Resultats de la cerca

Collaborador de La Veu de Catalunya i Cu-cut , dirigí D’Ací i d’Allà 1919-24 i fundà les revistes Futurisme i Actualitats 1924, que també dirigí Publicà un bon nombre de novelles d’un valor desigual, com Els adéus 1924, Ídol vivent 1928, Les dues germanes 1923, L’etern retorn 1924, La desventura de Tomàs Salom 1925, Una dona 1925 i Camins de dolor 1926 També és autor del recull de narracions Vides humils 1929, publicat pòstumament, i de diverses comèdies Mal d’amor , Per damunt les boires i El casquet i la boina anglesa Traduí La passatgera 1926, de Guy de Chantepleure, i Vida…

Es donà a conèixer amb la novella As covas do rei Cintolo 1956, en la línia de fantasia i humor d’Alvaro Cunqueiro, bé que un any abans havia publicat Ribanzo , en el mateix gènere, al qual retornà amb A xeva sagrada 1960 i A vila sulagada 1981, premi Blanco Amor Escriví també nombroses obres de teatre, sovint grans quadres històrics on, emparat en figures de la llegenda o de la història gallega, presenta problemes de l’actualitat Prisciliano 1970, Xelmírez 1974, Os irmandiños 1978, Pedro Madruga 1981 i A diáspora 1981 Fou també autor d’assaigs O esprito de Galiza 1955, De la…

Provinent d’una família de pagesos empobrits, estudià a Uppsala El 1895 es donà a conèixer com a poeta amb la publicació de Vildmarks och Kärleksvisor ‘Cançons del bosc i de l’amor’, i amb Fridolins visor ‘Les cançons de Fridolin’, 1898 obtingué un gran èxit La seva obra, una de les principals de la lírica sueca del s XX, palesa nombroses influències, entre les quals la de la poesia popular, la del barroc i la dels romàntics Molts dels seus reculls estan situats en el marc de les tradicions i del paisatge de la seva regió nadiua Flora och Pomona ‘Flora i Pomona’, 1906 i Hösthorn…

La seva poesia presenta una purificació de l’amor i pertany a un món diferent del trobadoresc, amb influències de Dant i Petrarca El 1409, com a patró de galera, participà en la guerra de Sardenya Partidari de Ferran de Trastàmara, fou l’emissari que anuncià als parlamentaris de Tortosa 1412 l’elecció d’aquell com a rei, i fou recompensat 1413 amb la castellania de Castellví de Rosanes l’infant primogènit Alfons el nomenà, a més 1413, comissari reial a Girona i al Rosselló Bibliografia Bohigas, Pere Lírica trobadoresca del segle XV Joan Basset i altres poetes inèdits del Cançoner…

Després de la mort de Saint-Simon configurà el saintsimonisme com a doctrina religiosa calia establir una jerarquia eclesiàstica entre els deixebles d’aquell i predicar el treball com a principal deure de l’home Es retirà a Menilmontant 1832, on dirigí la redacció de Le livre nouveau , fins que fou empresonat, acusat de defensar l’abolició de l’herència i l’amor lliure Més tard, a Egipte, procurà, sense èxit, que hom financés la construcció del canal de Suez El 1839 fou nomenat comissari per al desenvolupament d’Algèria, però el seu pla de colònies collectives agrícoles fou…

De jove fou atret pel moviment obrer, i el 1919 entrà en el partit comunista Redactà, juntament amb LKássak, la revista avantguardista “Dokumentum” 1926-27 El 1947 publicà la novella A befejezetelen mondat ‘La frase inacabada’, àmplia visió de la societat hongaresa, amb trets autobiogràfics L’atmosfera dels anys del culte a la personalitat queda reflectida en diversos contes Niki , 1956 Szerelem , ‘Amor’, 1963 A partir dels anys seixanta reapareixen elements surrealistes i expressionistes en la seva obra D’aquesta etapa final destaquen les novelles GA úr X-ben ‘El Sr GA a la…

Se serví de tots els estils literaris, des del barroc fins al surrealisme El dialecte vienès tingué una gran importància en la seva obra, que barreja el greu amb el grotesc, el llegendari i el sarcasme, el frívol i el macabre, adultera cites d’autors clàssics, i utilitzà tota mena de recursos paròdics, etc, sempre per tal de provocar els lectors De la seva àmplia obra cal destacar Gedichte über die Liebe und über die Lasterhaftigkeit ‘Poesies sobre l’amor i sobre la immoralitat’, 1975, Grammatik der Rosen ‘Gramàtica de les roses’, 1979, Die Sonne war ein grünes Ei ‘El sol era un…

Doctor en filologia romànica per la Universitat de Barcelona Des del seu primer llibre, Contes menorquins 1972, la seva narrativa mostra una clara influència dels models imaginatius del realisme màgic, d’arrel sud-americana, mitjançant la recreació fantàstica de l’escenari històric o folklòric menorquí, la qual cosa representa una renovació de la prosa menorquina Destaquen les obres L’Arcàngel 1973, premi Ciutat de Palma 1972, Un regne per a mi 1976, premi Sant Jordi 1975, El camp de les tulipes i altres narracions 1976, Potser només la fosca 1979, Amb la mort al darrere 1980, Lady Valentine…

Vida Estudià medicina i farmàcia, però s’acabà llicenciant en dret D’origen aristòcratic i bohemi, excellí com a boxador i jugà en els primers equips de futbol del Barcelona i l’Español 1918-20 Fou campió de Catalunya d’esgrima i participà en aquesta especialitat en els Jocs Olímpics de París 1924 i d’Amsterdam 1928 Practicà també la pintura i el retrat, i debutà als escenaris de Barcelona abans de fer-ho en el cinema per a la UFA alemanya com a Félix P Soler a La santa i el seu bufó Der Heilige und ihr Narr , 1928, William Dierterle i l’any següent a França i a Itàlia El 1930 fou contractat…

Vida Abandonà les carreres de ciències econòmiques i dret a Barcelona, i entrà en el món cinematogràfic a final de la dècada del 1960, muntant cineclubs i exercint diverses comeses en curts de Francesc Bellmunt, Ramon Font, Pere Balsach, Segismon Molist i Ferran Alberich, en les productores Vértigo, Pac Films i Films de Lluna, que fundà el 1974 Com a realitzador debutà dirigint un episodi del llarg Pastel de sangre 1971 al costat de Jaime Chávarri, F Bellmunt i Emilio Martínez-Lázaro, al qual seguiren els documentals L’humor 1978 i Els naturistes 1981 D’altra banda, com a director de curts d’…