Resultats de la cerca

Fill d’un mestre d’escola, de jove es traslladà a Jakarta, on treballà com a impressor i, al mateix temps, s’uní al moviment per la independència Començà a escriure en 1947-49, mentre estigué empresonat per les autoritats colonials neerlandeses per participar en la revolta del 1945 Un cop proclamada la independència d’Indonèsia 1949, es professionalitzà com a escriptor i va iniciar una sèrie de novelles i narracions que constitueixen una crònica de la història contemporània del seu país Fou empresonat de nou el 1960, arran de les crítiques contra Sukarno, i, el 1965, arran del…

Collaborà a Vida Nova , El Matí , La Veu de Catalunya , En Patufet , Esplai , Xarleston Literari , Diario de Barcelonal i El Correo Catalán Escriví novella rosa — Les noies de moda 1923, La noia lliure 1925, La Totó flirteja 1930, El primer amor 1932 i Amor i turisme 1933— i publicà els reculls de narracions Brossa i Gent de Liceu , entre d’altres També escriví diverses peces teatrals breus — Amors d’ara 1918, L’autor 1928,  Els sis corders de Blanes 1931,  El recién llegado o l’americano nou 1943, bilingüe, i d’altres—, algunes de les quals són adreçades al públic infantil i…

Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona i residí temporalment a Madrid Collaborà en diverses publicacions d’ambdues ciutats Publicà, entre altres obres, diversos assaigs biogràfics El general Manso , 1894  Hijos ilustres de Reus , 1899  Lo general Prim Records de sa vida política i militar , 1907  Siluetes d’escriptors catalans del segle XIX , 1909-13, recull de biografies Bartrina, records íntims , 1911, i Zorrilla , 1912, monografies històriques Tarragona en 1811 , 1894  El periodismo en Reus , 1904 Historia de la ciudad de Reus , 1906, relacions de…

Es doctorà en filosofia per la Universitat de Girona, d’on és professor des del 2008 Collaborador de diversos mitjans de comunicació El Punt , El País , La Vanguardia , Diari de Girona , Ara , TVC , l’any 2011 rebé el premi Manuel Bonmatí de periodisme Ha dut a terme espectacles interdisciplinaris com a rapsode, músic o director, entre d’altres la primera execució en solitari a l’Estat espanyol de l’obra per a piano Vexations , d’Erik Satie 2009, l’espectacle Ballar la veu , de Perejaume, basat en textos de Jacint Verdaguer 2011 i la lectura completa de l’ Odissea , d’Homer 2017 Director de…

Ha estat un dels intellectuals més actius a la seva ciutat Publicà versos Flames d’amor i de pietat , 1919 i assaig i història, com Contra el teatre català d’avui 1931, Ideari cívic 1933, Diplomàcia 1938 —teatre—, Jardí de nois i noies 1962, D’impremtes i d’impressors a Sabadell 1963 i A l’ombra del campanar 1970, i un interessant vocabulari d’excursionisme Exercí de llibreter entre el 1927 i el 1957 Fou collaborador de la “Biblioteca Sabadellenca”, presidí el Museu de la Ciutat de Sabadell i formà part de la Fundació Bosch i Cardellach Collaborà a Diari de Sabadell , Revista de Sabadell ,…

Vida i obra Franciscà Ingressà en el collegi d’observants de Sant Francesc de València, i fou nomenat cronista provincial d’aquest orde Usà ocasionalment el pseudònim Francisca Boronat Borja  És autor de nombroses obres literàries i històriques En prosa escriví unes narracions breus, Nueva colección de novelas ejemplares València 1790 i una novella sentimental i d’aventures, El Valdemaro València 1792, reeditada en diverses ocasions durant el segle XIX Recollí les seves composicions en vers en el volum Poesías València 1818 Sembla que també escriví una tragèdia titulada Ruperta…

Estudià pintura a la Facultat de Belles Arts de València 1982-86 Professor a l’Escola d’Art Escultor Beltran de Sueca des del 1990, la seva dedicació principal fou la pintura, en la qual conflueixen la influència de l’informalisme i el surrealisme, amb una preocupació molt personal per les reelaboracions Iniciat tardanament en l’escriptura, la seva narrativa mostra aquesta mateixa preocupació aplicada a la introspecció de vivències, memòries i sensacions amb una clara preferència per fer literatura de l’escriptura i poc interessada en el món exterior més convencional Malgrat la brevetat i una…

Vida i obra Inicià la seva activitat periodística durant els anys vint a Scriptorium , publicació cultural ripollesa inspirada en el catalanisme conservador Amb el mateix editor publicà Oasi 1930, el seu únic llibre de poesia Treballà a El Matí  i La Nau , fou sotsdirector de Flama  i director de L’Avant , publicacions vinculades a la Federació de Joves Cristians, i director del diari Catalònia  de Tarragona 1935-36 En aquest context va donar a la llum l’allegat L’anticrist a les escoles 1934 Després de la guerra de 1936-39 va publicar Diario de diarios 1951, una biografia de Crist en forma…

Vida i obra Fill del banquer Francesc Monsalvatje i Fossas  i pare del músic  Xavier Montsalvatge i Bassols El 1896 s’establí a Girona i fou un dels impulsors del modernisme a la ciutat i un dels fundadors de L’Enderroch , Lletres , Cultura  i Ploma i Llapis També collaborà a Joventut , Lo Geronés ,  El Poble Català i L’Esquella de la Torratxa , entre d’altres Participà en la creació dels Jocs Florals de Girona i de la societat cultural Athenea Escriptor modernista, publicà el recull de proses i narracions decadentistes Ombres 1906, a més del volum Terra de gestes i de beutat…

Es llicencià en dret i es dedicà al periodisme Durant les dècades del 1910 i el 1920 collaborà en publicacions com La Veu de Catalunya en la qual signà crítiques teatrals amb el pseudònim Jordi Clar , Catalunya Teatral  o les sabadellenques Garba  i Diari de Sabadell , el qual dirigí Especialment interessat a escriure sobre les dones, feu diverses conferències sobre el feminisme, fou redactor de la revista Feminal 1907-17 i publicà a Un Enemic del Poble  un “Manifest a la feminitat” 1918 Dirigí les colleccions populars “La Novella Nova” i “La Novella d’Ara”, en les quals, també centrant-se en…