Resultats de la cerca
Es mostren 6638 resultats
Julián Orbón de Soto
Música
Compositor asturià de mare cubana.
Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare i el 1932 continuà la seva formació musical a Cuba De nou a l’Estat espanyol el 1933, ingressà al Conservatori d’Oviedo El 1940 tornà a Cuba, país on, del 1942 al 1949, formà part del Grupo Renovación Musical, juntament amb compositors com A García Caturla, A Roldán i I Cervantes, i on es dedicà a la crítica musical, la docència i la composició Cultivà la música simfònica, coral, de cambra i per a veu solista Les seves Tres Versiones Sinfónicas 1954 foren premiades en el primer Festival Internacional de Caracas Algunes de les obres d’Orbón…
la Serra
El convent de la Serra, a ponent de la vila de Montblanc
© Fototeca.cat
Santuari
Monestir de clarisses i santuari (Mare de Déu de la Serra) de la vila de Montblanc (Conca de Barberà), a 360 m alt., fora del recinte murallat, davant el portalet de la Serra.
El santuari és esmentat ja el 1295 La imatge de la Mare de Déu és d’alabastre i, segons la tradició, hi fou duta per la princesa grega Irene Làscaris, quan anant a Saragossa a fer-ne l’ofrena, el carro que duia la imatge s’aturà a l’indret de l’església L’església i el convent són gòtics Es conserven diversos sepulcres gòtics d’abadesses i altres personatges Presideix la plaça que s’obre davant el monestir la creu Verda o dels Miracles Fins el 2008 les quatre darreres monges clarisses que hi residien en sortiren per motius d’edat i en el seu lloc es feren càrrec del santuari…
Sant Sebastià
Santuari
Santuari del municipi de Vinaròs (Baix Maestrat), al NW de la ciutat, al vessant oriental d’un puig que s’alça a l’esquerre del riu Cérvol, dedicat a Sant Sebastià i a la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrons de Vinaròs.
La imatge de la Mare de Déu hi era venerada des del s XIII, quan aquest territori pertanyia al terme de Peníscola Al s XVII fou declarada patrona de Vinaròs i votada la festa anual 1689 l’església fou refeta aleshores i, encara, ampliada en 1715-21
les Salines
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de les Salines) del municipi de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), als vessants meridionals del puig de les Salines (1 333 m alt.), a llevant del roc de Frausa, al límit amb el Vallespir (els Banys d’Arles).
La imatge és esmentada el 1329, i la tradició la fa una marededeu trobada el 1640 en fou esculpida una de nova d’alabastre Hi ha una albergueria i hom hi celebra un important aplec per la Mare de Déu d’Agost La imatge fou robada el desembre del 2011
banys de Busot
Balneari
Antic balneari d’aigües sulfatades magnèsiques del municipi d’Aigües de Busot (Alacantí), a 390 m d’altitud, al vessant sud-oriental del Cabeçó, a 1 km del poble, al nord, al costat del santuari de la Mare de Déu de la Salut.
Durant la guerra civil de 1936-39 el govern republicà hi traslladà el Preventorio Infantil Antituberculoso de Guadarrama, i el 1939 l’antic balneari fou destinat definitivament a la nova funció com a Preventori Infantil Antituberculós de la Mare de Déu de la Salut, a càrrec, des del 1942, de mercedaris
santuari de la Vall
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Vall, antigament de Santa Anna, del municipi de Cauders de Fenollet (Fenolleda), al fons de la vall de Sant Jaume, on el riu surt del congost obert a través de la serra d’Arquieres.
L’església, esmentada ja al s XI, ha estat molt restaurada conserva un retaule de pedra del s XV Al peu del camí que mena al santuari des de la carretera de Fenollet hi ha la capella de Santa Anna, construïda el 1483, que conserva una escultura policromada del s XV de Santa Anna i la Mare de Déu amb l’Infant
processó de l’Encontre
Nom donat, a diverses comarques catalanes, a la processó pròpia del matí del dia de Pasqua en la qual es trobaven dos seguicis, l’un acompanyant la imatge de Jesús, i l’altre la de la Mare de Déu.
L’encontre era en un lloc ampli, hom entonava himnes litúrgics i la Mare de Déu acostumava a fer unes salutacions molt cerimonioses per això era anomenada també a Mallorca processó de sa capadeta , entre mostres d’alegria coets, bandes de música Al Rosselló i al Vallespir rebia el nom de processó del Ressuscitat Sembla que sorgí a la fi del s XVI substituint les representacions medievals de Pasqua, malvistes pel sever esperit tridentí, i s’estengueren molt durant el Barroc
Vitebsk
Església de l’Assumpció de la Santa Mare de Déu, a l’Oblast' de Vitebsk
© Belarus.by
l’Argimon
Vista aèria de l’Argimon, coronat pel santuari de la Mare de Déu d'Argimon
Fototeca.cat