Resultats de la cerca
Es mostren 68267 resultats
cònsol | consolessa
Dret administratiu
A Andorra, cadascun dels dos representants dels consells de parròquia (o de comú), elegits cada quatre anys, anomenats cònsol major i cònsol menor, a la vegada representants de la parròquia, juntament amb els dos cònsols anteriors, al Consell General de les Valls.
A les parròquies on hi ha consells de quart consell de quart presideixen igualment els dels grups de quarts a què pertanyen
colitx
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de tiges generalment glabres i ramificades, fulles ovades o lanceolades, flors amb el calze inflat, persistent, travessat per 20 venes paleses, i els pètals bífids, amples, blanquinosos.
Fa fruits capsulars tres vegades més llargs que els carpòfors que els sostenen És planta molt comuna a les terres de conreu, en llocs pedregosos, etc
coixí
Coixins
Sac de tela, cuir, etc., rectangular, rodó, etc., cosit per tots costats, ple de llana, ploma, crin, escuma de niló o altra matèria filamentosa i elàstica, per a recolzar-hi el cap, repenjar-hi l’esquena, els braços, posar sota els peus, etc.
postcombustió
Transports
Tecnologia
Acció de cremar combustible injectat després de la turbina, en un turboreactor, amb addició o no d’aire fresc, per tal d’aconseguir amb l’augment de temperatura un increment de la força d’embranzida, que pot ésser fins d’un 50%.
pollacra
Transports
Vaixell de vela de dos pals, major i trinquet (ultra el bauprès), d’una o de dues peces, sense encreuar i sense cofes, amb vergues i amb el major eventualment proveït de botavara (en la pollacra rodona), aparellats com els dels bergantins.
Era propi de la Mediterrània i des de la darreria del s XVIII, i mentre durà la navegació a vela aparellà només veles quadres
policia judicial
Dret processal
Conjunt de membres de les forces i cossos de seguretat, que per dependència funcional o requeriment de les autoritats judicials auxilien els jutjats i tribunals i el ministeri fiscal a esbrinar els delictes i en el descobriment i la custòdia dels delinqüents.
poa
Transports
Cadascuna de les branques de cap que són fixades per tres punts en una bona extensió de les ralingues de caiguda de les veles quadres o a la ralinga de proa de les veles al terç, a les quals hom ferma les bolines.
plantaginàcies
Botànica
Família de personades constituïda per plantes herbàcies o sufruticoses, de fulles simples, sovint en roseta basal; d’inflorescències en espiga; de flors tetràmeres, hermafrodites, de corol·la escariosa i persistent, d’androceu tetrandre i de gineceu súper, clistògames, i de fruits en càpsula pixidial.
Comprèn prop de 300 espècies d’arreu del món, quasi totes del gènere plantatge Plantaginàcies més destacades Plantago sp plantatge Plantago albicans herba-fam Plantago coronopus cervina , plantatge coronat Plantago lagopus morro d'ovella Plantago lanceolata plantatge lanceolat, plantatge de fulla estreta Plantago major plantatge gros, plantatge de fulla ampla Plantago afra herba pucera , pucera Plantago sempervirens plantatge de ca, matafoc
pirheliòmetre
Meteorologia
Instrument destinat a la mesura de la radiació solar directa, l’element fotosensible del qual és situat en el fons d’un tub ennegrit o bé és envoltat per una sèrie de diafragmes, de tal manera que només pugui rebre radiació solar directa.
Les observacions són efectuades quan el cel és completament esboirat, per tal d’assegurar-se que la radiació difusa sigui mínima Antigament, aquest tipus d’instrument era anomenat actinòmetre , però avui dia hom empra aquest terme per a designar els pirheliòmetres de poca precisió
per cola et commata
Escriptura i paleografia
Dit d’una forma d’escriptura ajustada a unitats mètriques en poetes grecs i llatins, ja des del segle I, o en incisos de sentit complet, en els manuscrits bíblics, àdhuc en prosa, per tal de facilitar la lectura pública a lectors inexperts.
Jeroni és el primer llatí cristià que s’hi refereix a “nova forma d’escriure” La indicació d’unitats mètriques emprà després els punts alts, a fi d’estalviar espai, fins als segles XII-XIII