Resultats de la cerca
Es mostren 330791 resultats
fava de Calabar
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia voluble, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, de flors purpúries en raïms axil·lars i de llegums corbats de 12 a 20 cm, amb dues o tres llavors, amb un solc negrós a la part dorsal.
De les llavors, molt metzinoses, són extrets diversos alcaloides, entre els quals la fisostigmina
període de prova
Economia
Dret del treball
En la contractació laboral, espai de temps dins el qual cadascuna de les parts contractants pot dissoldre el vincle si no resta satisfeta de les prestacions de l’altra.
Esgotat el termini legal o contractual, el contracte de treball assoleix caràcter de permanència
estret de Bering
Estret marí
Estret que separa les costes d’Alaska de les de Sibèria i comunica la mar dels Txuktxi amb la mar de Bering.
El punt més estret 85 km d’amplada és entre el cap Príncep de Galles Alaska i el cap de Dežnev Sibèria La profunditat és de 40 a 55 m A l’hivern és cobert de glaç L’estret rep el nom del navegant danès Vitus Bering, que el travessà l’any 1728 Fou explorat per Cook el 1778
Anna de Polònia
Història
Reina de Polònia (1576-87).
Filla del rei de Polònia Segimon I L’any 1576 es casà amb Esteve Batory, duc de Transsilvània, i, juntament amb ell, fou coronada a Cracòvia Un cop vídua, féu elegir rei de Polònia Segimon, fill del rei de Suècia Joan III i de la seva germana Caterina
comtat de Darnius
Història
Títol senyorial concedit el 1692 al mestre de camp Miquel Joan de Taverner-Montornès i d’Ardena (mort el 1708), comte de les Illes i cavaller de l’orde de Sant Joan.
En fou segon titular el seu germà Oleguer de Taverner i d’Ardena Passà 1834 als Fiveller, ducs d’Almenara Alta, i als Martorell 1896, marquesos d’Albranca
pics de Bagüenyola
Massís granític dels Pirineus axials (3.053 m alt), situat entre la vall de Benasc (terme municipal de Saünc, Ribagorça) i la vall aragonesa de Gistau, al sud del massís de Posets.
Al vessant oriental s’estén la coma o vall de Bagüenya , a la part alta de la qual hi ha la gelera de Bagüenyola i l’estany de Bagüenyola els excursionistes els anomenen pics d’Eriste
Mestre de Sogorb
Pintura
Nom amb el qual és conegut l’autor del retaule de La Visitació conservat al Museu de la Catedral de Sogorb.
Es manifesta continuador dels esquemes flamencs de Jacomart i Reixac, però és més encartonat en les composicions, més barroc en el tractament dels vestits i utilitza amb profusió els gofrats per sanefes, fons i coronaments Aquest darrer punt apropa l’autor a Catalunya, on també es conserva a la seu de Barcelona un retaule de la Visitació, encara que podria ésser obra del seu taller, datat entre el 1466 i el 1475
conquesta de Sardenya
Història
Campanya militar de conquesta de l’illa de Sardenya, dominada bàsicament per pisans i genovesos i sota la sobirania pontifícia, duta a terme per Jaume II de Catalunya-Aragó del 1323 al 1326.
Pel tractat d’Anagni 1295 fou promès ja a Jaume II de Catalunya-Aragó, en feu pontifici, el regne de Còrsega i Sardenya en canvi del de Sicília el papa Bonifaci VIII li atorgà després la corresponent investidura 1297 Jaume II preparà la conquesta, però l’anà retardant pel temor de trobar-se immergit en les qüestions entre pisans i genovesos, i per la resistència prevista dels mateixos sards L’oposició més forta era la de Pisa, que no reconeixia al papat la facultat de disposar de Sardenya El rei,…
Bartolomé de Molina
Música
Teòric de la música espanyol.
Estudià teologia i pertanyé a l’orde franciscà Publicà un breu tractat dedicat al cant pla Arte de canto llano Lux videntis dicha Valladolid, 1504, dedicat al bisbe de Lugo, Pedro de Ribera L’obra, de marcada orientació pedagògica, és de caràcter pràctic i inclou com a apèndix un recull d’entonacions
Francesc de Borja
Cristianisme
Cardenal de paternitat no documentada.
Des del s XVI hom l’havia suposat falsament un bastard d’Alfons de Borja Calixt III Anà a Roma després de la mort de Calixt III a l’empara del vicecanceller Roderic de Borja Alexandre VI, cosí germà del seu pare Posseí un canonicat a València Alexandre VI el nomenà bisbe de Teano a Campània 1495 i arquebisbe de Cosenza a Calàbria 1499 tresorer pontifici, fou creat cardenal per ell el 1500 Hom l’ha volgut identificar amb un prelat que Il Pinturicchio retratà a les estances dels Borja del Vaticà