Resultats de la cerca
Es mostren 45038 resultats
Micronèsia
Arxipèlag
Conjunt d’illes de l’oceà Pacífic que s’estenen entre les Filipines i Indonèsia a l’W, Nova Guinea al S i la Polinèsia a l’E.
Comprèn els arxipèlags de les Palau , les Marianes , les Carolines , les Marshall i les Gilbert Les illes són petites, en llur majoria corallines i envoltades d’esculls que dificulten l’accés a llurs costes a l’W n’hi ha algunes que són volcàniques El clima, tropical, és força uniforme La fertilitat del sòl permet el conreu de llegums, cocoters i taro els melanesis produeixen copra A les illes hi ha fosfats i bauxita El 1978 un grup constituïren els Estats Federats de Micronèsia
Mendoza
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió Andina, fronterera amb Xile.
La capital és Mendoza S'hi localitzen els cims Aconcagua, 7 032m i els passos Paso de la Cumbre, 4 064m més elevats dels Andes Al S hi ha alguns sectors volcànics L’agricultura es basa en el conreu de la vinya, de la qual s’obté la major quantitat de producció de tota l’Amèrica del Sud Hi és important la ramaderia porcs, cavalls i vaques Hi ha jaciments de petroli i de minerals d’urani, plom, argent, etc, i té indústria del ciment
Melbourne
Ciutat
Capital de l’estat de Victòria, Austràlia, segona ciutat del país.
És situada a la riba nord de la badia de Port Phillip, en una zona subtropical Fundada el 1835, del 1901 al 1927 fou la capital del país Gran nucli urbà, agrupa més del 71,1% de la població total de l’estat Hi ha universitat El seu port és el segon del país, gràcies a l’intens tràfic comercial Hi ha moltes indústries als voltants de la ciutat químiques, aeronàutiques, elèctriques, del paper, conserveres i de teixits És un nus de comunicacions, i té aeroport Essedon
Lepenski Vir
Jaciment arqueològic
Assentament mesolític i neolític prop de Donji Milanovac (Sèrbia).
Els nivells més antics, datats al VII millenni aC, han revelat la presència d’un gran assentament uns 3000 m 2 ja sedentari de caçadors i pescadors que habitaven en un centenar de cases trapezoidals i produïen una curiosa escultura modelada en marès Posteriorment hi ha una fase plenament neolítica, del VI millenni aC, que es caracteritza pel coneixement de l’agricultura i la ceràmica, i per la presència de cases quadrades o rectangulars de tàpia que ocupen una superfície de 5,5 ha
Caral

Sector superior de la ciutat de Caral, amb la vall de Supe al fons
© Proyecto Especial Arqueol. Caral-Supe
Jaciment arqueològic
Ciutat neolítica situada prop de la ciutat moderna de Caral, al Perú.
És a la costa centre-septentrional del país, a l’esquerra del riu Supe Datada al període arcaic o preceràmic tardà 3500-1800 aC, està formada per 32 conjunts arquitectònics de grandària i funcions diverses que cobreixen una superfície de 66 ha, entre els quals hi ha 6 construccions piramidals, diferents temples, magatzems, sectors residencials, amfiteatres, places públiques i altars, cosa que fa evident l’elevat grau de desenvolupament social i econòmic assolit en aquest període L’any 2009 fou declarada Patrimoni de la Humanitat
Valldaneu

Església de Sant Pere de Valldaneu, a Sant Martí de Centelles
© Fototeca.cat
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Sant Martí de Centelles (Osona), situada sota els cingles del pla de la Garga, a la banda dreta del Congost.
Forma part del poblat de l'Abella, que fou creat dins la seva demarcació El lloc existia ja el 898 La parròquia de Sant Pere de Valldaneu era una de les set antigues parròquies de la baronia i després comtat de Centelles, coneguda des del 1007 En la seva demarcació hi ha antics masos històrics, com les Esglésies, el Castellar de Dalt i l’Oller, aquest transformat en indret residencial, amb una urbanització, on hi ha l’església de la Mare de Déu dels Àngels
sa Calobra
sa Calobra
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi d’Escorca (Mallorca).
Situat al fons d’una vall propera a la costa, on la cala de sa Calobra s’obre entre dos morros de ses Felles i de sa Vaca a l’extrem oriental hi ha la desembocadura de l’engorjat torrent de Pareis, i al centre, la torre de sa Calobra o des Bosc , o de Penya Roja , edificada el 1596 Hi ha l’església de Sant Llorenç de sa Calobra s XIII, al coll que comunica aquesta vall amb la de Tuent, llogaret al qual també servia
mosca negra

mosca negra
Entomologia
Gènere de mosques, de la família dels simúlids, d’entre 3 i 6 mm de llarg, de color fosc, que ponen els ous en rius i torrents d’aigües oxigenades, on es desenvolupen les larves.
Els adults tenen activitat diürna i generalment només apareixen durant els mesos càlids de l’any Les femelles adultes, hematòfagues, poden atacar els humans i produir picades doloroses Algunes de les espècies més comunes i agressives a Catalunya són Sintermedium , Seritrocephalum i Sornatum La plaga de mosca negra iniciada al tram baix de l’Ebre el 2005 ha produït nombrosos casos d’hospitalització i ha portat a efectuar tractaments de lluita biològica contra les larves mitjançant descàrregues d’espores d’un bacteri Bacillus thuringuiensis
Kuala Lumpur
Ciutat
Capital de Malàisia i del territori federal homònim.
Situada en una plana alluvial on conflueixen els rius Klang i Gomgak, prop de la costa de l’estret de Malaca Centre miner important estany El recent desenvolupament industrial ciment, metallúrgia, automòbils ha afavorit un gran creixement demogràfic des del 1947 quasi ha triplicat la població Centre experimental del conreu d’hevea Centre comercial actiu exportació de cautxú i importació d’arròs Centre d’ensenyament superior Universiti Malaya, fundada el 1962, i Universiti Teknologi Malaysia, el 1972 Nus de comunicacions ferroviàries i de carreteres Té aeroport…
Celebració del Nou d’Octubre
Diversos actes configuren la primera celebració del Nou d’octubre, dia del País Valencià, després de vint anys ininterromputs de Govern del Partit Popular Ximo Puig, el president de la Generalitat Valenciana, centra el seu discurs en la demanda d’una millora del finançament Abans del discurs s’ha concedit l’Alta Distinció de la Generalitat a una vintena de personalitats, entre les quals hi ha el pintor Joan Genovés, l’artista Manolo Boix, l’escriptor Joan Francesc Mira i el científic Fernando Mojica