Resultats de la cerca
Es mostren 25782 resultats
codicil
Dret civil
Disposició d’última voluntat, atorgada amb les mateixes solemnitats externes d’un testament, en la qual hom modifica, aclareix o revoca el que ha estat establert en testament.
Hom pot ordenar fideïcomisos i llegats, però no pot instituir hereu, ni desheretar, ni afegir condicions a un hereu ja instituït, ni establir directament substitucions En el cas que en un codicil hom nomeni hereu, aquest té la condició de fideïcomissari Com a dependent d’un testament, el codicil perd eficàcia quan aquell és revocat o n'és atorgat un altre de nou Aquesta figura jurídica, que prové del dret romà, ha estat sempre reconeguda a Catalunya i avui és recollida en la Compilació del dret civil especial de Catalunya, bé que, per a la seva validesa, hom exigeix…
FIATC
Economia
Mutualitat d’assegurances catalana.
La Federación de Industriales del Autotransporte de Catalunya fundà el 1930 una mútua per a assegurar els riscos derivats de la seva activitat La companyia tingué un començament difícil fins els anys cinquanta, que entrà en el negoci de les assegurances de l’automòbil, accidents, malalties i incendis El 1965 una nova llei impedí a la companyia oferir assegurances per malaltia i accidents de treball, i cap a la meitat dels anys setanta patí una profunda crisi que desembocà en una nova etapa, amb un nou equip directiu encapçalat per Joan Castells Trius Des d’aleshores, la mútua ha…
Xarxa de Televisions Locals
Estructura de concertació, coordinació i cooperació amb mitjans audiovisuals, especialment les televisions de proximitat.
Té com a objectius el reforç de la comunicació local, la implementació de totes les tecnologies disponibles i l’assessorament general Fou creada el 1999 per iniciativa conjunta de la Diputació de Barcelona i la Federació Prolegalització de les Televisions Locals a Catalunya posteriorment Televisions Locals de Catalunya TLC, i ha actuat des d’aleshores com a instrument de suport i servei a la televisió de proximitat Des del 2004 està gestionada per la Xarxa Audiovisual Local XAL, una entitat pública empresarial creada per la Diputació de Barcelona que gestiona també i…
Miquel Bruguera i Cortada
Medicina
Metge.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1965, s’especialitzà en medicina interna i de l’aparell digestiu 1972 i es doctorà el 1979 a la mateixa universitat, d’on és professor titular des del 1985 Ha desenvolupat la seva trajectòria professional a l' Hospital Clínic de Barcelona , d’on ha estat cap de secció del Servei d’Hepatologia 1979-2000 i consultor sènior 2000-10 President de la Societat Catalana de Digestologia de l’Acadèmia de Ciències 1983-84, de l’Associació Espanyola d’Hepatologia 1993-97 i del Patronat de la Fundació Museu d’Història de Medicina de Catalunya des del 1995, entre…
Toni Mira

Toni Mira
© Nats Nus
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf.
Estudià fins a cinquè curs d’Arquitectura a l’ETSAB, però es graduà en Dansa Contemporània per l’Institut del Teatre de Barcelona El 1987 fundà la companyia de dansa Nats Nus , de la qual és director i coreògraf i amb la qual ha creat nombrosos espectacles representats en festivals de dansa i teatre de més de vint països dels cinc continents També ha coreografiat per a altres companyies de dansa europees i en obres teatrals i musicals de Barcelona És coreògraf associat del Dance House Millenium Center Cardiff, soci fundador del Centre de Creació La Caldera i ha estat president de l’Associació…
Ramon Alcoberro i Pericay
Filosofia
Filòsof.
Llicenciat i doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i diplomat en teologia per l’Institut de Teologia de Barcelona, és professor associat d’ètica a la Universitat de Girona, coordinador de la secció de filosofia i membre electe de la junta directiva de l’Ateneu Barcelonès A més de la seva tasca docent en el batxillerat i la Universitat des del 1980, destaca per la publicació i promoció de la filosofia a la xarxa Ha publicat més d’una vintena de llibres i edicions de diversos filòsofs dels àmbits principals del seu estudi els clàssics dels segles XVII i XVIII, la Illustració, la…
Xavier Torres i Sans
Historiografia
Historiador.
Catedràtic d’història moderna a la Universitat de Girona, les seves investigacions s’han centrat en l’estudi de la Catalunya moderna En els darrers temps, ha dirigit la recerca a l’estudi de la història de la família, la ideologia política de les classes populars, l’anàlisi del paisatge, la cartografia, la geografia, la geopolítica, l’evolució de la draperia i la manufactura amb relació als canvis de l’estructura econòmica en certes regions catalanes durant els s XVI i XVII Entre els seus llibres cal destacar Els bandolers, segles XVI-XVII 1991, Nyerros i cadells bàndols i…
Ramon Juncosa i Ferret
Educació
Pedagog i polític.
Llicenciat en filosofia i lletres, exercí de professor i director en diferents escoles abans d’entrar a l’administració de la Generalitat, l’any 1981, on s’encarregà de qüestions relacionades amb l’ordenació i reforma del sistema educatiu i la coordinació dels serveis escolars Entre els càrrecs que ocupà destaquen el de cap de Gabinet d’Ordenació de l’Educació, cap del Servei de Relacions Institucionals, director general d’Ordenació i Innovació Educativa i director general de l’Institut Català de Noves Professions Fou membre de Convergència Democràtica…
dipòsit legal
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, formalitat administrativa prèvia a la inscripció en el registre de la propietat intel·lectual que ha de complir l’impressor o el productor d’una obra.
Consisteix a lliurar-ne exemplars a l’estat sia una obra escrita llibre, diari, fullet, etc o impressions fotografies, films, etc o impressions o enregistraments En general és una inscripció que consta d’un número precedit de la sigla o les sigles de la ciutat on hom ha dut a terme el lliurament Els exemplars de les obres lliurats a l’Administració es destinen a biblioteques nacionals i públiques després d’haver estat objecte de catalogació o d’inventari per elaborar la bibliografia nacional El conjunt d’aquests documents constitueix la memòria collectiva, que ha de ser conservada…
any de l’Encarnació
Cronologia
Història
Any de l’era cristiana, que començava el dia 25 de març.
En aquest sistema de còmput cal distingir dos estils l’anomenat florentí , perquè fou usat a Florència i en una bona part de la Toscana fins l’any 1749, que consistia a comptar els anys a partir del 25 de març posterior a Nadal, és a dir, 2 mesos i 24 dies més tard que el nostre cap d’any i l’estil pisà , que feia retrocedir el començament de l’any al 25 de març anterior a Nadal, o sigui 9 mesos i 7 dies abans del nostre El concili de Tarragona del 1180, amb aprovació reial, va ordenar que a Catalunya els documents fossin datats pels anys del Senyor, segons l’estil florentí S'…