Resultats de la cerca

En el marc de la guerra dels Set Anys es distingí en la conquesta de Menorca 1756, que era llavors possessió anglesa Participà en les lluites per la independència dels EUA Yorktown, 1781 Governador de Picardia, fou detingut durant el Terror

Fill i successor de Robert I Participà en la primera croada i se significà en la presa de Nicea, en el setge d’Antioquia i en l’assalt de Jerusalem Havent tornat a Europa, s’enfrontà amb l’emperador Enric IV Aliat amb Lluís IV de França, lluità contra Anglaterra i morí ofegat en el setge de Meaux

Conestable de França, fill de Joan II d’Armanyac i nebot de Mata d’Armanyac, primera muller de Joan I de Catalunya-Aragó Prestà suport a Mateu de Foix i a la seva muller Joana, filla de Joan I i de Mata, quan envaïren 1396 Catalunya per reclamar la successió de Joan I Fou el cap del partit armanyaguès que a la primera meitat del s XV disputà amb els borgonyons el predomini polític de França Menà l’exèrcit francès en la cèlebre batalla d’Azincourt 1415, guanyada pels anglesos, al llarg d’una de les etapes de la Guerra dels Cent Anys Morí a París, víctima d’una matança d’armanyaguesos feta pels…

Participà en la revolució del 1688 i fou diputat whig i després tory Fou secretari d’estat 1704-08 i aconseguí la unió amb Escòcia Cap de govern 1710-14, reorganitzà el fisc, fundà la Companyia de la Mar del Sud 1711 i signà el tractat d’Utrecht 1713 Amb l’oposició dels whigs i dels tories radicals, fou destituït 1714, acusat de traïció i empresonat 1715-17

Succeí el seu pare Gausfred I en el comtat de Rosselló, mentre que el seu germà Hug I ho féu en el d’Empúries-Peralada Es casà, successivament, amb Beliarda i Ermengarda Hom creu que fou el primer que traslladà la residència de Castellrosselló a Perpinyà

Fill de Ramon IV i de Valença de Tost Succeí juntament amb el seu germà Pere Ramon I el seu pare, Ramon IV morí abans que Pere Ramon I

Fill de Ramon II i de Garsenda de Fesenzac, succeí el seu germà Unifred II

Pel seu matrimoni amb Arsenda I, comtessa de Carcassona i de Rasès 934-957, uní aquests extensos comtats i permeté que llur neta, la comtessa Ermessenda de Barcelona, en traspassés els drets al casal barceloní

Entrà a la dieta 1847 i participà en la revolta contra Àustria 1848 En avortar el moviment d’independència hongarès s’exilià a París 1849, on romangué fins que l’emperador Francesc Josep l’amnistià 1858 Fou novament membre de la dieta 1861 i vicepresident de la cambra de diputats 1865 Intervingué en la signatura del compromís constitucional austrohongarès del 1867 Del 1867 al 1871 fou primer ministre de l’imperi austrohongarès i des del 1871 fins al 1879 ministre d’afers estrangers Durant la guerra Francoprussiana 1870-71 mantingué la neutralitat austríaca i representà l’Imperi a les reunions…

Designat prefecte de Còrsega per Lluís el Piadós, hi construí, segons la tradició, el castell de Bonifacio El 828 féu una expedició naval de represàlia contra les incursions musulmanes passà a Còrsega i a Sardenya i a l’Àfrica, on efectuà un desembarcament de càstig entre Útica i Cartago Es decantà a favor de Lluís el Piadós en el conflicte amb Lotari I, i fou deposat per aquest El comtat de Lucca, però, passà més tard al seu fill, Adalbert I