Resultats de la cerca
Es mostren 5216 resultats
Varuna
Mitologia
Divinitat d’origen indoeuropeu, personificació del cel, coneguda pels antics grecs com a Urà, que apareix ja en una inscripció de Mitanni, a Mesopotàmia (s XV aC).
Correspon al Júpiter romà i al Tyr germànic Sostenidor de l’univers, és el déu suprem dels Vedes que presideix l’ordre còsmic ṛita i és considerat cap dels Āditya associat a Mitra Mitravaruṇa Segons Dumézil, aquesta associació representa el conjunt d’aspectes magicoreligiosos que caracteritzaven la primera funció govern de la societat indoeuropea Aviat, però, fou desbancat per Indra , déu de la guerra dins la tradició índia constitueix un indici prou clar de la profunda transformació social operada en les tribus àries del període vèdic, i la seva funció restà reservada a la…
Canaan
Nom donat a distints indrets de l’Orient mediterrani a partir del segle XV aC.
Sembla que primerament es referia a la Fenícia estricta, segons l’etimologia en les tauletes de Nuzu del segle XV, kinnahū significa “púrpura”, com el grec οiνιξ, mot que origina el nom de Phoenicia A l’Antic Testament, Canaan servia per a designar la terra a ponent del riu Jordà, la Palestina actual La gran etapa cultural de Canaan correspon arqueològicament a l’edat del bronze, quan el país fou ocupat pels cananeus cananeu, que desenvoluparen una cultura urbana des del III millenni aC fins a la conquesta per part dels hebreus, vers el 1200 aC
Castell de Seixan (Prats de Sornian)
Aquest castell hauria estat situat al cim del serrat que domina l’església de Santa Felicitat pel NE i constitueix avui l’extrem sud-est del terme de Prats de Sornian A l’indret hi ha encara el topònim “Castlar” El castell castrum Sixanum és documentat l’any 989 i potser es correspon al castelllone que apareix a la butlla del papa Sergi IV adreçada a Cuixà el 1011, en el terme del qual es trobava l’església de Santa Felicitat Aquest castell donà nom a una família senyorial, emigrada finalment al Conflent, com tantes altres de la Fenolleda
codi de colors

Codi alfabètic internacional
©
Electrònica i informàtica
Codi emprat per a indicar valors numèrics sobre resistències i condensadors, consistent en unes marques de colors (ratlles o punts) en nombre de 3 a 5.
La primera indica la xifra de les desenes, la segona, la de les unitats, i la tercera, el nombre de zeros que cal afegir-hi per a obtenir el valor numèric correcte Aquest expressa la resistència en Ω o bé la capacitat en μF A cada color correspon una xifra segons el codi següent negre 0, marró 1, vermell 2, taronja 3, groc 4, verd 5, blau 6, violat 7, gris 8, blanc 9 La quarta marca, facultativa, expressa la precisió daurat, 5% argentat, 10% sense marca, 20% La cinquena és emprada als condensadors per a indicar la tensió màxima que poden suportar
elongació

Elongació d’un planeta del sistema solar
© fototeca.cat
Astronomia
Distància angular d’un astre respecte al Sol, o d’un satèl·lit respecte al seu planeta, mesurada per un observador de la Terra estant.
L’elongació és mesurada en graus, a partir del Sol i en la direcció E o W elongació oriental o occidental, respectivament Una elongació de 0° correspon a una conjunció , una de 90° a una quadratura i una de 180° a una oposició En el cas dels planetes inferiors, no es pot assolir la quadratura, sinó que l’elongació presenta uns màxims, la màxima elongació oriental el planeta apareix al capvespre i la màxima elongació occidental el planeta apareix a l’alba Les màximes elongacions orientals i occidentals de Venus van dels 45° als 47° i les de Mercuri dels 16° als 28°
electrocardiograma

Electrocardiograma de dotze derivacions realitzat amb un electrocardiògraf de tres derivacions simultànies (I, II, III, derivacions estàndards dels membres; aVR, aVL, aVF, derivacions unipolars, V1, V2, V3, V4, V5 V6, derivacions precordials
© fototeca.cat
Biologia
Electrònica i informàtica
Traçat obtingut amb l’enregistrament gràfic dels corrents d’acció del cor.
L’electrocardiograma del cor humà consta d’una sèrie d’ones, designades de manera successiva amb les lletres P, Q, R, S, T i U L’ona P representa l’activació de les aurícules, l’interval P-Q indica el temps de conducció auriculoventricular, el complex QRS deflexió ventricular inicial o ràpida representa la despolarització dels ventricles, i el segment S-T correspon a l’interval que hi ha entre el final de l’activació i el començament de la repolarització ventricular, la qual és representada per l’ona T L’origen de l’ona U no és ben conegut
Eros
Astronomia
Asteroide número 433 del catàleg, descobert per Witt des de Berlín el 1898.
La seva òrbita té una excentricitat de 0,22 i el seu període de revolució és de 643 dies És el primer asteroide que hom conegué amb una òrbita parcialment interior a la de Mart objectes Amor La seva distància mínima a la Terra és de 22 milions de km, i per això hom l’aprofita per a mesurar la parallaxi solar La seva brillantor presenta variacions periòdiques, amb un període de 5h 16 min que correspon al seu període de rotació al voltant del seu eix menor Té una forma allargada, amb unes dimensions de 36 × 12 km
Sant Sebastià (Òdena)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Òdena No deixà de ser una capella rural La primera notícia que es té d’aquesta església correspon a una evacuació d’un alou situat al terme d’Òdena, al lloc de Rigat, on hi havia l’església construïda en honor a sant Sebastià L’any 1685, quan el bisbe Pasqual de Vic visità la parròquia d’Òdena no l’esmentà com a capella del terme, per la qual cosa es pot suposar que ja no devia tenir culte En l’actualitat es troba totalment abandonada i en procés de degradació
Bibliografía de la lengua valenciana
Catàleg bibliogràfic elaborat per Josep Ribelles i Comín (1872-1951), que aspirava a reunir tots els llibres, opuscles, periòdics i fulls solts escrits en català per autors valencians o editats al País Valencià.
El 1915 en fou publicat el primer volum que abraça la relació de les impressions incunables i algunes altres, posteriors, de literats del s XV el segon 1929 correspon a edicions i a autors del s XVI i el tercer 1943 inclou la producció dels s XVII i XVIII És un repertori força extens, fet amb un criteri no gaire científic, però molt útil per la quantitat de notícies i pels fragments de texts antics o introbables que publica El 1978 fou publicat el quart volum sobre el s XIX i el 1984 el cinquè volum sobre el s XX
Woody Herman
Música
Nom amb què és conegut el clarinetista, saxofonista i director d’orquestra de jazz nord-americà Woodrow Charles Herman.
Fou un nen prodigi als sis anys ja actuava en espectacles Del 1934 al 1936 tocà a la banda d’Isham Jones i quan aquest es retirà fundà la seva pròpia orquestra, amb la qual tingué un gran èxit comercial La seva millor època correspon al període 1944-46, en què per l’accent i el swing que tenia era l’orquestra blanca que més s’acostava a les negres L’orquestra va destacar per l’extrema subtilitat amb què usà els saxofons En aquest sentit fou pionera en la combinació de tres saxofons tenors i un de baríton
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina