Resultats de la cerca

S'especialitzà en anatomia patològica, on féu aportacions bàsiques És coneguda també una malaltia que duu el seu nom La seva obra més important és Handbuch der pathologischen Anatomie , en tres volums 1842-46

Membre del cos diplomàtic des de l’any 1945, fou observador d’Àustria a l’ONU 1955, ambaixador al Canadà 1956-60 i representant permanent d’Àustria a l’ONU 1964-68 Candidat per la democràcia cristiana en les eleccions presidencials del 1971 47% dels vots, substituí Situ U Thant com a secretari general de l’ONU 1972-81 Malgrat la controvèrsia sobre la seva presumpta responsabilitat en crims de guerra com a oficial de l’exèrcit alemany a Iugoslàvia i a Grècia durant la Segona Guerra Mundial, el 1986 fou elegit president de l’estat primer president austríac no socialista des del 1945 Tot i que…

L’any 1917 descobrí un tractament de la paràlisi general progressiva a base de la inoculació de Plasmodium malariae Aquesta terapèutica guariment d’una malaltia amb la producció controlada d’una altra resultà molt més efectiva que no pas els productes a base d’arsènic i bismut, ineficaços en aquella forma de sífilis tardana El 1927 li fou atorgat el premi Nobel de medicina per aquests mèrits

Entrà en la cancelleria reial i fou secretari i llatinista oficial de Carles I 1526 Actuà d’intermediari en els greus conflictes politicoreligiosos entre l’emperador i els protestants Admirador i seguidor d’Erasme, amb qui mantingué correspondència, el defensà de les possibles accions de la inquisició 1627 Una de les seves obres fonamentals, conseqüència dels greus moments polítics el saqueig de Roma, el 1527, és el Diálogo de Lactancio y un Arcediano o De las cosas ocurridas en Roma , on fa una defensa de l’actuació de l’emperador i una severa censura de caràcter erasmista La segona obra,…

Casada amb l’escriptor Arthur Gundaccar von Suttner Coneguda pacifista, esdevingué famosa amb la novella Die Waffen nieder ‘A baix les armes', 1889, traduïda gairebé a totes les llengües europees Rebé el premi Nobel de la pau el 1905, i fou nomenada presidenta del Buró Internacional per la Pau, a Berna El 1909 publicà les seves memòries

Fill del duc d’Estíria, Ernest I En ésser dividits els estats del seu pare, n'obtingué la part occidental, mentre el seu germà Frederic Vel futur emperador Frederic III rebé Estíria, Caríntia i Carniola Adquirí l’Alta i la Baixa Àustria 1458 i 1462 per mort de Ladislau I, únic fill de l’emperador Albert II, cinquè duc d’Àustria El 1462 fou excomunicat per Pius II i desterrat per Frederic en voler apoderar-se dels estats d’aquest

Comte de Lexa von Aehrenthal Fou ambaixador a Sant Petersburg 1899-1906 i ministre de la casa imperial i d’afers estrangers 1906-12 El 1908 dugué a terme l’annexió de Bòsnia i Hercegovina Practicà una política d’aliances per tal de consolidar el prestigi de la monarquia

Autor de nombrosos sermons on critica amb agudesa i sovint amb mordacitat els vicis i febleses de la societat del seu temps Sobresortí també com a escriptor barroc Judas der Ertzschelm 1685-95, Geistlicher Kramladen ‘Quincalleria espiritual’, 1709, etc

Comte de Campo i duc de Lucera Famós pel saqueig de Màntua 1630, fou mariscal de les forces imperials durant la guerra dels Trenta Anys Conspirà contra Wallenstein i el succeí en el comandament En fou destituït el 1645, en ésser derrotat pels suecs

Vida Creixé a Polònia i estudià a la Universitat de Leipzig El 1498 entrà al servei del príncep lituà Alexandre de Vilnius com a mestre de capella Quan aquest esdevingué rei de Polònia el 1501 continuà al seu servei a la cort de Cracòvia Es mantingué en aquest lloc almenys fins el 1505 El 1510 abandonà Polònia i s’installà a Stuttgart com a mestre de cant de la capella ducal Entre el 1514 i el 1519 serví a la cort de l’emperador Maximilià I A partir del 1519 actuà com a compositor del capítol de la catedral de Salzburg i el 1527 s’incorporà a la cort vienesa de Ferran I d’Àustria com a mestre…