Resultats de la cerca

Fou deixeble de C Dobici, A Ferdinandi i A Bustini al Conservatori de Roma, on es graduà el 1940 en piano i composició Posteriorment amplià estudis amb I Pizzetti a l’Acadèmia de Santa Cecília i fou professor de diferents matèries al Conservatori de Roma Entre el 1963 i el 1966 fou director artístic de l’Acadèmia Filharmònica de Roma i el 1967 fou nomenat director del Conservatori Arrigo Boito de Parma Parallelament dugué a terme una important tasca com a director artístic de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Influït per les obres de P Hindemith i B Bartók, del seu ampli catàleg cal…

Format a l’Institut d’Educació Musical de Hèlsinki, amplià estudis a Viena amb R Fuchs 1899-1901 Parallelament estudià història de l’art a la Universitat de Basilea Fou professor a l’Institut d’Educació Musical de Hèlsinki 1895-1907, centre que dirigí durant el període 1911-36 Del 1908 al 1911 fou director de l’Orquestra dels Amics de la Música de Viipuri, on fundà una escola de música Adscrit al nacionalisme musical, les seves obres denoten una clara influència del simfonisme de J Sibelius, i una part important del seu catàleg, del misticisme i de les religions orientals El seu interès per…

Format als conservatoris de Brusselles i Anvers, posteriorment amplià aquesta formació amb P Gilson i P Dukas Exercí la docència al conservatori de la capital belga, del qual fou director entre el 1949 i el 1966 També fou crític musical i el 1924 fundà, amb Gilson, la "Revue musicale belge" A més, escriví articles en "Le Peuple" 1925-40 i "La Nation Belge" 1944-49 El llenguatge de Poot és plenament tonal i posseeix una gran riquesa rítmica, amb influències provinents del món del jazz L’obertura Vrolijke 1935 és l’obra que més ha transcendit en el panorama musical belga També són destacables…

Estudià cant a Nova York amb DFerro i posteriorment amplià la seva formació a Roma i París Debutà com a Blonde El rapte del serrall amb la New York City Opera 1971 i el 1975 es presentà al Covent Garden de Londres, un any abans del seu debut al Metropolitan de Nova York Dotada d’una veu capaç d’afrontar les colorature de les parts de soprano lírica lleugera, destacà en diverses òperes de WA Mozart, G Donizetti, A Thomas, G Verdi i RStrauss, entre d’altres Al Gran Teatre del Liceu es destacà a la meitat dels anys vuitanta amb La fille du régiment i Don Pasquale El 1993 es retirà de l’escena…

Estudià cant amb la seva mare, X Macadon, i posteriorment amplià la seva formació, abans de debutar el 1946 a La Fenice de Venècia com a Varlaam Borís Godunov , paper amb què un any més tard es presentà a la Scala de Milà, teatre del qual fou un intèrpret assidu fins el 1960 El 1951 actuà als Estats Units, i des d’aleshores cantà regularment a l’Òpera de Chicago i al Metropolitan de Nova York El 1952 debutà amb el paper titular de Borís Godunov al Covent Garden de Londres El 1958 participà en l’estrena a Itàlia d' Assassinat a la catedral I Pizzetti Malgrat els seus èxits, la seva carrera…

Estudià composició a Budapest 1907-10 i aplegà música popular tot viatjant per Transsilvània i el nord d’Hongria 1910-12 Entre el 1910 i el 1917 tocà la viola en diverses formacions orquestrals i el 1919 fou nomenat professor a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest, on treballà fins que es retirà el 1959 També es dedicà a la composició i a la recerca en el camp de la història de la música, especialment la del seu país És un dels fundadors de la musicologia hongaresa moderna El seu treball mostra una àmplia varietat de coneixements, des de la història de tots els períodes de la música…

Format inicialment com a enginyer, el 1947 obtingué una beca de la Royal Academy of Music, on estudià piano amb H Craxton i composició amb W Alwyn Guanyador del Premi Dove, amplià estudis a la Universitat de Londres Es donà a conèixer com a compositor en els concerts de la Society for the Promotion of New Music i del London Contemporary Music Centre Fou professor del Morley College de Londres 1952-59 i de la Universitat d’aquesta ciutat 1955-60 El 1961 es traslladà als Estats Units, on ensenyà a la Duke University Carolina del Nord La seva obra denota una influència inicial…

Estudià al Real Conservatorio de Música de Madrid Posteriorment amplià la seva formació a Munic i, de retorn a Espanya 1977, ensenyà a l’Escuela Superior de Canto de Madrid Entre el 1980 i el 1988 fou director de l’Orquestra Simfònica d’Astúries Des del 1986 és director titular de l’Orquestra Simfònica de Tenerife, càrrec que alterna, des del 1992, amb la direcció de l’Orquestra Simfònica de Galícia Ha dirigit, així mateix, les orquestres filharmòniques de Londres i de Munic, la Royal Philharmonic Orchestra i l’Orquestra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma A més, ha…

Vida i obra D’àmplia formació humanista, fou des del 1948 el director de la Biblioteca Pública Municipal de Carcaixent, on desenvolupà una important tasca cultural Mantingué bones relacions amb l’arabista Julià Ribera i Tarragó, i amb altres estudiosos com Francesc Fogués Juan, JE Martínez i Ferrando, Felip Mateu i Llopis i Desamparados Pérez Pérez El 1971 participà en el Primer Congrés d’Història del País Valencià i, posteriorment, el 1979, fou membre fundador d’Acció Cultural del País Valencià La seva obra, moderna i rigorosa, es compon de més de 80 articles de temes locals i comarcals…

Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i en 1935-36 amplià la seva formació a París amb Louis Bleuzet Continuà els estudis de perfeccionament a Düsseldorf, on feu diversos concerts i recitals Fou membre de les orquestres del Gran Teatre del Liceu i de l’Orquestra Municipal, i professor del Conservatori Municipal i del Liceu Reconegut intèrpret de música contemporània, estrenà la Sonata per a oboè i clarinet baix , de J Homs Barcelona, 1956, així com altres obres del mateix compositor Participà en la primera interpretació a Barcelona de l' Oratori de Nadal de JS Bach, el 1969…