Resultats de la cerca

Succeí el seu pare, sota la tutela del seu oncle Pere I de Catalunya-Aragó, que se l’endugué a la seva cort Durant la seva minoritat Provença sofrí greus pertorbacions, sobretot després de la mort de Pere I a Muret el 1213 Llavors el jove Ramon Berenguer estigué uns quants anys a Montsó, sota la guarda dels templers, al costat del seu cosí Jaume I En sortí en forma reservada pel novembre del 1216 per embarcar-se a Salou amb rumb a Provença Mentrestant el comte Sanç, regent a Catalunya, Aragó i Montpeller, havia governat també els estats del comte provençal En arribar-hi, aquest hagué de…

En acció de gràcies entonà un càntic, que probablement fou el model del Magníficat de la Mare de Déu

Protegí els filòsofs

Compromesa en matrimoni amb el primogènit de Pere III de Catalunya-Aragó, l’infant Joan 1370, després de la renúncia prèvia a tot dret de successió a la corona francesa, sortí de París el 1371, cap a Barcelona, però en arribar a Besiers emmalaltí greument de disenteria Els metges francesos demanaren ajut a l’infant Joan —que havia anat a Perpinyà a rebre-la—, el qual hi trameté tot seguit els seus Joana li escriví pregant-li que l’anés a veure, i aquest la visità, d’incògnit, el 15 d’agost Morí l’endemà

Al servei del seu pare, que era almirall de França, lluità en l’exèrcit del duc d’Anjou contra els anglesos 1370 i participà en una lliga amb els comtes d’Armanyac i Comenge 1388

El 1167 fundà amb el seu marit el monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes

El lloc, juntament amb l’església, fou donat per dot a Guisla de Lluçà morta el 1026, muller del vescomte Bernat I de Conflent L’heretà el seu fill Ermengol, bisbe d’Urgell, i a la seva mort, els seus marmessors el revengueren a Sunifred II de Lluçà 1037 Els Lluçà cediren el mas i l’església al monestir de Lluçà i fou des d’aleshores cap d’una batllia seva L’església fou sufragània de Lluçà fins el 1878 Erigida en parròquia rural i refeta aleshores la seva església, es troba avui dia abandonada i sense culte, per manca de feligresos

El fill d’aquest, Pere, senescal d’Aragó, contragué matrimoni primer amb María Fernández de Luna i, després, amb Violant Ventimiglia, dita de Grècia d’aquest segon enllaç tingué dues filles, Constança i Maria, però la baronia passà, sembla, a la corona en morir el segon Pere Alfons III la donà 1329 a la seva muller Elionor, i aquesta la cedí al seu fill, l’infant Ferran, el qual la vengué el 1360 a Pedro Martínez de Arbea, que la cedí a Pedro Jordán de Urríes mort el 1386, lloctinent general d’Aragó El 1720 fou erigida en marquesat

Centre agrícola i comercial d’una fèrtil àrea vitícola amb diverses indústries tèxtils sederes, de bicicletes, de llumins Antic centre ligur i després colònia romana anomenada Hasta Pompeia, la ciutat es convertí durant el s VI en feu d’un comtat longobard Al s XII s’erigí en municipi lliure Sotmesa als Visconti de Milà s XIV, formà part del dot de Valentina Visconti muller de Lluís I d’Orleans i restà en poder de França fins el 1529, quan fou cedida a l’emperador Carles V pel tractat de Cambrai Incorporada a Savoia el 1575

Dirigí espectacles al Berliner Ensemble, en collaboració amb M Karge Posteriorment dirigí en alguns dels teatres més famosos d’Europa És un dels directors més controvertits de la seva generació A Barcelona presentà una versió de La senyoreta Júlia de Strindberg el 1989, i el 1991 presentà Èdip, tirà de Sòfocles-Heiner Müller El 1991 deixà la direcció del Théâtre Vidy Lausanne i collaborà amb el Berliner Ensemble, el Théâtre National de Bretagne-Rennes, el de la Ville de París, el Théâtre des Amandiers-Nanterre i La Fonderie Mans, amb la qual presentà al Grec'96 barceloní un…