Resultats de la cerca
Es mostren 4807 resultats
Editora y Distribuidora Hispano Americana
Editorial
Empresa editorial fundada el 1946.
D’ençà de la seva existència ha mantingut un variat catàleg centrat bàsicament en la literatura de qualitat i en l’assaig En l’edició en català destaquen el Diccionari general de la llengua catalana de P Fabra, els llibres de gramàtica i els llibres d’història El 1999 inicià una collecció de narrativa històrica en coedició amb Editorial Columna
Henri Laurens
Escultura
Escultor francès.
La seva obra, relacionada amb el cubisme i concretament amb el de BBraque, se simplifica en formes arrodonides Té com a tema bàsic la dona i com a problema plàstic les relacions entre els volums i l’espai Guitarra 1918, Les sirenes 1937, Figura jacent 1941 La seva producció d’aiguafort i dibuix illustracions de poemes de PÉluard és d’una gran qualitat
diafonia
Música
A la Grècia antiga, paraula que equivalia a dissonància (diaphonia, ’sonoritat diferenciada') en contraposició a symphonia, que equivalia a consonància (consonància/dissonància).
Aquesta paraula fou traduïda en els textos llatins amb el terme dissonantia , la qual cosa permeté l’ús del terme grec per part de teòrics com Gaudentius per a designar l’interval en general, sense prejutjar-ne la qualitat Més endavant, el terme fou reprès en alguns escrits medievals d’autors com Isidor de Sevilla o J Tinctoris amb el sentit originari
Yasuhiro Ozu
Cinematografia
Director cinematogràfic japonès.
Fou desconegut internacionalment fins que, el 1963, un cicle retrospectiu dels seus films al festival de Berlín donà a conèixer la seva gran qualitat de cineasta Alguns films seus són Tokyo no Gassho ‘El cor de Tokyo’, 1931, Hitori Musuku ‘El fill únic’, 1936, Banshun ‘Estiu tardà’, 1949, Akibyori ‘L’última tardor’, 1961 i Suma no aji ‘Tarda de tardor’, 1962
Théâtre National Populaire
Teatre
Teatre estatal fundat a París el 1920, el primer director del qual (fins el 1933) fou l’actor Gremier.
Fou creat amb la finalitat d’oferir espectacles de qualitat a uns preus assequibles a un públic popular Installat a l’antic Trocadéro, el 1937 hom el traslladà al palau de Chaillot Ha estat dirigit per notables personalitats es destaca Jean Vilar 1951-63, amb el qual la companyia assolí un gran prestigi i efectuà tournées pel país i per l’estranger
Josep Coromina i Feralt
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Fou professor de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i director de la secció de gravats de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, de la qual fou membre Són remarcables per la qualitat tècnica les grans làmines calcogràfiques de tema religiós, com El Beat Sebastià d’Aparicio , i algun retrat, com el de Josep Soler i del Olmo
Maurizio Cazzati
Música
Compositor i organista italià.
Mestre de capella a Ferrara, Bèrgam i Bolonya, tornà a Màntua en qualitat de mestre de capella de la duquessa Anna Isabella Gonzaga Fou un dels creadors de l’escola instrumental de Bolonya, i fou mestre de Vitali Entre les seves obres religioses sobresurten nombrosos oratoris i, en el camp instrumental, els reculls de sonates d’una a cinc parts instrumentals 1648-70
Niccolò Jommelli
Música
Compositor italià.
Esdevingué famós amb Demofoonte 1743 El duc Carles Eugeni de Württemberg el féu kapellmeister de la seva cort de Stuttgart 1753-69 Hi estrenà òperes, com Fetonte 1753, Enea nel Lazio 1755, L’Olimpiade 1761, etc, en les quals reuní la qualitat orquestral germànica amb el lirisme vocal italià Escriví també oratoris, com Isacco 1742, cantates, misses, motets, simfonies i sonates
Bílbilis
Ciutat
Ciutat dels celtibers lusons localitzada al Cerro de la Bámbola (Huermeda, prop de Calataiud).
Perduda per Sertori 74 aC a mans de Metel, es romanitzà aviat Fills de Bílbilis foren el poeta Marcial i els juristes Matern i Licinià Bílbilis era famosa per la fabricació d’armes i per la qualitat dels seus cavalls Pertanyia al convent jurídic cesaraugustà, a la Tarraconense, com a municipi itàlic Hi ha les restes d’un temple, del fòrum i d’un teatre
Nomenat el nou cap dels mossos d'esquadra
El govern de la Generalitat nomena nou cap dels mossos d'esquadra Miquel Esquius, el qual substitueix en el càrrec Ferran López, nomenat arran de l'aplicació de l'article 155 El nomenament d'Esquius no es fa en qualitat de major del cos, càrrec que encara manté Josep Lluís Trapero, cessat i acusat de diversos delictes arran del referèndum de l'1 d'octubre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina