Resultats de la cerca

Fou deu vegades campió de Catalunya de marató entre el 1993 i el 2008, prova en què establí el rècord català 1995, així com quatre vegades campió de mitja marató 1993, 1994, 1996, 1997, dues de 10 km en ruta 1998, 2004 i dues més de 10000 m en pista 1993, 1996 Guanyà la Marató de Catalunya 1994, 1996, que es disputava entre Mataró i Barcelona, i curses populars, com la Mitja Marató de Granollers, la Cursa de la Mercè i la Jean Bouin També fou dues vegades campió d’Espanya de marató 2000, 2001

Entre els anys 1955 i 1966 fou membre dels clubs ciclistes Bétulo, Collblanc, Sprint i Grup Esportiu Faema L’any 1965 corregué com a independent i participà en la Volta a Catalunya amb l’Agrupació Ciclista Montjuïc Durant la seva etapa en actiu aconseguí vint victòries El 1967 ingressà al collegi d’àrbitres i arribà fins al grau d’àrbitre estatal UCI Arbitrà diverses edicions de la Volta a Espanya i a Catalunya, la Setmana Catalana, l’Escalada a Montjuïc i alguns Campionats d’Espanya de pista L’any 2002 es retirà

Inaugurat l’any 1990, fou batejat amb el nom de l’atleta local Constantí Miranda, primer atleta de l’Estat finalista en uns Jocs Olímpics Londres 1948, en 10000 m i 3000 m obstacles Ha acollit campionats diversos, com el d’Espanya promeses 1991, el de Catalunya júnior 1990 i el dels 10 km en ruta 1995 L’any 2009 fou dotat d’una pista sintètica de vuit carrers, amb un camp interior de gespa natural on sol entrenar el primer equip de rugbi de la Unió Esportiva Santboiana

Competí com a amateur i guanyà dues edicions del Circuit de Llevant 1934, 1935 i dues Pujades al Coll de Parpers 1935, 1936 Fomentà la creació d’un velòdrom a Mataró i hi promocionà la celebració de competicions de ciclisme de pista d’àmbit internacional Presidí el club Amics del Ciclisme d’Argentona al principi dels anys vuitanta, el qual donà lloc posteriorment al Club Ciclista El Càntir Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993 i la medalla President Macià al mèrit al treball

Jugador molt destacat de la dècada dels setanta, s’imposà en els torneigs de Forest Hills 1974 i 1976, de Flushing Meadows 1978 i de Wimbledon 1974 i 1982 fou dues vegades 1975 i 1977 finalista en el torneig nord-americà i tres 1975, 1977 i 1978 en el de la Gran Bretanya El 1973 assolí el títol dels EUA de pista coberta, victòria que repetí el 1976, 1978, 1979 i 1980 Entre d’altres victòries, cal esmentar el Masters 1978, la Challenge Cup 1976 i el títol del WCT 1977

Fundat el 2008 per Juan Antonio Fernández Ramos, està vinculat a la franquícia de botigues Runnersworld Té al voltant d’un centenar d’associats que practiquen les diferents disciplines de curses atlètiques pista, cros, ruta i de triatló duatló, aquatló Des del 2011, el maratonià Jaume Leiva és el seu principal referent esportiu També hi ha a les seves files el fondista Mohamed Benhmbarka i la triatleta Ivet Farriols En l’aspecte organitzatiu, destaquen la Marató Costa Daurada Tarragona, la Mitja Marató de Cambrils i el Triatló de Tarragona

Resident a Lleida des de la seva joventut, destacà amb el Sícoris Club i guanyà el Campionat de Catalunya de triple salt a l’aire lliure 1967 Posteriorment competí a les files del Reial Club Deportiu Espanyol, el Club Esportiu Universitari, el Futbol Club Barcelona i l’Scorpio de Saragossa Amb l’Universitari, fou campió de Catalunya de salt de llargada en pista coberta 1972, 1974 També aconseguí el títol de 4 × 100 m en dues ocasions 1971, 1975 Entre el 1969 i el 1973 millorà tres vegades el rècord català de salt de llargada

Format a la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona, també fou atleta del Club Atlètic Masnou, el Centre Gimnàstic Barcelonès, el Larios i el Futbol Club Barcelona Es proclamà quatre vegades campió d’Espanya 1993, 1997, 1998, 1999 i dues de Catalunya 1999, 2000 També fou campió català de llançament de pes en pista coberta 1999 i nou cops campió català de llançament de disc d’hivern Entre el 1995 i el 1999 millorà cinc cops el rècord català de llançament de disc Participà en els Jocs Mediterranis 1997

Format en el kàrting en els equips Genikart i Arisco, passà per la Fórmula Nissan i la Fórmula 3000 abans d’entrar a la Fórmula 1 l’any 2000 amb l’equip Jaguar comandat per Niki Lauda El 2003 passà a BMW-Williams, equip reconvertit en Williams, on treballà amb pilots com Ralf Schumacher, Marc Gené o Juan Pablo Montoya El 2012, amb Pastor Maldonado com a pilot, aconseguí la primera victòria com a enginyer de pista en guanyar el Gran Premi d’Espanya al Circuit de Catalunya

Establert a Sabadell, fou campió de Catalunya dels 5000 m 1971, 1975, 10000 m 1971, 1972, 1974, cros individual i per equips 1972 i marató 1978 Establí rècords de Catalunya de 20000 m 1975, 25000 m 1977, una hora en pista 1975 i 30000 m També fou dues vegades campió d’Espanya de 20 km en ruta 1971, 1972 i competí una vegada amb la selecció espanyola Amb Catalunya, fou tercer per equips a la marató de Nova York 1977, fent equip amb Fernando Francisco i Domingo Catalán