Resultats de la cerca
Es mostren 9726 resultats
Sabina
Regió
Regió de la Itàlia central, a la regió administrativa del Laci, que comprèn els monts Sabins, la conca de Rieti, les valls mitjana i baixa del Turano i part de les valls del Vellino, del Salto, del Tíber i de l’Aniene.
La capital és Rieti Els relleus montuosos, per l’erosió dels agents atmosfèrics sobre els terrenys calcaris, presenten formes aspres, en les quals són freqüents els fenòmens càrstics Té conreus de cereals, oliveres, vinyes i farratge per a la cria del bestiar Habitada antigament pels sabins sabí, el 290 aC fou sotmesa per Roma i seguí la sort de l’Imperi August la incorporà a la IV regió d’Itàlia i, posteriorment, sota Constantí passà a formar part de la Tuscia Dividida entre els ducats de Spoleto i de Roma, al llarg del s VIII tingué una gran prosperitat fins que fou devastada pels sarraïns…
Vallcàrquera
Poble
Poble del municipi del Figueró i Montmany (Vallès Oriental), l’antic terme del qual comprèn la vall baixa de la riera de Vallcàrquera, afluent, per l’esquerra, del Congost que neix al Tagamanent i s’uneix al seu col·lector vora el Figueró.
l’Almúnia de Sant Llorenç
Llogaret
Llogaret del municipi de Tolba (Baixa Ribagorça), situat dalt d’un serrat, a la divisòria d’aigües entre el riu de Queixigar i la Noguera Ribagorçana, vers la qual aflueix el barranc de l’Almúnia que neix al S de la població.
La serra de l’Almúnia 1 009 m alt, situada al S del llogaret, és termenal dels municipis de Lluçars, el Pont de Montanyana i Viacamp
Age
Poble
Poble del municipi de Puigcerdà (Baixa Cerdanya), a la vora de la terrassa fluvial superior que domina la confluència de la Llavanera i el Segre i a menys d’1 km del límit amb l’Alta Cerdanya, frontera francoespanyola (1.160 m alt.).
Dins el seu antic terme es troba l’important mas Florença Guifré el Pelós féu donació de l’alou d’Age al monestir de Ripoll, el qual hi establí una pabordia L’església parroquial de Sant Julià és d’origen romànic, reformada el 1791
Espirà de Conflent
Municipi
Municipi del Conflent, situat al sector més baix de la comarca, que comprèn la baixa vall de Llec, la coma d’Espirà (que aflueix a la Tet per la dreta de Marquixanes) i un sector del vessant esquerre de la vall de Lentillà.
El sector meridional del terme, als vessants de la collada de les Cireres, és boscat d’alzines i roures La superfície agrícola és de 145 ha, amb 53 ha d’arbres fruiters presseguers, cirerers, pomeres, albercoquers, 72 ha de vinya, 14 ha d’hortalisses enciams i 12 ha de pastures i farratge Hi ha una cooperativa vinícola El poble 347 m alt es troba enlairat damunt la riba esquerra del riu de Llec La seva església parroquial de Santa Maria correspon a l’antic priorat d'Espirà de Conflent hi ha restes de l’antic clos emmurallat s XIV Al sud del poble hi ha el veïnat de la Vall
raça paleomongòlida
Antropologia física
Raça del grup xantoderm els representants de la qual són braquicèfals de talla baixa, pell d’un groc bru, cara ampla i arrodonida, nas ample i ulls oblics amb plec palpebral o no, que ocupa bàsicament el SE d’Àsia i el Japó.
noble
Història
Durant l’Antic Règim, als Països Catalans, membre de la més alta de les classes privilegiades que comprenia a la baixa edat mitjana els magnats o barons, dits posteriorment títols, i llurs fills i descendents agnats, els quals gaudien dels privilegis militars.
Eren també armats cavallers noble cavaller o restaven donzells noble donzell A partir de la fi del s XIV, a aquest tipus de noble, dit noble de natura , s’afegí el noble de privilegi , sense que hi anés implícita cap concessió de títol específic Els nobles reberen, a partir del s XV, el tractament de don
el Cavall Bernat
Cim
Cim (584 m alt.) que ha donat nom a la serra del Cavall Bernat entre els termes d’Alzira (Ribera Alta) i de Corbera de la Ribera i de Llaurí (Ribera Baixa), la qual forma part del massís de la serra de Corbera.
El relleu, enèrgic i cantellut, reprodueix el flanc est d’un anticlinal cretaci carstificat i limitat a l’oest per una falla que segueix la vall de la Murta
àguila
Heràldica
Figura heràldica, representada de front, amb el cos dreçat, les ales esteses als costats i les plomes cap amunt, el cap de perfil mirant al costat destre de l’escut, les potes i arpes separades, i la cua baixa i escampada cap avall.
Quan en un escut n'hi ha més de tres, es dibuixen més petites i són anomenades aguiletes
camedorea
Botànica
Planta dioica, de la família de les arecàcies o palmes, generalment baixa, amb tiges primes, fulles pinnades de color verd fosc, agrupades a la part superior de la tija, inflorescències llargament pedunculades amb flors poc vistoses i fruits esfèrics de color negre.
Pròpia de les zones plujoses i ombrívoles de Mèxic i Guatemala, és una de les palmeres més cultivades i apreciades com a planta d’interior, per la seva elegància i resistència a la manca de llum i d’atencions en general En climes càlids pot viure a l’exterior, però sempre a l’ombra Les inflorescències joves es poden menjar com a verdura