Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
tallamar
Transports
Peça o conjunt de peces de fusta que hom fixava al cantell de la roda de les embarcacions de fusta i que formava un cos sortint la finalitat del qual era de tallar l’aigua i de facilitar el desplaçament de l’embarcació.
tallaferro
Oficis manuals
Eina de ferrer consistent en un tascó de tall viu que hom fixa en un forat de l’enclusa i que serveix per a tallar peces de ferro que hom hi aplica al damunt i que hom copeja amb maça o martell.
anomalia
Astronomia
Distància angular, prenent com a centre el Sol, des del periheli d’un planeta fins al punt de l’òrbita en què es troba el planeta ( anomalia veritable
o en què es trobaria, si el seu moviment angular fos uniforme ( anomalia mitjana
).
vida
Conjunt de fenòmens en què hom pot observar caràcters anàlegs als de la vida, com ara activitat, organització, manteniment d’una certa forma més o menys durable tot i el renovament constant de la seva matèria, transformació irreversible, adaptació a circumstàncies exteriors, etc.
configuració cis- trans-
Química
Tipus d’isometria geomètrica per la qual un mateix compost presenta la forma cis-
, amb dos grups de la molècula del compost en un mateix costat, o la forma trans-,
amb tots dos grups en costats oposats d’un determinat pla molecular.
Per exemple, l’àcid butendioic presenta la forma cis- àcid maleic quan els dos grups carboxílics són al mateix costat del doble enllaç, i la forma trans- àcid fumàric quan són en costats oposats La configuració cis- trans- és representativa dels composts olefínics i dels sistemes alicíclics i és atribuïda sempre a la restricció total de rotació lliure entorn del doble enllaç, en els primers composts, i a la rigidesa dels enllaços que formen l’anell, en els segons
castellà | castellana
Història
A l’edat mitjana, persona que tenia el govern, la defensa i la jurisdicció d’un castell en domini útil i possessió immediata, en nom del seu senyor en els llocs baronials, o del sobirà en els reials, amb obligació de defensar-lo.
Era obligat a fer el jurament de fidelitat i homenatge al senyor Com els castlans castlà, des del s XIV fou substituït gradualment per altres persones de més fàcil remoció, com els alcaids, batlles i capitans de castell El castellà del castell d’Amposta, de l’orde de l’Hospital, mantingué aquest títol després d’esdevenir, vers el 1157, el cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó
castanyoles
castanyola
© Fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon que hom fa sonar fent entrexocar dues peces de fusta dura o vori tallades en forma de castanya, la part superior i més estreta de les quals, l’orella, té dos forats per on passa el cordó que les lliga.
Hom les toca generalment dins el palmell de la mà, subjectades pel cordó al dit polze, fent-les petar amb els altres dits l’una contra l’altra Un altre tipus més gros és sovint proveït de mànec Similars als antics cròtals, es difongueren al món romà, especialment a la Bètica, i han perdurat sobretot en el folklore andalús Als Països Catalans són utilitzades en l’acompanyament de molts balls al País Valencià especialment la jota, a Mallorca bolero i també al Principat l’antic ball de les castanyoles de Manlleu a Eivissa, on hom utilitza castanyoles grosses, acompanyen el ball pagès i també les…
caganiu
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, ramificada, de rizoma gruixut, de tija erecta i angulosa, de 30 a 80 cm d’alçada, de fulles llargament lanceolades, fines i ciliades, i de flors blanques o roses, agrupades en panícula terminal.
Es fa als herbassars exuberants de l’alta muntanya
cadena respiratòria
Biologia
Sistema de transport d’electrons aprofitat en l’oxidació biològica de substrats per a l’obtenció de l’energia reductora que contenen carbolisme i que es troba a les membranes dels mitocondris o be als bacteris en estructures membranoses ( cicle de Krebs
).
arquet
Serra d'arquet
© Fototeca.cat
Tecnologia
Bastidor metàl·lic de la serra d’arquet
format per una sola peça (o per diverses si ha d’ésser allargable) de forma arcada, per tal de poder mantenir tesada entre els seus extrems una fulla de serra, i proveït d’un mànec.