Resultats de la cerca
Es mostren 2416 resultats
Francesco Traini
Pintura
Pintor italià, actiu a Pisa.
Documentat des del 1321, hom en desconeix la formació És autor del Tríptic de Sant Domènec Museo Nazionale, Pisa i de la taula del Triomf de Sant Tomàs d’Aquino ~1345 església de Santa Caterina, Pisa, que mostren un estil anàleg al dels pintors sienesos, en particular Simone Martini Li han estat atribuïts, sense fonament, els frescs del Triomf de la Mort Camposanto, Pisa, considerats avui obra d’un artista bolonyès, probablement Vitale da Bologna
Addai
Segons la tradició siríaca, el fundador de l’església cristiana d’Edessa.
La Doctrina d’Addai recull que aquest fou enviat per l’apòstol Tomàs a Edessa per tal de guarir el rei Abgar V d’Edessa Probablement, el nom d’Addai té una relació amb el de Tadeu, amb qui fou identificat per Eusebi de Cesarea És coneguda amb el nom d' Anàfora d’Addai i Mari Mari era el deixeble d’Addai una antiquíssima s III pregària eucarística de l’Església siríaca oriental o nestoriana
Miliki
Arts de l'espectacle (altres)
Pseudònim de l'artista de circ andalús Emilio Alberto Aragón Bermúdez.
D'una família dedicada de molts anys al circ, el 1939 formà el trio de pallassos Gaby, Fofó y Miliki amb dos dels seus germans, que actuaren durant diverses temporades al Circo Price de Madrid En 1972-1983 protagonitzaren amb gran èxit el programa de Televisión Española Había una vez un circo El 1977 s'uní al grup el seu fill Emilio Tomás Aragón Álvarez Milikito, posteriorment destacat actor, humorista i empresari
Josep Seguí i Valls
Història
Economia
Dirigent obrer internacionalista.
Teixidor de llana, fou un dels organitzadors de la federació local d’Alcoi adscrita a la Primera Internacional i el 1872 passà a formar part del Consell General de la Unió Manufacturera El 1873 fou elegit membre de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT, i pel juliol del 1873 fou, juntament amb Francesc Tomàs, Severí Albarracín i Vicent Fombuena, un dels dirigents de la insurrecció internacionalista d’Alcoi
Joan Sala i Gabriel
Pintura
Pintor.
Format a Llotja i amb Gustave Courtois a París, on s’establí Participà a salons de París, Molins, Angers i Lió i obtingué diversos premis Correcte i anecdòtic, hom destaca els seus nus i els seus retrats El seu germà Tomàs Sala i Gabriel Guissona, Segarra 1857 — Barcelona 1952 pintà a l’oli, a l’aquarella i féu miniatures sobre vori establert a París, collaborà des d’allà a L’Esquella de la Torratxa
Sant Miquel de la Corriu (Guixers)
Art romànic
A desgrat de no haver pogut trobar cap dada històrica que faci referència a aquesta església, cal admetre’n l’origen en època romànica Les característiques arquitectòniques de l’edifici actual, però, fan pensar en una obra posterior, refeta, a més, l’any 1631, segons consta en una de les dovelles de la porta de l’església Una llinda, datada l’any 1732, porta gravada aquesta frase“ Tomàs Ribera Rec me fecit ”
Benet Corominas
Literatura
Polígraf.
Dominicà, fou professor de dret canònic a la Universidad de Santo Tomás de Manila, de la qual fou rector i canceller el 1874 Fou vicari provincial dels dominicans de Manila 1875 Emmalaltí i tornà a Àvila Publicà el tractat de dret canònic Jacobi Devoti Episcopi olim Anamiensis Institutionum Canonicorum Libri IV Manila, 1871 i Las campanas Manila, 1863, recull d’articles publicats en els periòdics Católico Filipino i El Oriente , de Manila
Rafael Ramoneda i els Rosés, a Cornellà
Rosés Germans Barcelona Artística e Industrial , 1907 Aquesta història comença amb la de Josep Rosés i Trinxet, participant en la creació el 1838, a Barcelona, de la societat capdavantera en la fabricació de les anomenades puntes de París vegeu vol I, Fàbriques i Empresaris “Els metallúrgics”, “Els Rosés i les puntes de París” I serà la d’aquesta empresa metallúrgica establerta al carrer de Berenguer el Vell, fins que el 1845 installà una màquina de vapor de 10 cavalls i comprovà que els sobrava energia En lloc de llogar-la a un altre possible estadant i usuari de la màquina, com era…
Dídac Desclapers i Caulelles
Literatura catalana
Poeta i erudit.
Doctor en dret i teologia, fou succentor i canonge 1664 de la seu de Mallorca i consultor del Sant Ofici Participà en el certamen de Monti-sion del 1625 en honor de Caterina Tomàs i escriví composicions poètiques en castellà Publicà amb pseudònim Poema descriptivo de un sarao 1652, una poesia de circumstàncies d’estil cultista amb propòsit laudatori Deixà inèdits un tractat lullià Super arte combinatoria ad illustrationem lullianae doctrinae i uns altres sobre astronomia i matemàtiques
Gaspar Escrivà de Romaní
Literatura catalana
Poeta.
Cavaller del llinatge Escrivà de Romaní, pertanyé al cercle de les justes poètiques de B ↑ Català de Valeriola València 1602, en les quals presentà tres poemes, i és autor de dècimes, octaves i sonets cultistes i barrocs, presentats a diversos certàmens poètics al recull commemoratiu de la beatificació de Lluís Bertran 1608 publicà quatre composicions, en el recull dedicat a Tomás de Villanueva 1619, dues, i una en la justa en honor de sant Lluc 1623
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina