Resultats de la cerca
Es mostren 1249 resultats
Castell de Senyiu o de Vallsenyiu (Montanui)
Art romànic
El castell de Senyiu era el més important de la vall drenada per la Valira o vall de Senyiu Encimbellat sobre un esperó rocós 1 278 m dominava des de ponent tot el sector central i alhora pel nord l’important coll d’Espina, de pas obligat a l’eix transversal de comunicacions de l’Alta Ribagorça, vers la vall de Benasc, que encara aprofita la C-144 El topònim és esmentat ja al segle IX La vàlua d’aquest castell queda demostrada perquè ja el 938 donava nom a la valle Singicitana o pau Singicitano 988 Una notícia retrospectiva de l’any 976 assabenta que el castello de Senyiu, i per tant el…
Castell de Maldà
Art romànic
El castell de Maldà corona la vila que s’estén als seus peus, en una punta d’una serra flanquejada pels torrents procedents de Vallbona de les Monges, al sud, i per la vall del Riu Corb, al nord Els Cardona, vescomtes d’Osona, foren els primers senyors feudals i els primers repobladors de Maldà i d’una extensa zona de pobles i termes entorn seu La possessió dels Cardona fou confirmada l’any 1082 per Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, comtes de Barcelona, en donar el castell de Maldà i el lloc i el castell de Maldanell a Ramon Folc I, vescomte de Cardona En fer testament el 1084 Ramon…
Santa Maria i Sant Pere de Castellrosselló (Perpinyà)
Art romànic
Situació Exterior de l’església des del costat nord-est, amb l’absis principal decorat amb motius llombards ECSA - Rambol L’església de Santa Maria i Sant Pere és situada prop de les restes del castell Per arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent PP Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 42,6” N - Long 2° 56’ 50,4” E Història Una de les primeres referències documentals d’aquesta església data de l’any 1153, en una venda feta al priorat d’Espirà de l’Aglí d’un honor a la parròquia de Santa Maria de Castellrosselló posteriorment és esmentada el 1174 en…
Sant Andreu de la Torre Tavernera (Vallromanes)
Art romànic
Situació Petita capella d’una sola nau amb absis, restaurada el 1718 i novament als nostres dies, al costat de la casa senyorial dels Taverner M D Filgueira L’ermita de Sant Andreu de la Torre Tavernera, també coneguda per Sant Andreu de Castellvell, es troba situada al costat de la Torre Tavernera, masia fortificada emplaçada a la vorera esquerra de la riera de Vallromanes, sota el turó del castell de Sant Miquel Mapa L37-15393 Situació 31TDF407978 Per anar-hi cal agafar la carretera del Masnou a Granollers BP-5002 poc abans d’arribar al punt quilomètric 8,5 trobarem a mà…
baronia de Talamanca
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Talamanca (Bages), que pertangué als Talamanca i passà per enllaç (al s XV) als Aimeric, barons de Rubinat, i als Planella, senyors de Castellnou de Moià, i al s XVII als Amat, marquesos de Castellbell.
baronia de Peralta
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Peralta (avui Peralta de la Sal), a Ribagorça, i que arribà a comprendre, a més, els llocs i castells de Gavasa, Casserres del Castell, Calassanç, Purroi, Montmagastre, Rocafort de Llitera, Pelegrinyó i Sant Esteve de Llitera.
Pertangué ja al s XIII als Peralta i passà, a la segona meitat del s XIV, als Castre i d’ells als Pinós, als Cervelló barons de la Llacuna, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli
baronia de Mur
Història
Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Mur, que originàriament comprenia els llocs i les parròquies de Mur, Guàrdia de Noguera, Vilamolat de Mur, Collmorter, Santa Llúcia de Mur, el Meüll, Puigcercós, Estorm, Moror, l’Alzina, Beniure, les Esplugues, l’Espona i Cellers.
Pertangué als Mur fins a la fi del s XV, que passà als Carròs d’Arborea, barons de Terranova, i després als Maça de Liçana, senyors de Moixent Des del s XVI, una part de la baronia passà succesivament als Cascante, als Portugal i als Silva l’altra part de l’indivís passà als Caçador, als Cellerès, als Oliver i als Fors
cànon emfitèutic
Dret administratiu
Pagament periòdic, generalment anual, d’una quantitat en metàl·lic, o en caps de bestiar (sovint aviram), o bé en fruits determinats o part alíquota de fruits, o mixt de diners i productes, que el censatari fa al censualista en reconeixement del dret senyorial.
En certes ocasions la pensió consisteix en un vas o tassa d’aigua, car el caràcter de la prestació és reverencial i de reconeixement de senyoria més que no pas econòmic La pensió ha estat considerada d’essència en l’emfiteusi, be que subsisteixen dominis sense prestació de cànon, però hom no en pot constituir de nous
marquesat de Sot
Història
Títol senyorial concedit el 1688 a Lucrècia Lladró de Pallars i de Silva, comtessa de Sinarques, morta sense fills el 1729, sobre la seva baronia de Sot de Ferrer, la qual havia passat als Lladró de Pallars per enllaç amb els Ferrer.
Passà als Trenor, marquesos de Cerdanyola
Sant Feliu de Planeses
Església
Antiga parròquia i demarcació senyorial dins l’antic terme de Sant Llorenç o de Meda, a la dreta de la riera Major, aigua avall de la parròquia de Sant Sadurní d’Osormort (Osona), de la qual depèn actualment l’església de Sant Feliu (segle XI).
L’antic casal de Planeses fou substituït pel mas Verneda El lloc és esmentat ja el 970
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina