Resultats de la cerca
Es mostren 2409 resultats
Pere de Malferit i de Muntanyans
Història del dret
Jurista.
Fill de Tomàs de Malferit Jurat en cap de Mallorca 1536, 1543, 1558 Prengué posició en la controvèrsia sobre la licitud de la reducció per la força dels indis americans, en contra de Las Casas, en el tractat Apologeticum iuris responsum pro iustitia Regum Catholicorum in occupatione Indiarum , publicat posteriorment, i un altre, Del derecho que tiene el rey de España sobre el ducado de Milán Es conserva la seva correspondència amb l’inquisidor Jaume Muntanyans
Francesc Xarrié
Cristianisme
Teòleg i predicador.
Estudià llatí i humanitats, i el 1807 ingressà a l’orde de predicadors Durant la guerra del Francès es refugià a Manresa, Vic i Palma El 1814 acabà la carrera/> El 1825 li fou atorgada la càtedra de filosofia, i després la de teologia, a la Universitat de Cervera Amb motiu de l’exclaustració anà a Itàlia, i residí al convent de la Minerva, de Roma Tornà a Barcelona i hi fundà el collegi de Sant Tomàs
Andreu Robles
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Ajudant de fra Tomàs Vicent Tosca, la seva obra més coneguda és la que es refereix a la talla de retaules, com els majors de Sant Miquel, Sant Bartomeu i el Pilar, a València, i el de la parroquial de Sueca El 1713, sota la direcció de Francesc Vergara el Major , treballà com a escultor en la portada principal de la catedral de València Fou també autor de la capella de la Comunió de la parròquia de Torrent
Máximo Gómez
Història
Independentista cubà.
El 1868 s’uní als rebels cubans i assolí el comandament militar de les províncies d’Oriente i Camagüey El 1878 s’exilià, però continuà lluitant per la independència de Cuba amb José Martí Elegit cap de les forces insurgents el 1895, dirigí la lluita durant la guerra de 1895-98 i ocupà l’Havana 1899 Fou destituït en negar-se a collaborar amb els nord-americans, però aprovà la candidatura de Tomás Estrada Palma 1901
Bernat Cotoner i d’Olesa
Història
Cristianisme
Arquebisbe d’Oristany a Sardenya (1664-71) i bisbe de Mallorca (1671-84); germà dels grans mestres de Malta.
Des del 1644 era canonge de la seu de Mallorca El 1671, arran de l’atemptat contra Josep de Vilallonga fet dins el temple de Sant Francesc, afrontà la inquisició, la qual l’excomunicà Fou rehabilitat per la Sagrada Congregació el 1678 el papa li conferí la dignitat de bisbe de Santa Justa, el féu prelat domèstic i li encomanà el procés de canonització de la beata Catalina Tomàs Morí en el curs d’una visita pastoral
Egidio Romano
Filosofia
Nom amb què fou conegut Egidio Colonna, filòsof escolàstic.
Ermità de Sant Agustí, ensenyà teologia a París 1285-95 Discrepà de Tomàs d’Aquino en afirmar, no sols la distinció real entre essència i existència, sinó llur separació Anomenat Doctor Fundatissimus , fou famós pels seus nombrosos comentaris a les obres d’Aristòtil Als Països Catalans es difongué sobretot la seva obra De regimine principum , coneguda i citada per Francesc Eiximenis Arnau Estanyol segle XIV en feu la traducció catalana, impresa el 1480 i el 1498
Gaspar Escrivà de Romaní
Literatura catalana
Poeta.
Cavaller del llinatge Escrivà de Romaní, pertanyé al cercle de les justes poètiques de B ↑ Català de Valeriola València 1602, en les quals presentà tres poemes, i és autor de dècimes, octaves i sonets cultistes i barrocs, presentats a diversos certàmens poètics al recull commemoratiu de la beatificació de Lluís Bertran 1608 publicà quatre composicions, en el recull dedicat a Tomás de Villanueva 1619, dues, i una en la justa en honor de sant Lluc 1623
Manuel Juanola Cervera
Vela
Regatista.
Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, navegà en monotip de12 peus i fou seleccionat per participar en els Jocs Olímpics de Berlín 1936, però la Guerra Civil li ho impedí Fou campió d’Espanya i de Catalunya en la classe snipe en diverses ocasions L’any 1947, amb la collaboració de Tomàs Moret, posà en servei una embarcació que adquirí una certa notorietat el dingui de 3,5 m, que formà generacions de regatistes a Calella
alfabet fonètic
Fonètica i fonologia
Sistematització gràfica convencional a través de la qual hom intenta de transcriure els trets fonètics de tota mena de locucions fòniques.
Els alfabets fonètics tenen llur origen simultani amb les primeres especulacions foneticoortogràfiques adients Tanmateix, la necessitat d’alfabets fonètics es feu particularment palesa quan foren constatades tantes discrepàncies entre la pronúncia de les llengües medievals i els alfabets de base llatina i ciríllica, sobretot a Europa, que la cultura manuscrita havia imposat Aquesta constatació és el punt de partença que diversifica, de llavors ençà, els camins de l’ortografia i de la transcripció fonètica Ben aviat hom comprengué que cada llengua presenta supòsits estructurals propis de tipus…
La hija del mar
Cinematografia
Pel·lícula del 1953; ficció de 88 min., dirigida per Antoni Momplet i Guerra.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI Producción y Estudios Ignasi FIquino, Barcelona ARGUMENT L’obra homònima 1897 d’Àngel Guimerà GUIÓ Joan Lladó FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Augusto Algueró fill SO Joan Garcia Velázquez Parlo Films INTERPRETACIÓ Virgilio Teixeira Pablo, Isabel de Castro Mariona, Manuel Luna Roque, Carlos Otero Tomás Pedro, Juny Orly Catalina, Mercedes de la Aldea Águeda, Jesús Colomer Tiburón, Emilio Fábregas el sacerdot ESTRENA Madrid, 11121953, Barcelona, 16011954 Sinopsi Abans…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina