Resultats de la cerca
Es mostren 68269 resultats
espàrrec
Oficis manuals
Tija o pern, generalment metàl·lic, sense cabota i roscat per tots dos extrems que serveix d’element de subjecció, emprat per a unir dues peces, per a fixar una peça a la bancada d’una màquina, a una paret, etc.
legítima defensa
Dret penal
Circumstància eximent de la responsabilitat criminal que neix del dret que hom té de defensar la persona i els drets, propis o estranys, si l’agressió és il·legítima i no provocada i sempre que la manera d’impedirla sigui racional.
data
Dret
Inscripció indicativa del dia, mes i any (i sovint del lloc i àdhuc de l’hora) feta en un escrit, document o actuació judicial i que en nombrosos actes i negocis jurídics és element essencial per a la seva validesa.
Hom utilitza la data ‘ut retro' per a evitar la reiteració d’un mateixa data en un document i indica l’assenyalada en la pàgina anterior, i la data ‘ut supra' per a indicar la mateixa data que figua en l’encapçalament d’un escrit
cua de porc
Indústria tèxtil
Peça de filferro, porcellana o vidre emprada en diverses màquines com a guia del fil que passa per dintre del seu ull, compost per unes espires de forma especial que permeten de posar i treure el fil sense enfilar-lo.
cua

Tres estels amb unes cues molt llargues
(CC0)
Jocs
Penjarella de fil amb trossos de drap o de paper que va enganxada a un estel i serveix per a equilibrar-lo en el seu vol i evitar que amb les variacions de l’aire faci pujades i baixades massa brusques.
fava de Calabar
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia voluble, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, de flors purpúries en raïms axil·lars i de llegums corbats de 12 a 20 cm, amb dues o tres llavors, amb un solc negrós a la part dorsal.
De les llavors, molt metzinoses, són extrets diversos alcaloides, entre els quals la fisostigmina
factor | factora
Economia
Dret mercantil
Persona encarregada de dirigir, en nom propi i per compte d’altri, algun establiment mercantil en el mateix lloc del domicili del seu establiment principal o en un lloc diferent; en aquest darrer cas, l’establiment rep el nom de factoria.
expulsió
Dret administratiu
Dret internacional
Mesura administrativa consistent a obligar a sortir del territori estatal un estranger com a conseqüència de considerar la seva conducta socialment perillosa, pertorbadora de l’ordre públic o contraventora de les disposicions administratives sobre estrangers, sense arribar a ésser delictiva.
L’expulsió d’un agent diplomàtic acreditat exigeix la prèvia declaració de persona non grata En situacions de guerra, l’expulsió ha estat utilitzada en forma collectiva, com a mesura de precaució, respecte als súbdits de l’estat amb el qual hom està en guerra
Arreu
Historiografia catalana
Setmanari
Setmanari d’informació general de Catalunya editat a Barcelona entre l’octubre del 1976 i l’abril del 1977 (23 números), dirigit per Xavier Caño i identificat amb la intel·lectualitat militant o propera al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Responia totalment al clima polític i cultural de l’època de la transició, de la qual volgué ser una crònica, molt especialment del món de l’oposició al règim dictatorial La seva voluntat fou integrar la dinàmica conjunta dels anomenats Països Catalans, posant una atenció especial al País Valencià i també a Madrid i Euskadi Entre els seus collaboradors habituals cal destacar Agustí de Semir, Josep Benet, Josep M Huertas, Lluís M Xirinacs, Ramon Espasa, Pau Verrié, Joan Ramos, Albert Fina, Jordi Solé i Tura, Rafael Ribó, Perich, Antoni Montserrat i Bru Rovira Des del primer número s’hi…
hoquetus
Música
Tècnica de composició pròpia de la polifonia dels segles XIII i XIV, que consisteix a alternar les dues o tres veus que hi intervenen: mentre una de les veus canta, les altres es mantenen en silenci, i a la inversa.
Per extensió, també s’anomenen així algunes composicions que utilitzen aquest procediment És molt freqüent en els motets, encara que també apareix en algunes seccions de la missa i en cançons profanes, especialment en la caccia En alguns casos es fa jugar el silenci i la fragmentació com a elements fonamentals del ritme polifònic Cap al segle XIV es construïren composicions basades completament en aquest recurs Generalment, la utilització de la tècnica de l' hoquetus es reservava per als passatges amb poc text Algunes composicions que reben aquest nom en els manuscrits estan absolutament…