Resultats de la cerca
Es mostren 68650 resultats
la Costa Blanca
Nom aplicat dins la terminologia turística, inicialment, al litoral de la Marina i, després (1965), estès com a ‘‘denominació geoturística’’ oficial a les costes de les províncies d’Alacant, Múrcia i Almeria fins al cap de Gata.
Aquesta ampliació oficial contradeia una pràctica anterior, quelcom fluctuant, per la part septentrional, fins que hom trobà la de la Costa dels Tarongers o de la Tarongina, però no pel sud Tanmateix, la presència turística del litoral murcià ha estat insignificant fins que hom ha bastit els immobles de La Manga del Mar Menor Els organismes oficials, tanmateix, s’han vist obligats a discriminar la Costa Blanca A, o sia la part que resta involucrada al País Valencià Caldria cercar els més remots precedents de la designació en l' Ákra Leukḗ ‘elevació blanca’, que empraren els mariners grecs per…
màcula
Patologia humana
Lesió elemental de la pell que consisteix en una taca plana, sense relleus, de grandària, forma i color variats; en són exemples les pigues, els tatuatges i les erupcions d’infeccions com el xarampió i la rubèola.
lligament
Biologia
Associació de gens no al·lels que tendeixen a passar d’una generació a l’altra com un grup unit, per la qual cosa no se segreguen a l’atzar i no compleixen la tercera llei de Mendel.
A causa del fenomen d’entrecreuament, poden separar-se
sedentari | sedentària
Zoologia
Dit de l’ordre, l’espècie, etc, els individus del qual són d’hàbitat fix o romanen fixos sobre un substrat, plantes, roques, closques d’altres animals, etc, tals com les esponges, molts hidrozous, els coralls, etc.
codi sacerdotal
Bíblia
Nom donat a una de les fonts, documents o tradicions que són a la base del Pentateuc i que la crítica bíblica reconeix com a tals; també anomenat Priestercodex (codi sacerdotal), és abreujat amb la sigla P.
En són trets característics l’estil eixut, la tendència a precisar dates, llistes i genealogies i una orientació religiosa centrada en el culte i en la idea del pacte o aliança Redactat durant l’exili o immediatament després s VI-V aC, és discernible també, fora del Pentateuc, en fragments dels llibres de Josuè 13-21 i primer de Samuel 1-9
rodet
Tecnologia
Peça cilíndrica, cònica o, en general, de revolució, per exemple en forma de bota, d’una gran duresa i una gran resistència al desgast, emprada com a element de rodolament en els coixinets anomenats, precisament, de rodets.
Els rodets cilíndrics de diàmetre no superior a 5 millímetres i d’una llargada almenys dues vegades i mitja el diàmetre són anomenats específicament agulles
retinacle
Entomologia
En els insectes lepidòpters que posseeixen fre com a sistema d’acoblament de les ales, feix de pèls curts a la base de les ales anteriors, en el qual s’enganxa el fre de les ales posteriors.
retard
Biologia
Desaparició progressiva en l’escala filogenètica d’un òrgan que originalment es desenvolupava tant en la vida embrionària com en l’adulta i que gradualment en l’escala evolutiva esdevé vestigial i acaba desapareixent en ambdues fases.
taifa de Mallorca
Història
Taifa independent que comprenia les Illes Balears, constituïda entre el 1076 i el 1078 com a conseqüència de la derrota dels Banū Muǧāhid de Dénia (que també governaven Mallorca) per part del rei de Saragossa al-Muqtādir.
El valí de Mallorca, aleshores ‘Abd Allāh al Murtaḍī, se n'autoanomenà emir En temps del seu successor, Mubāšir Nāṣir al-Dawla, fou signat l’acord de Sant Feliu de Guíxols entre Ramon Berenguer III i l’arquebisbe Pere, representant de Pisa, que originà la croada pisanocatalana 1114-15 contra les Illes L’èxit cristià comportà, tanmateix, l’annexió de les Balears a l’imperi almoràvit Un segon període independent s’inicià posteriorment, el 1158, amb l’entronització almohade a la península Ibèrica, i perdurà fins el 1203 Mallorca, seu i refugi de la causa almoràvit andalusina, fou governada per…