Resultats de la cerca

Estudià a l’acadèmia militar de Barcelona i ingressà al cos d’enginyers el 1799 Participà en les guerres contra Portugal i Anglaterra En la Guerra del Francès organitzà un batalló de sapadors, i més tard passà a ésser cap d’estat major 1810-13 Fou ascendit a general de brigada 1815 El 1822 fou designat ministre de la guerra en el govern de Martínez de la Rosa, però com a liberal moderat cessà a conseqüència del fracassat cop d’estat d’aquell mateix any Fou ascendit a mariscal de camp el 1833, i poc temps després fou nomenat capità general de Granada 1834 més tard fou nomenat director general…

Escriví poesia sota la influència de Novalis i de l’idealisme de Solov'ov A partir de Stikhi o Prekrasnoj Dame ‘Versos a la molt bella dama’, 1904 es convertí en el principal poeta simbolista rus La seva visió mística de la societat i l’exaltació de la feminitat evolucionà, un cop fracassada la revolució del 1905, cap al pessimisme i la sàtira, com en els drames lírics Balagančik ‘El barracó dels saltimbanquis’, 1906 i Roza i Krest ‘La rosa i la creu’, 1913 i en els poemes Nečajanneja radost’ ‘Joia inesperada’, 1907 Rebé la revolució del 1917 amb un gran entusiasme i arribà a acceptar càrrecs…

Estudià cant a la Juilliard School de Nova York i a Berlín El 1959 debutà a la Deutsche Oper d’aquesta ciutat alemanya i el 1961 hi estrenà Alkmene , de G Klebe El 1962 actuà a l’Òpera de Roma amb el paper titular de Lulu , amb el qual es consagrà Al Covent Garden de Londres interpretà la Donna Anna de Don Giovanni el 1965, i dos anys més tard actuà al Metropolitan de Nova York amb Mourning Becomes Electra Estrenà diverses òperes de compositors contemporanis, com Kirschgarten , de R Kelterborn, presentada a Zuric el 1984 El 1985 interpretà una aplaudida Mariscala El cavaller de la rosa ,…

Estudià cant amb FW Hezel i D Jacob, i el 1962 debutà a Essen amb un paper secundari d' El cavaller de la rosa Dos anys més tard fou contractat per l’Òpera d’Hamburg, amb la qual, després d’haver representat petits papers, arribà a interpretar el de Wotan L’or del Rin i La valquíria El 1970 es presentà com a Sarastro La flauta màgica a Glyndebourne i posteriorment debutà a Chicago 1971, el Metropolitan de Nova York i Bayreuth 1972, l’Òpera de Viena 1973, el Covent Garden de Londres 1974 i la Scala de Milà 1976, gairebé sempre amb papers wagnerians, en els quals s’ha convertit en un…

Inicià els estudis musicals a Barcelona i el 1912, després d’haver debutat al Gran Teatre del Liceu amb Sigfrid , es traslladà a Milà, on perfeccionà la seva tècnica de cant i realitzà diverses actuacions El 1921, al Teatro La Fenice de Venècia, interpretà Andrea Chenier al costat d’A Pertile La temporada 1924-25 cantà La valquíria al Teatro alla Scala sota la direcció d’A Toscanini i el 1927 hi estrenà Sly , d’E Wolf-Ferrari Un any més tard, R Strauss la dirigí en El cavaller de la rosa i, novament sota la direcció de Toscanini, interpretà el paper de Comtessa d’Almaviva a Les noces de…

Fou deixeble de Lluís Millet i d’Antoni Nicolau a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Harmonitzà una quantitat important de cançons populars, compongué música coral, música escènica i sardanes, i feu nombroses transcripcions d’obres dels segles XVII i XVIII Malgrat la poca popularitat del seu nom en l’àmbit sardanista, la qualitat lírica de les seves sardanes el feu mereixedor de més de vint premis, entre els quals cal citar els Jocs Florals de Girona per De bon matí 1917, els Jocs Florals de Figueres per Flor de neu 1917, el Premi Barcino per Vela al vent 1953, el Premi S’Agaró per…

Estudià a partir del 1906 a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, especialment amb Lluís Millet i Antoni Nicolau L’any 1912 debutà com a violinista a l’Ateneu de Barcelona El mateix any fundà el Quartet Renaixement amb Josep Recasens, violí, Lluís Sánchez, viola, i Antoni Planàs, violoncel, formació que tingué un decenni d’existència Es perfeccionà, pensionat per l’ajuntament de Barcelona, a París, Berlín i Viena Fou professor de violí i de direcció d’orquestra a l’Escola Municipal de Música Com a director actuà al capdavant de l’Orquestra d’Estudis Simfònics, i quan l’any 1944 fou…

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant, és professor de secundària a l’institut La Foia d’Ibi Ha conreat diversos gèneres, especialment la poesia i la novella Ha publicat els reculls poètics La senda de les hores 1999, premi 25 d’abril 1998, Aigües de clepsidra 1999, premi Paco Mollà 1998, Calendari de silencis 2000, Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández 1999, Els colors del vent 2005, premi de poesia Carme Guasch 2005, Deserts 2005, premi Josep Maria Ribelles de poesia 2004, Partitures perdudes 2007, premi de poesia Festa d’Elx 2006, Bagatge de tenebres 2008, premi…

La capital és Santa Rosa 51 678 h 1980 Ocupa la part SW de la Pampa deprimida, al N del riu Colorado Limita al N amb les províncies de Mendoza, San Luis i Córdoba, a l’E amb la província de Buenos Aires, al S amb Río Negro i a l’W amb Mendoza Es tracta d’una gran plana, però cap a l’W el relleu es torna abrupte La xarxa hidrogràfica es divideix en les conques dels rius Colorado, Atuel i Salado La població es concentra a l’E, al límit amb la província de Buenos Aires En regressió entre el 1947 i el 1960 a causa de l’emigració -0,5%, entre el 1960 i el 1970 es recuperà Economia…

Inicià els seus estudis musicals a Estrasburg i els amplià al Conservatori de Música de París El seu talent fou descobert per Jacques Rouché, director de l’Òpera de París i de l’Òpera Còmica del 1914 al 1944, i debutà el 1929 amb Sieglinde La valquíria Especialitzada en R Wagner, interpretà els principals papers femenins del compositor alemany i protagonitzà la primera interpretació de L’holandès errant a l’Òpera de París Amb els anys la seva veu esdevingué més dúctil, fet que li permeté ampliar el repertori i apropar-se a l’òpera francesa, amb obres com Faust , de Ch Gounod, i a autors com…