Resultats de la cerca

Es formà al Futbol Club Barcelona, on va ser capità, entrenador i president de la secció 1956-66 i 1972-76 Jugà al Club Deportiu Terrassa 1967-71 Amb la selecció espanyola jugà 67 partits i disputà els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 i Mèxic 1968 Fou vicepresident de la Federació Catalana de Hoquei 1997-2005

Treballà a Mundo Deportivo durant la dècada de 1930 Els anys quaranta, el Campionat de Barcelona incorporà el Trofeu Joan Fina, que posteriorment guanyaren figures com Domingo Perurena o José Pérez Francès Formà part de la secció de ciclisme de la Unió Esportiva Sant Martí, a través de la qual collaborà en la creació del Trofeu Masferrer

Milità al Cerdanyola HC, el GEiEG, el RCD Espanyol, el Pàtria, el Sallent i el Creu Roja Soci del CE Hispano Francès des del 1966, fou delegat de la secció de petanca Presidí la Federació Catalana de Bitlles 1968-70 i la Federació Catalana de Voleibol 1970-74 També fou dirigent de la Federació Catalana de Patinatge

Formà part de la secció d’atletisme del Club Gimnàstic de Tarragona, del Futbol Club Barcelona i de l’Associació Esportiva de l’Hospitalet Guanyà cinc Campionats de Catalunya de decatló/heptatló 1984, 1986, 1987, 1988, 1990 Fou també cinc vegades internacional amb la selecció espanyola Posteriorment assumí el càrrec de director general de la Federació Catalana de Futbol

Amb un ideari humanista, la revista defensava la unió de la bellesa amb l’esport Tenia una secció dedicada a la reproducció i crítica d’obres d’art i una altra a l’esport en general Editada en castellà i profusament illustrada, el seu director fou Ubaldo Carrera L’últim número aparegué al juny del 1915

Deu el seu origen a l’aparició de nuclis d’erudits romàntics preocupats per la “història nacional” espanyola durant les primeres dècades del s XIX això no obstant, l’element pràctic que en forçà el naixement fou la necessitat de recollir i ordenar la nombrosa documentació procedent de les institucions eclesiàstiques desamortitzades Aquests fons foren confiats a la Real Academia de la Historia, que davant de la manca de mitjans influí en la creació d’un nou arxiu L’any 1896 l’Archivo fou traslladat al Palau de Biblioteques i Museus, sota la direcció de Vicent Vignau i Ballester Fou aleshores…

Vida Fou deixeble de Plató a l’escola que aquest creà, l’Acadèmia En morir el seu mestre 347 aC, inicià una època de viatges que el portaren a esdevenir, durant tres anys, el preceptor del futur rei de Macedònia, Alexandre el Gran De retorn a Atenes, fundà la seva pròpia escola, el Liceu també coneguda com escola peripatètica Probablement, per a la història de la música, Aristòtil ha estat més important per la influència que el seu pensament va exercir sobre certs teòrics Aristoxen i, més tard, J Tinctoris, V Galilei, etc, que no pas pel volum de textos consagrats a aquest art De fet, l’únic…

Comporta una dificultat o un retardament en el buidament gàstric L’etiologia més freqüent és la neuropatia diabètica altres causes poden ésser la secció quirúrgica del nervi vague per anullar la secreció d’àcid i afavorir la curació de la malaltia ulcerosa aquesta cirurgia està pràcticament obsoleta arran de l’adveniment de medecines antisecretores antihistamínics H2 i inhibidors de la bomba de protons

Format a Sant Carles, d’on fou acadèmic el 1856 Conreà temes bíblics, paisatges i pintura de flors El 1860 rebutjà una càtedra d’història a Sevilla perquè no volgué deixar València Reuní una notable biblioteca i una rica collecció d’obres d’art i peces arqueològiques Fou president de la secció de Ciències Històriques de Lo Rat-Penat Publicà diversos treballs arqueològics

Fou secretari de redacció de La Veterinaria Catalana i secretari del Collegi de Veterinaris de Catalunya Entre les seves publicacions cal destacar Producción y consumo de carne en Cataluña 1933 Treballà especialment sobre el bestiar porcí Tingué també una activitat destacada en el camp cultural de Rubí Presidí la secció d’art i cultura de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona