Resultats de la cerca

Format a l’Escola de Barcelona, treballa en collaboració amb Albert Viaplana i Veà, amb el qual ha reconvertit l’antic convent de Santa Mònica de Barcelona en el Centre d’Art Santa Mònica 1985-89, i part de l’antiga casa de la Caritat de Barcelona en el Centre de Cultura Contemporània 1993, premi FAD Han projectat, també a Barcelona, l’Hotel Hilton 1990-93, la plaça dels Països Catalans en dues fases 1981-83 i 1990 i la Rambla de Mar 1994 Com a teòric i crític, ha publicat Arquitecturas Catalanas 1977, Nacionalisme i modernitat en l’arquitectura catalana contemporània 1980 i Arquitectura de…

Féu imitacions en escaiola de les figuretes de Tanagra i Mirina, però aviat féu estatuetes originals en terra cuita Després produí també camafeus d’ivori o gemmes Exposà bibelots de ceràmica a València 1925, on obrí una important manufactura El 1926 guanyà la medalla d’or a l’Exposició Internacional de Filadèlfia i la primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid amb un conjunt de ceràmiques El 1928 exposà a Madrid, on fou catedràtic de l’Escuela de Cerámica Anecdòtic i detallista, se centrà sobretot en motius folklòrics valencians El seu fill, Antoni Peyró i Llop València 1909, continua…

Vida i obra Tingué una intensa activitat política A quinze anys es donà a conèixer a València com a periodista cultural i autor teatral Després visqué un parell d’anys a Madrid, on publicà en diversos periòdics com El Pueblo 1919 i fins el 1936 collaborà a El Imparcial  i El Heraldo de Madrid Després es traslladà a Barcelona i collaborà a La Publicitat , Nova Revista , D’Ací i d’Allà i Taula de Lletres Valencianes , entre d’altres Fou assistent de castellà i català a la Universitat de Marburg 1930 secretari de Jaume Carner i Romeu 1932, i, passat al comunisme, director durant la guerra civil…

Inicià els seus estudis de gramàtica a Castelló sota el magisteri de Miguel Falcó, admirador de Vives i de Sánchez de las Brozas L’any 1676 passà a la Universitat de València, on estudià filosofia i teologia, però no es volgué graduar Participà activament en les acadèmies literàries El Parnaso i El Alcázar El 1686 anà a Roma amb l’objectiu d’aprendre grec Amb motiu d’una inundació del Tíber, publicà Sylva de Tyberis alluvione 1688 Entrà al servei del cardenal Sáenz de Aguirre com a secretari i comensal, i fou nomenat bibliotecari 1688 Es feu famós a Roma pel seu domini del llatí i el grec, i…

Doctor en filosofia i lletres i en dret per la Universitat de València, fou catedràtic de dret natural als Estudios de San Isidro de Madrid i membre de l’Academia de la Historia Fou autor de l’obra Historia de la milicia española 1776 i Historia del derecho natural y de gentes 1776 i anotà unes quantes obres de jurisprudència

Estudià a Tortosa i a Roma Ordenat de sacerdot 1890, des del 1891 ocupà la càtedra de dret públic a la Universitat Pontifícia de Tarragona El 1903 passà com a canonge a Múrcia, on fundà i dirigí el diari La Verdad , i el 1907 a València, on dirigí el diari La Voz Ací esdevingué amic i collaborador de l’arquebisbe Guisasola, que el 1914 el cridà a Toledo, d’on fou consagrat bisbe auxiliar el 1915 El 1921 passà a regir la diòcesi d’Oviedo Pius IX el designà consiliari nacional d’Acció Catòlica el 1932 És autor d’obres de dret i d’escrits de caire social

Llicenciat en dret i en filosofia i lletres, fou professor a les escoles d’arquitectura de València 1962-72 i Portsmouth 1972-84, i professor invitat a les de Barcelona 1977-80, Londres 1977-81 i Caracas 1979-80 Feu crítica d’art a Suma y Sigue  1963-67 i Gorg  1969-72 És autor dels assaigs  Equipo Crónica 1972 i Nacimiento y desintegración del cubismo Apollinaire y Picasso 2001, i collaborà en diversos volums collectius sobre arquitectura i teoria dels signes Deixà inacabat un catàleg raonat en set volums de l’obra de l’escultor Juli González L’any 1984 ocupà el càrrec de director general de…

Deixeble de Jaume Molins Obtingué diversos premis a l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual després fou membre A la seva recepció presentà el fang David contra Saül Entre les seves obres, hom menciona els Àngels del sagrari que hi havia a l’església parroquial de Sant Andreu de València i el Sant Jordi de l’Esclavitud de la Mercè, també a València També treballà per a Iecla, Albacete i Carlet

Llicenciat en filologia catalana, és catedràtic de valencià a l’ensenyament mitjà i collabora en diversos mitjans de comunicació escrits El País , El Punt , L’Espill , Caràcters , El Temps , Levante Des del 1991 presideix l’Agrupació Borrianenca de Cultura La seva producció literària inclou diferents gèneres, entre els quals sobresurt l’assaig Entre altres guardons, ha rebut dos cops el premi Recull-Rafael Cornellà de retrat literari amb Llum, més llum Andreu Alfaro 1998 i  Manuel Vicent o la frase feliç 2013, i també és autor de  L’única passió noble 2015, premis Ciutat de Benicarló de…

Destacà com a jugador aficionat i, a 15 anys, esdevingué el jugador més jove que assolia el Campionat Europeu d’Aficionats Durant les temporades 1997 i 1998 guanyà 17 dels 21 tornejos en què participà Debutà com a professional l’any 1999, i pocs mesos després guanyà l’Open d’Irlanda Des de llavors ha aconseguit nou victòries al PGA Tour, dotze a l’European Tour i cinc a altres tornejos Entre d’altres, aconseguí el prestigiós Player Championship el 2008 El 2017 guanyà el seu primer gran torneig, el Masters d’Augusta, i anteriorment havia quedat segon en tres ocasions en el Grand Slam Contribuí…