Resultats de la cerca
Es mostren 30158 resultats
Fernão Mendes Pinto
Cronologia
Història
Cronista portuguès.
Primer viatger europeu al Japó, relata en la seva Peregrinaçao 1614 els seus viatges pel Japó, la Xina, Siam, Birmània i les Moluques, així com les seves empreses com a mariner, soldat, nàufrag, pirata, en una successió d’aventures potser en gran part fantàstiques, però que constitueixen un document vivíssim sobre les gestes dels portuguesos a Orient al s XVI
Francesc Piñol
Cristianisme
Missioner.
Dominicà 1889, després de la seva ordenació 1897 anà a les Filipines i a la Xina, on visqué durant uns cinquanta anys Fou rector del seminari de Paishuiying El 1949 retornà a Espanya Gran coneixedor de la llengua xinesa, escriví una Gramática china del dialecto de Amoy y Formosa 1929, un diccionari sobre el mateix dialecte 1925 i un Diccionario chino-español 1937
José Enrique de Olano y Loyzaga
Industrial i enginyer basc.
Fill del navilier bilbaí José Antonio de Olano e Iriondo, estudià a Lovaina, on es llicencià en enginyeria de mines Inicià l’explotació de les mines de carbó de Fígols, que assoliren una gran importància El 1908 Alfons XIII li concedí el títol de comte de Fígols Intervingué en política en el partit conservador i fou president de la diputació provincial de Barcelona
Maurice Martenot
Educació
Enginyer i pedagog francès.
Preocupat per la música electrònica, el 1928 creà un nou instrument musical, conegut com a ones Martenot , que ensenyà a manejar al Conservatori de París 1947-70 i que suscità un gran interès entre els compositors d’avantguarda, com Messiaen, Jolivet i altres També establí un mètode d’ensenyament basat en la pràctica del cant i del joc mètode Martenot , 1952
Rodrigo Manuel Manrique de Lara y de Tabora
Història
Militar
Militar.
Segon comte de Frigiliana i comte consort 1670 d’Aguilar de Inestrillas, gran d’Espanya Fou conseller d’estat i guerra, capità general d’Andalusia i lloctinent de València 1680-83, on alterà la moneda del país, fet que causà uns grans perjudicis a la població El 1683 fou nomenat general de galeres, i posteriorment presidí el consell d’Aragó 1698-1702
Ramir Lorenzale i Rogent
Pintura
Pintor.
Fill de Claudi Lorenzale Format a Barcelona Llotja i a París Exposà a Barcelona i a Madrid Conreà molt la pintura decorativa, i és autor de les tres allegories Wagner, Verdi i Massenet del sostre del prosceni del Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1908 Tant els treballs d’aquest tipus com les seves pintures de cavallet s’adscriuen al realisme anecdòtic
Joan Lloret i Torregrosa
Pintura
Pintor.
A Barcelona rebé lliçons de Joaquim Mir i Ade Cabanyes S'establí a Albacete i, des del 1932, a Alacant, on es dedicà a la decoració El 1939 abraçà definitivament la pintura exposà a Barcelona, València, Albacete i Bilbao El 1953 féu una gran exposició a Alacant El 1959 obtingué un primer premi provincial per Port en repòs de la diputació d’Alacant
Jeroni Lloret
Història
Erudit.
Entrà al monestir de Montserrat el 1525, i fou dues vegades abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols 1559-62 i 1568-71 Excellí pels seus coneixements bíblics i patrístics La seva obra principal, Sylva allegoriarum totius Sacrae Scripturae 1570, obtingué una gran difusió i fou reeditada als segles XVI-XVIII, onze vegades, a Venècia, París, Lió i Colònia
Josep Llord
Cristianisme
Literatura catalana
Escriptor.
Prevere, rector de Fondarella Segrià, fou també examinador sinodal i visitador de la diòcesi de Solsona Publicà Foment de la pietat i devoció cristiana Barcelona 1693, en la tradició de la literatura espiritual jesuítica, amb la qual pretenia divulgar en català la meditació mitjançant la composició de lloc L’obra obtingué una gran difusió Palau i Dulcet aplega notícia de dinou edicions
,
Foulques de Villaret
Història
Militar
Cristianisme
Militar i eclesiàstic provençal.
Gran mestre de l’orde de l’Hospital 1307-19, succeí el seu germà Guillaume, del qual dugué a terme el projecte de conquerir l’illa de Rodes i de convertir-la en el centre de l’orde 1308 Acusat d’apropiació indeguda de béns obtingué una bona part dels béns dels templers, suprimits l’any 1312, hagué de dimitir 1319