Resultats de la cerca
Es mostren 1339 resultats
Marija Šarapova

Marija Šarapova
Tennis
Tennista russa.
Resident als Estats Units des dels set anys, debutà al circuit professional el 2001 i obtingué el primer títol de Grand Slam als disset anys, en guanyar el torneig de Wimbledon del 2004 Posteriorment es proclamà vencedora de l’Obert dels Estats Units 2006, de l’Obert d’Austràlia 2008 i de Roland Garros 2012 i 2014 El 2012 fou finalista als individuals femenins dels Jocs Olímpics de Londres davant de Serena Williams Simultàniament desenvolupà una carrera destacada com a model que l’ha projectat més enllà de l’àmbit esportiu i l’ha convertit en una de les esportistes amb més ingressos de la…
Niki Lauda

Niki Lauda (2003)
© Pascal Le Segretain/Laureus via Getty Images
Automobilisme
Pilot automobilístic austríac.
Debutà el 1972, i el 1973, amb BRM, assolí un encoratjador cinquè lloc al Gran Premi de Bèlgica de Fórmula 1 L’any següent fitxà per Ferrari inicià una carrera brillant en guanyar el Campionat del Món de Fórmula 1 el 1975 El 1976 patí un accident al circuit de Nurburgring que li deixà gravíssimes cremades i seqüeles que afectaren la seva salut la resta de la seva vida, però aviat retornà a la competició i el 1977 guanyà el Campionat del Món per segon cop Al final d’aquest any fitxà per Brabham, però després de dues temporades sense èxits, el 1979 es retirà de la competició per fundar la…
Alberto Lysy
Música
Violinista argentí.
Estudià violí amb el seu pare i amb Ljerko Spiller A disset anys es traslladà a Europa, on el 1955 fou guardonat al Concurs Reina Elisabet de Bèlgica A Brusselles conegué Yehudi Menuhin, de qui fou deixeble i el qual l’introduí en el circuit internacional Feu una carrera internacional com a solista amb les orquestres més importants del món, amb gires per Europa, els Estats Units, la Xina, el Japó i la Unió Soviètica Collaborà amb Nadia Boulanger, Pau Casals i Gaspar Cassadó El 1955 fou nomenat director de l’Accademia Nazionale di Musica de Camera de Roma, càrrec que deixà el 1977 en posar-se…
turboreactor

Vista escorxada d’un turboreactor
© fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Propulsor de reacció que funciona gràcies a l’ejecció dels gasos resultants de cremar a pressió un combustible amb un gran excés d’aire pres de l’ambient, a través d’un difusor frontal i adequadament comprimit mitjançant un compressor accionat per una turbina alimentada amb els gasos esmentats.
El desenvolupament d’aquest tipus de propulsor tingué lloc a partir del 1935 i és degut, independentment, al físic alemany Pabst von Ohain en collaboració amb la firma Heinkel i al pilot anglès Frank Whittle en collaboració amb la Rolls Royce L’any 1939 un avió Heinkel fou el primer a volar propulsat per turboreactor Bàsicament, el principi operatiu és el següent a l’entrada del difusor, l’aire té una energia cinètica elevada respecte a l’aparell i en ell es transforma en energia de pressió, i mitjançant un compressor es torna a incrementar fins a abastar l’adequada per a alimentar la cambra…
tennis de platja

El tennis de platja comparteix moltes normes amb el tennis i algunes amb el voleibol
FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS
Tennis
Esport de raqueta practicat a la sorra conegut també com beach tennis.
Se sol practicar a la platja, tot i que també n’existeixen pistes fora Les dimensions de la pista són de 16 m × 8 m dos quadres de 8 m × 8 m i la xarxa es troba a una alçada d’1,70 m S’utilitza una pilota similar a la del tennis amb poca pressió i una raqueta específica, similar a la de pàdel Comparteix moltes normes amb el tennis també algunes característiques amb el voleibol, tot i que presenta algunes variacions, com ara que el servei és lliure o la pilota no pot tocar el terra El sistema de puntuació és igual que el de tennis amb l’excepció que amb el 40-40 es disputa un únic punt, el…
pàdel
Pàdel
Esport de raqueta practicat per parelles (masculines, femenines o mixtes) sobre una pista rectangular (20 × 10 m), dividida en dues parts per una xarxa sobre la qual cal fer passar una pilota colpejant-la amb una pala abans que boti més d’una vegada.
El terreny de joc està totalment tancat, les parets del fons de la pista fan entre 3 i 4 m d’alçada, i una xarxa metàllica cobreix la pista que pot ser de ciment, moqueta o gespa artificial La pilota, de goma i uns 6,50 cm de diàmetre, pot rebotar en qualsevol tancament de la pista La xarxa té 0,88 m d’alt a la part central i 0,92 cm en els seus extrems La pala utilitzada no pot superar els 45,5 cm de llargada i el seu cap presenta una sèrie de forats característics d’uns 10 mm de diàmetre La puntuació és com la del tennis, els partits es juguen al millor de tres sets i cada set el guanya la…
cicloturisme
Ciclisme
Especialitat no competitiva de ciclisme fruit de la fusió dels conceptes de la pràctica esportiva amb bicicleta i el turisme amb rerefons lúdic.
El cicloturisme es pot desenvolupar de manera individual, establint itineraris amb l’objectiu de conèixer una zona determinada o prenent part de diferents esdeveniments que s’organitzen sobre carretera o en camins Les bicicletes de cicloturisme no divergeixen gaire dels models de carretera i tot terreny segons la llargada del recorregut, la quantitat de dies i el tipus de terreny per on es desenvolupi l’excursió Els orígens El naixement del cicloturisme és parallel al de la bicicleta Tot i que en un primer moment aquesta fou un estri de transport, les classes benestants les utilitzaven per a…
rellotge de temps real
Electrònica i informàtica
Circuit integrat que realitza les funcions de rellotge amb calendari en els ordinadors.
Es manté en funcionament quan l’ordinador està apagat gràcies a una pila de botó que també alimenta la memòria CMOS que conté la informació de la BIOS
Descens de Sant Andreu de la Barca
Ciclisme
Circuit de descens en bicicleta tot terreny de Sant Andreu de la Barca.
Fou traçat el 1992 pel Motoclub Sant Andreu i té un recorregut de 2,8 km S’hi ha disputat el Gran Premi Marzocchi-Gran Premi Diputació i mànegues de la Copa d’Espanya
lògic | lògica
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Dit del dispositiu, circuit, etc, basat en els principis de la lògica electrònica.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina