Resultats de la cerca

Antiga capella rural un document del 1486 li diu heremitana situada dins l’antiga parròquia de Sant Iscle de les Feixes La primera referència històrica és del 1414, cosa que no vol dir que no existís en època romànica Es trobava prop de la casa de Bellver o Canaletes, dita després de Negrevernís S’hi feren obres de reparació els segles XV i XVI i es va reconstruir el 1779 Actualment és una airosa capella amb porxo molt ben conservada

Es tracta de la capella que posseí el castell de Santa Fe, desapareguda com el castell, sense que se sàpiga on s’emplaçà És esmentada com a parròquia per primera vegada el 1189 Al principi del segle XIV en tenia cura Arnau d’Esplugues, capellà de Santa Maria del castell de Santa Fe Aquesta capella va mantenir-se almenys fins al segle XVIII El 1759 és documentada un altre cop l’església de Santa Maria del castell de Santa Fe

Als cingles que vigilen la confluència del Guart amb la Noguera Ribagorçana hi ha les Esplugues de Penavera, que sens dubte estigueren habitades d’antic El lloc de Peranera és documentat ja el 1045 En principi formava part del districte de Casserres, per la qual cosa va ésser adquirit pels comtes de Barcelona el 1067 El 1137 es documenta el castell de Penavera com a entitat independent, en un capbreu de les rendes del monestir de Santa Maria de Meià

El 1048 a la quadra de Benviure hi havia una església, de la qual no consta l’advocació El 1065 un personatge anomenat Bernat deixà a Sant Miquel de Benviure un mas i terres La capella, havent estat destruïda en la guerra de Successió, va ser reconstruïda el 1742 per la senyora del casal del Bori, Vicenta Bòria i Gomes, vídua de Barrientos El 1851 encara s’hi celebrava missa Ara en queden vestigis molt escassos adossats a la torre de Benviure

Segons si es pren com a referència el territori que es deixa o bé el territori al qual es va, es distingeix entre emigrants i immigrants , respectivament En el context de la Unió Europea, es considera migrant la persona que estableix la residència habitual en un país de la Unió per un període mínim de dotze mesos o la persona que deixa de tenir la residència habitual en un país de la Unió per un període mínim de dotze mesos

El Govern nauruà va continuar sotmès a una gran pressió de l’opinió pública pel camp d’internament de refugiats d’Austràlia a l’illa Les condicions deplorables del centre, els esclats regulars de violència, els casos d’abusos per part dels guàrdies i l’animadversió de la població contra els refugiats, que són vistos com a competidors pels escassos llocs de treball, i que van provocar diversos incidents xenòfobs al llarg de l’any, van ser els temes més controvertits

No es tenen referències documentals anteriors al 1300 sobre aquesta església, bé que el lloc i el castell de Pomar són coneguts des de l’any 1101 Era sufragània de Santa Maria de Montlleó i així ho recull la visita pastoral del bisbe Antoni Pasqual del 1685 Tot i la seva aparença, l’església actual, a mig vessant del turó on hi ha el poble de Pomar, no és un edifici romànic Va pertànyer al bisbat de Vic fins l’any 1957

Inicià la carrera militar en el regne de Nàpols combaté per Venècia contra el duc de Milà Dues vegades passà al servei d’aquest darrer i tornà al de Venècia, on, definitivament el 1454, en fou nomenat capità general vitalici El seu renom motivà que Lluís XI de França i Carles el Temerari, duc de Borgonya, en sollicitessin, en va, els serveis El monument eqüestre que li féu Verrocchio a Venècia 1479-88 és una obra mestra de l’escultura renaixentista

Escriví miracles i poesies religioses dedicades a sant Vicent Ferrer 1829-34, i també colloquis satírics propagant les idees liberals Tant volgué estirar la corda que va caure una culada, o els treballs dels lliberals, 1820, signats bé amb les seves inicials, bé amb el pseudònim El Bolònio Redactà el setmanari “La Ronda del Butoni” febrer del 1820, denunciant les persecucions de la policia del general Elío Empresonat durant la reacció del 1823, fou nomenat oficial de la junta liberal del 1835

Intentà en va d’arribar al consolat Se li atribueix una primera conspiració contra la república el 65 aC El 63 aC, essent cònsol Ciceró, planejà una insurrecció armada, ajudat per partidaris de Sulla i nobles descontents, de Roma, de l’Etrúria i de Campània Ciceró denuncià la conjura i llançà contra ell les famoses Catilinàries , i Catilina fugí a Etrúria, on, amb les tropes del seu lloctinent Manli, fou vençut gener del 62 aC a la batalla de Pistoia