Resultats de la cerca
Es mostren 3786 resultats
Albert Szent-Györgyi
Bioquímica
Bioquímic hongarès, naturalitzat als EUA.
Li fou concedit el premi Nobel de medicina l’any 1937 pels seus treballs sobre el metabolisme i pel fet d’haver estudiat, aïllat o sintetitzat diverses vitamines l’àcid ascòrbic vitamina C, la riboflavina B 2 —en collaboració amb Kuhn i Wagner-Jauregg—, la piridoxina B 6 —amb Birch—, la citrina P —amb Ruznyac— i la vitamina H Posteriorment, realitzà importants treballs de recerca sobre la fisiologia dels músculs i descobrí que l’actomiosina era la substància responsable de la contracció muscular mentre que l’ATP hi proporciona l’energia necessària
Joan Suñé i Sintes
Música
Organista.
Deixeble d’Eusebi Daniel a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, institució d’on posteriorment fou catedràtic, a partir del 1948 Fou el protagonista de nombrosos concerts organitzats a la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc Realitzà gires de concerts per Alemanya i Portugal i l’Amèrica del Sud Els darrers anys de la seva vida residí a Buenos Aires És autor d’un Método para el estudio del harmonio 1942 i collaborà en la redacció del Diccionario enciclopédico de la Música 1947-52, editat per Central Catalana de Publicaciones
,
Ferruccio Soleri
Teatre
Actor teatral italià.
Realitzà els estudis a l’Accademia Nazionale Drammatica di Roma i debutà professionalment el 1957 al Piccolo Teatro de Milà amb La favola de figlio cambiato , de LPirandello La consagració com a actor li arribà amb les interpretacions de diversos arquetips de la comèdia popular italiana, personatges que mostrà en l’espectacle lliçó magistral Retrats de la Commedia dell’Arte Teatre Lliure, 1994, treball que culminà amb l’Arlecchino que representa d’ençà del 1963, que substituí definitivament el mític Marcello MorettiTambé ha dirigit teatre Los dos gemelos venecianos Montevideo,…
Wols
Pintura
Nom amb el qual és conegut el pintor alemany naturalitzat francès Alfred Wolfgang Schulze.
Educat a Dresden, seguí la tradició alemanya expressionista Kokoschka, O Dix, Grosz, l’experiència del Bauhaus de Berlín i la influència de Moholy-Nagy, amb qui realitzà el primer viatge a París 1932, on s’installà l’any 1935 allí contactà amb Ozenfant, Léger, Arp, Calder, etc De primer es dedicà a la fotografia, fins el 1939 En 1946-51 esdevingué capdavanter de l’anomenada abstracció lírica europea, amb una acusada personalitat en la seva obra, antigeomètrica i informalista , introduí la mobilitat de l’espai i la influència del pensament oriental
Franklin J. Schaffner
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Després d’estudiar art dramàtic, es dedicà a la producció televisiva, terreny en el qual obtingué diversos guardons de prestigi A partir de 1963 dirigí els llargmetratges The Stripper , The Best Man 1964, The War Lord 1965 i, especialment, Planet of the Apes 1967, Patton 1969, Nicholas and Alexandra 1971 o Papillón 1973, premiats amb alguns Oscar Després realitzà Islands in the Stream 1977, The Boys from Brazil 1978, Sphynx 1980, Yes, Giorgio 1982, Lionheart 1987 i Welcome Home 1989 Entre el 1987 i 1989 presidí la Directors Guild of America
Rafael Griera i Calderón

Rafael Griera
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill d’un fabricant olotí d’imatgeria es formà a l’Escola de Belles Arts d’Olot i freqüentà la penya Cràter d’art Exposà per primera vegada essencialment paisatges l’any 1953 Un contacte, a Mallorca 1956, amb Anglada i Camarasa i altres pintors, el feu derivar per un cert temps cap a una pintura informalista Quan retornà a la figuració havia trencat del tot amb la tradició olotina i des d’aleshores la seva pintura, que defugí la lluminositat, semblà prendre model en les escoles nòrdiques Realitzà també illustracions de caràcter comercial
Ernest Segura i de Luna

Ernest Segura de Luna
© MUSEU COLET
Esport general
Dirigent esportiu.
Advocat de professió El 1954 s’incorporà a la comissió jurídica de la Federació Catalana, de la qual formà part de la junta directiva i en fou president 1959-72 Després presidí la Federació Espanyola 1972-84, 1992-2004, i sota el seu mandat s’organitzà l’Eurobàsket de Barcelona 1973 També realitzà tasques directives al Comité Olímpic Espanyol, al Consejo Superior de Deportes i a la FIBA, que el 2010 l’incorporà al seu Hall of Fame Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995 i el 2005 l’Orde Olímpic
,
Joan Pujal
Música
Violoncel·lista.
Realitzà els estudis al Conservatori de Música del Liceu, on obtingué el primer premi de final de carrera Poc després hom li atorgà una beca per a realitzar estudis a París, i s’hi traslladà el 1889 per estudiar amb H Rabaud al conservatori El 1893 oferí un concert al Teatre Líric de Barcelona Es casà amb Eugènia Doumenge, pianista, i s’establí a París, on desenvolupà una notable carrera com a concertista El 1914, segurament a causa de la Gran Guerra, retornà a Barcelona, on es dedicà a ldocent
Jan Lenica
Disseny i arts gràfiques
Cinematografia
Grafista i realitzador cinematogràfic de dibuixos animats polonès.
Reputat grafista i autor d’excellents cartells, debutà en el cinema d’animació tot realitzant amb W Borrowczyk alguns curtmetratges entre el 1957 i el 1958 Poc després realitzà sol Nowy Janko muzykant ‘El nou músic Janko’, 1960 i Labirynt ‘Laberint’, 1962 Ultra a Polònia, treballà també a França i a la República Federal d’Alemanya, on desenvolupà una obra personalíssima, amb arrels surrealistes i kafkianes, per la qual obtingué nombrosos premis És autor de dos llargmetratges d’animació Adam II 1969 i Ubu et la grande gidouille 1975
Ferran Junoy i Vernet

Ferran Junoy i Vernet
© Fototeca.cat
Enginyer industrial, d’una família d’industrials metal·lúrgics.
Ingressà a La Maquinista Terrestre i Marítima 1881, d’on fou 1894 un dels tres directors i, el 1917, director general Un dels creadors i primer president i director d’Electrometallúrgica de l’Ebre SA EMESA 1904, concebé i realitzà la central de Sástago, a l’Ebre Fou president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona 1897-99 i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts El seu fill, Manuel Junoy i Cornet Barcelona 1903 — 1965, també enginyer industrial, fou director general i conseller de La Maquinista 1939-64
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina