Resultats de la cerca
Es mostren 6483 resultats
la Pedra
Poble
Poble de caràcter disseminat del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), dit també la Pedra i la Coma, situat a 999 m alt., a l’esquerra del Cardener, al peu de la serra de Pratformiu.
L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní, i és esmentada ja el 839 Fou de la jurisdicció del vescomtat, comtat i ducat de Cardona, dins la batllia de Sant Llorenç de Morunys Hi ha les restes de l’antic castell de la Pedra
Porto Torres
Ciutat
Ciutat de la província de Sàsser, a l’illa de Sardenya, Itàlia, situada al golf d’Asinara.
Durant el domini català fou un port important pel seu moviment comercial i encara ho és actualment és el tercer de l’illa Té estació de ferrocarril Colònia romana, conserva unes termes, un pont remarcable i restes de les fortificacions genoveses del s XIV
Lentini
Ciutat
Ciutat de la província de Siracusa, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Fundada el 729 aC, fou escenari de les guerres púniques i de les invasions àrabs i adquirí un cert dinamisme durant l’edat mitjana Les excavacions arqueològiques n'han tret al descobert restes de fortificacions, així com bronzes i terracotes de l’època clàssica
Charleville-Mézières
Capital del departament d’Ardenes, França.
El 1966 fou creat aquest municipi per l’annexió de les ciutats veïnes de Charleville, Étion i Mézières, a més dels nuclis de Montcy, Saint-Pierre i Mohon Té indústria metallúrgica i és un actiu centre de serveis Mézières conserva restes de les antigues fortificacions
Sant Miquel de Solterra
Sant Miquel de Solterra
Albert (CC BY 2.0)
Cim
Cim culminant (1.202 m d'alt.) de la serra de les Guilleries, dins de la comarca de la Selva, al límit municipal de Sant Hilari Sacalm i Osor.
És coronat per una gran creu de ferro amb tres formigues de forja al peu, allegòriques de la munió de formigues alades que sempre hi ha en aquest cim Hi ha les restes de l’antiga capella de Sant Miquel i del castell de Solterra
Sepúlveda
Municipi
Municipi de la província de Segòvia, Castella i Lleó, al peu de Somosierra.
Cereals i ovins Ferran González la conquerí el 960 i la fortificà Hi tingueren una gran repercussió les lluites del regnat d’Urraca, però deu la seva màxima esplendor als Trastàmara, dels quals era partidària Conserva restes de muralla medieval i diverses esglésies romàniques
morisca
Dansa i ball
Dansa pantomímica dels s. XV-XVII, molt freqüent a la península Ibèrica i a França.
N'hi havia de dos tipus una dansa per a solista i una altra per a dos grups que representaven els moriscs i els cristians Se'n conserven restes en el folklore a Anglaterra fou anomenada morris dance Fou incorporada en obres clàssiques renaixentistes
el Baver
Barri
Partida
Barri i partida rural d’Alacant (Alacantí), situat al sud de la ciutat, vora la carretera de Madrid, davant la platja de Baver (que s’estén entre el port, el barranc de Sant Blai i la rambla de les Ovelles).
La part més pròxima al centre d’Alacant, on fou començat a construir el 1884 el barri de Benalua, havia estat anomenada els Antigors, i hi han estat trobades restes d’una ciutat romana Al s XVIII el Baver formava encara un port natural
Tuscania
Ciutat
Ciutat de la província de Viterbo, al Laci, Itàlia, situada a la dreta del Marna, sobre pedra tosca.
Centre etrusc, florí ja al s III aC Hi ha restes dels murs etruscs i una necròpoli s III-I aC De l’època medieval hi ha l’església de SPietro s VII-XII i les romàniques de Santa Maria Maggiore i Della Rosa
cordaïtes
Paleobotànica
Gènere de plantes arbòries, de la classe dels cordaïtòpsids, que visqueren al final de l’era primària.
Atenyien fins a 40 m d’alçària Les fulles, simples, amb els nervis dicotòmics i parallels, eren arranjades helicoïdalment, i les flors eren disposades en inflorescències axillars amentoides Creixien en terrenys marjalencs i formaven grans boscs Han deixat nombroses restes fòssils a les conques hulleres