Resultats de la cerca
Es mostren 68269 resultats
barret
Agronomia
En la premsa de vi i la d’oli, la peça de fusta en forma de plat situada a la cara inferior de la biga i que recolza sobre la brisa o els cofins, per a transmetre uniformement la pressió.
grànul
Farmàcia
Petita píndola d’un diàmetre entre 1 i 3 mm, que pesa al voltant de 5 a 6 cg i que conté de 0,1 a 1 mg de substància activa, recoberta per una capa de sacarosa, goma aràbiga o lactosa.
Són molt emprats en medicina homeopàtica
fricció
Acció de sotmetre alguna part del cos als efectes d’un medicament o d’una altra substància que hom fa moure i relliscar amb pressió sobre la superfície, generalment per tal que sigui absorbida gràcies als microtraumatismes que es produeixen.
disc
Anatomia vegetal
Excrescència en forma de disc o d’anell, generalment amb funció glandular, que forma el tàlem dintre la flor i que té una gran importància sistemàtica a causa de la posició variable i característica segons els diferents gèneres i famílies.
dependència
Economia
Dret del treball
Situació en què es troba el qui treballa per compte d’altri i sota la seva direcció i que configura l’element diferencial de la relació de treball o laboral respecte a d’altres relacions jurídiques de prestació de serveis.
siloxà
Química
Denominació genèrica dels composts de fórmula general H3Si-(-OSiH2-)n-OSiH3 que es formen per deshidratació intermolecular de silanols; el terme més simple de tota la sèrie és el disiloxà (H3Si-O-SiH3).
Els siloxans de pes molecular elevat polisiloxà, formats a partir de silandiols i silantriols, constitueixen l’estructura bàsica d’una silicona
sendal
Indústria tèxtil
Tela preciosa de l’edat mitjana, esmentada per diversos autors entre els segles IX i XVI, d’origen oriental, fabricada a Itàlia ja al segle XII, ornamentada amb franges de fils de seda de colors o de fils d’or.
Fou molt emprada fins al segle XV per a ensenyes i banderoles i també com a folre de riques vestidures, ornaments de capells, coixins, etc
saculina
Sacculina carcini
World Register of Marine Species (cc-by-sa-4.0)
Carcinologia
Gènere de crustacis de l’ordre dels rizocèfals, de la família dels peltogàstrids, paràsit de crustacis decàpodes, sobretot de Carcinus maenas, sense tub digestiu, ni apèndixs a l’estat d’adult, però amb prolongaments o rizoides que penetren en l’hoste.
La seva primera larva, el naupli , manca de tub digestiu, i la darrera, la cipris , s’adhereix a un pèl d’un cranc, perd la conquilla i penetra dins l’hoste Les parts que resten a l’interior es ramifiquen i penetren per tot el cos de l’hoste i absorbeixen l’aliment dels seus teixits L’hoste ja no creix ni muda i els seus òrgans sexuals degeneren i ja no pot reproduir-se És el fenomen anomenat castració parasitària L’espècie principal és Sacculina carcini
riure
Fer el moviment peculiar dels músculs facials, principalment de la boca, acompanyat ordinàriament d’una sèrie d’espiracions i de vocalitzacions inarticulades, parcialment involuntàries, amb què hom sol expressar una alegria viva i sobtada o com a resposta a les pessigolles.
restinga
Vista aèria del litoral rossellonès des de Torrelles de Salanca que mostra un exemple de restinga
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Fletxa litoral que, partint d’un extrem d’una badia, s’uneix amb una altra, formada a la part oposada, i que, donant lloc a una barra contínua de sorra o cordó litoral, separa la badia de la mar oberta ( barra
).