Situació
Petita capella d’una sola nau amb absis, restaurada el 1718 i novament als nostres dies, al costat de la casa senyorial dels Taverner.
M. D. Filgueira
L’ermita de Sant Andreu de la Torre Tavernera, també coneguda per Sant Andreu de Castellvell, es troba situada al costat de la Torre Tavernera, masia fortificada emplaçada a la vorera esquerra de la riera de Vallromanes, sota el turó del castell de Sant Miquel.
Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDF407978.
Per anar-hi cal agafar la carretera del Masnou a Granollers (BP-5002); poc abans d’arribar al punt quilomètric 8,5 trobarem a mà esquerra la carretera que arriba fins a la Torre Tavernera, actualment club de golf.
La clau s’ha de demanar al club.
Història
L’ermita de Sant Andreu va pertànyer a la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes i corresponia al terme del castell de Montornès.
No tenim cap menció de l’existència de l’ermita fins al testament de Pere de Montornès, de l’any 1157. Pere de Montornès desitjava ésser enterrat al monestir de Sant Cugat i, entre d’altres deixes al cenobi, també en trobem a les esglésies de Vallromanes. Va disposar que l’església de Sant Andreu fos coberta per compte seu: “...Dimisit ut ecclessia S. Andree sit cooperta de suo avere...”.
Ara bé, a Vallromanes hi havia hagut una altra ermita dedicada a sant Andreu: la de Sant Andreu de Llobons. Queda el dubte de quina de les dues fou la beneficiada per Pere de Montornès. Vall i Rimblas suposa que el senyor de Montornès devia comprometre’s a pagar la coberta totalment a compte seu, perquè l’església era annexa a casa seva, és a dir a la Torre Tavernera.
El 1196 un altre Pere de Montornès i la seva esposa Sibil·la donen a l’església del castell i a “honra de Sant Andreu Apòstol” les tres quartes parts del delme dels fruits que es facin al castell perquè el rector celebri dues misses cada setmana a la capella de Sant Andreu.
L’any 1264, la capella torna una altra vegada a esmentar-se en el testament de Guillem de Montornès, el qual va deixar entre d’altres coses dos sous per a Sant Andreu de Castellvell.
La capella no torna a aparèixer documentada fins els anys 1574 i 1588, en què s’hi celebren els casaments dels Taverner-Montornès.
El 1696 s’hi porten relíquies, procedents de Roma, dels sants Àngel, Felicià i Marcel.
Durant la guerra de Successió els partidaris de l’arxiduc destruïren la Torre Tavernera i possiblement profanaren l’ermita, perquè els seus senyors eren filipistes. Acabada la guerra, Oleguer d’Ardena Taverner i Montornès la reconstruí l’any 1718, tal com consta a la inscripció que hi ha a la façana.
No obstant això, tant l’edifici com l’ermita començaren un procés d’abandonament fins el 1969, en què ocupà la finca un club de golf, el qual ha restaurat la masia i l’ermita.
Església
Pel que hem apuntat, l’actual edifici conserva ben poca cosa del que fou l’antiga ermita romànica de Sant Andreu. Ha estat profundament transformada en diferents èpoques i no s’hi pot entreveure cap element d’època.
L’ermita de Sant Andreu de la Torre Tavernera és un edifici d’una sola nau rectangular coberta amb volta de canó seguit, coronada al costat de llevant per un absis semicircular cobert amb una volta de quart d’esfera.
L’entrada a l’absis es fa a través d’un arc triomfal que forma un plec que encaixa aquest cos d’edifici amb la nau.
Tot l’interior de l’església és enguixat. A la dreta de la nau es troben dues petites fornícules amb arc conopial: l’una, al costat de l’absis, serveix per a protegir els llibres, mentre que l’altra, una mica més gran, i al mig de la nau, no té cap funció específica.
Les obertures a l’exterior han estat resoltes d’una manera molt singular i gens fidel a l’època, amb les dues finestretes de doble esqueixada, situades a cada costat de l’absis, fetes amb pedra regular i coronades amb un arc de mig punt.
La porta d’entrada que es troba a la façana de ponent, oberta al segle XVIII, probablement correspon a la restauració del 1718 feta per Oleguer d’Ardena Taverner i Montornès. A cada costat de la llinda es poden veure els escuts que sembla que corresponen als Montornès.
A la façana de migdia s’endevina clarament la porta original, encara que és tapiada.
L’aparell ha estat fet amb còdols i maons rejuntats amb morter, sobretot la part de dalt de l’edifici, però també els contraforts de la paret de tramuntana, on, a més, s’han col·locat carreus escairats que donen una major solidesa a l’edifici.
L’estat actual de l’ermita, excessivament restaurada a partir d’unes restes originals, fa dubtar de la seva tipologia inicial, per la qual cosa és difícil establir comparances tipològiques o estructurals.
Bibliografia
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 212
- Els castells catalans, II, 1969, pàgs. 292-298