Resultats de la cerca
Es mostren 5395 resultats
Meritxell Bonet Jou
Atletisme
Atleta especialitzada en curses de fons.
Formada al Sícoris de Lleida, també competí a les files del Club Atlètic Lleida, el Futbol Club Barcelona, l’Integra-2, el Medilast UA Lleida i el Canal Isabel II Fou campiona de Catalunya en la prova de 10000 m 2002, 2004, 2006 i en la dels 3000 m en pista coberta 2002 Fou subcampiona de Catalunya de mitja marató 2007 i aconseguí el tercer lloc en tres ocasions 2004, 2008, 2010
regulars
Zoologia
Subclasse d’equinoderms de la classe dels equinoïdeus que comprèn individus de cos globós i sense braços, recobert de pues mòbils sobre l’exoesquelet calcari; tenen cinc dobles fileres de pedicels, que s’estenen des de la regió oral a l’apical en perfecta simetria pentaradiada.
Els pedicels delimiten, així, cinc àrees ambulacrals, entre les quals hi ha cinc àrees interambulacrals La paret del cos és formada per plaques encaixades, generalment immòbils L’eix de simetria resta comprès entre la boca i el centre del periprocte, és a dir, la boca i l’anus són centrals i situats en pols oposats Posseeixen llanterna d’Aristòtil La subclasse, els individus de la qual són en general omnívors, comprèn les formes típiques de garotes i tabaqueres
Magrib
Geografia
Regió natural del NW d’Àfrica, que s’estén pel Marroc, Algèria i Tunísia, entre la Mediterrània i el Sàhara, de característiques mediterrànies.
En un sentit més ampli, hom sol incloure-hi també Líbia i Mauritània És formada per un conjunt de terres altes, que comprenen la serralada de l’Atles, l’altiplà marroquí i altres planells algerians També rep el nom d’Àfrica Menor i de Països de l’Atles Habitada per població berber, fou islamitzada al segle VII Sovint en revolta envers el poder califal, es fraccionà en diversos estats autònoms a partir de l’esfondrament abbàssida
Ral
Ral
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Capcir, estès a la part baixa de la vall, des dels vessants sud-occidentals del massís de Madres del pic de l’Ós (2 341 m alt al coll de Censà, límit amb el Conflent) fins al curs de l’Aude, límit occidental del terme, que en aquest indret forma el pantà de Puigbalador.
Els vessants muntanyosos són boscats La zona conreada és escassa, i és formada bàsicament per prats i pastures Bestiar boví i oví Les activitats turístiques al Capcir han incidit poc en el municipi, que experimenta un greu procés de despoblament El poble ralensos 1 509 m alt, a la dreta de l’Aude, és davant l’aiguabarreig amb el riu de Lladura El terme inclou també el poble d' Odelló i l’antic lloc de Querramat
jutge de greuges
Dret
Història del dret català
Cadascun dels membres de les comissions creades a les corts del Principat de Catalunya, del Regne de València i del d’Aragó per tal d’entendre dels capítols de greuges presentats o reclamacions contra infracció de lleis o altres abusos que havien comès els oficials reials o altres, que resolien les mateixes corts, per tal com les corts conservaren el caràcter judicial que els pervenia de llur origen.
La primera d’aquestes comissions fou creada a Catalunya en la cort del 1409, formada per nou representants del rei i uns altres nou representants dels estaments, amb el nom de jutges de greuges, i per la cort del 1419 foren reduïts a nou, tres de nomenats pel rei i dos per cada braç En la cort del 1493 hom determinà que les resolucions dels jutges de greuges tinguessin la categoria d’acte de cort i fossin inapellables
Vilarassau

Mas de Vilarassau (Santa Maria d’Oló)
© C.I.C - Moià
Masia
Important masia del municipi de Santa Maria d’Oló (Moianès), situada prop de l’antic camí de Sant Joan d’Oló a Rodors, a l’extrem sud-oriental del terme.
Correspon a l’antiga villa Ansaldi , documentada des de l’any 957, situat a prop de Sant Vicenç de Vilarassau Aquest gran mas, que la gent diu que era un convent, és una vella masia fortificada formada per un conjunt heterogeni d’edificacions, però amb un casal central de grans voltes gòtiques al seu soterrani i aire senyorial En les llindes hi ha gravats els anys 1680, 1681, 1788 i 1882, que revelen èpoques de successives construccions
moqueta
Indústria tèxtil
Teixit fort, semblant a un vellut per ordit, usat per a fer catifes, sacs de mà, com a tapisseria, etc.
La variant més comuna és formada per dos fils d’ordit de cotó de dos o tres caps, que formen el teixit de base, per tres fils d’un segon ordit d’estam de dos caps que formen les bagues, i per tres fils, alternats entre els de llana, d’un tercer ordit de cànem o jute que fan unes bastes en el revés La trama és tota de lli, jute o cànem, i lliga amb els tres ordits
Junta Popular Directiva Provisional
Història
Organisme creat a Barcelona el 16 de novembre de 1842 per tal de dirigir la resistència contra el govern d’Espartero.
Fou presidida pel periodista republicà Joan Manuel Carsy, que cercà ajut en una Junta Auxiliar Consultiva, formada per ciutadans destacats marquès de Llo, AYáñez, JXifré i fabricants Muntades, Güell, Comas i Tous La Junta Popular, per pagar les despeses de defensa, obligà la diputació a lliurar cabals, i alguns dels seus membres en forçaren la caixa forta desprestigiada, la Junta Popular fou dissolta i fou substituïda per una junta de govern que intentà, sense èxit, una entesa amb Espartero
conquilla
Tecnologia
Motlle metàl·lic permanent, generalment d’acer, emprat per a obtenir peces foses per la injecció, a forta pressió, del metall fos dintre seu.
Generalment una conquilla és formada per dues parts que s’acoblen pel pla de partició i es mantenen unides mitjançant un fort mecanisme d’enclavament Les conquilles poden ésser de cavitat única, de cavitat múltiple, combinades i del tipus unitat La fosa amb conquilla s’enfocà en un principi al plom, estany i llurs aliatges, i més tard al zinc Actualment la major part de les peces foses amb conquilla són a base de zinc, alumini magnesi i llautó
flor
Tecnologia
Capa superior del derma de la pell d’un animal que apareix quan ha estat depilada i l’epidermis ha estat eliminada.
L’estructura de la flor és formada per fibres molt més fines i compactes que l’epidermis el constituent principal és el collagen, i hom hi troba també alguns teixits Histològicament, la capa de flor rep el nom de capa hialina , i s’hi insereixen les beines del pèl i les glàndules sudorípares i sebàcies La flor presenta un dibuix natural, el gra , característic de cada espècie i format per un conjunt de protuberàncies i de porus
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina