 1292, que comprà el 1249 a Guillem de Cardona el castell d’Alcarràs Segrià i rebé potestat del rei, com a recompensa de la seva participació a la campanya de València, sobre els castells d’Albalat de Cinca, Maldà i Maldanell Urgell Al segle XIV els Santcliment residien al carrer Major de Lleida i posseïen, a més de la senyoria d’Alcarràs i Montagut, Sarroca de Lleida, Llardecans, Vilanova de Remolins i grans latifundis a Flix i la Palma Ribera d’Ebre, aquests darrers venuts a la ciutat de Barcelona el…
mar Tirrena
Mar
Sector occidental de la mar Mediterrània, comprès entre les costes occidentals de la península italiana i les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília.
Forma com una conca on s’assoleix la màxima profunditat de la Mediterrània occidental 3638 m, la qual s’eleva amb ràpids pendents vers les costes, on a penes presenta plataforma litoral Pel canal de Còrsega, al N, comunica amb la mar de Ligúria, i pel de Messina, al SE, amb la Jònica Hi ha diverses illes a les seves vores, com Capri, Ischia i les Eòlies Els ports més importants són el de Nàpols i el de Palerm
Tempio Pausania
Ciutat
Ciutat de la província d’Òlbia-Tempio (Sardenya), de la qual és cocapital juntament amb Òlbia, a la costa septentrional de l’illa.
També és capital de la Gallura Centre agrícola al peu del Limbara i mercat ramader, té indústria del suro És un centre d’estiueig important
torre del Tramariu
Història
Antiga torre de defensa que s’alça a la costa de ponent del port natural del Comte, del municipi de l’Alguer (Sardenya).
cala Bona
Cala
Petita cala de la costa de l’Alguer, a ponent del port de l’Alguer (Sardenya); hi desemboca el riuet de cala Bona.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina