Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
reforma gregoriana
Cristianisme
Moviment de reforma de l’Església catòlica, als segles XI i XII, enfront de la decadència moral i institucional (relaxació moral o dels costums, simonia, politització dels càrrecs eclesiàstics, etc), originada al segle X per la desaparició de l’ordre establert pels carolingis.
Arrelada en la idea cluniacenca de llibertat de l’Església enfront del poder polític, la reforma fou iniciada pel papa Lleó IX 1048, fou continuada per Nicolau II, que obtingué que el papa fos elegit només pels cardenals, sense intromissió de l’emperador 1059, i fou coronada per Gregori VII, de qui rep el nom, juntament amb Frederic de Lorena, Humbert de Moyenmontier i Pere Damià En els sínodes romans del 1074 i el 1075 i, sobretot, en els Dictatus papae , Gregori VII exposà el pla reformador, per a l’acompliment del qual féu servir els legats, que anullaren l’autoritat dels bisbes i dels…
gravetat
Física
Força d’atracció que, a causa de la gravitació, és exercida per la Terra o per un astre qualsevol sobre els cossos materials i que els fa caure amb una acceleració, anomenada acceleració de la gravetat g, que és independent de llur massa.
El valor de g varia amb la distància al centre de la Terra i, localment també varia per la presència en el subsol de materials de densitat apreciablement diferent a la mitjana gravimetria La composició de la gravetat amb les altres forces presents a l’entorn d’un astre efectes centrífugs, etc en determina la pesantor Recreació del fenomen de la gravetat Valors de la gravetat g, al nivell del mar i per a diferents latituds latitud º g m/s 2 0 9,78039 10 9,78195 20 9,78641 30 9,79329 38 9,79995 39 9,80083 40 9,80171 41 9,80261 42 9,80350 43 9,80440 50 9,81071 60 9,81918 70 9,82608 80 9,…
granada fumígena
Granades fumígenes
Militar
Granada semblant a la d’agressiu químic, però amb la càrrega de fòsfor blanc o de qualsevol altra substància fumígena, que serveix per a disminuir la visibilitat creant núvols de fum que dificulten la percepció dels efectius propis per part de l’enemic.
gla de mar
Carcinologia
Nom donat a diversos crustacis de la subclasse dels cirrípedes que pertanyen als gèneres Balanus i Chthamalus, de closca troncopiramidal i composta de diverses peces calcàries, que habiten fixos a les roques dures de la costa o bé sobre closques de mol·luscs.
Balanus improvisus , d’uns 10-15 mm de diàmetre, habita fixa sobre closques de molluscs i crustacis Chthamalus stellatus , d’uns 5-10 mm de diàmetre, forma grans masses sobre roques de la zona dels esquitxos Aquestes dues espècies són comunes a les costes dels Països Catalans
galtera
Oficis manuals
Cadascuna de les dues peces de protecció que hom disposa entre les mandíbules d’un cargol (de manyà, de fuster, etc) o d’altres instruments per a evitar que la peça que hom treballa sigui perjudicada per la pressió d’aquelles mandíbules.
flor de lis
flor de lis
Heràldica
Figura que representa la flor de lliri formada per un pètal central dreçat i dos de corbats cap enfora, el conjunt dels quals, anomenat cap
, és generalment reunit per una mena d’anella que deixa veure la base o peu
de la flor.
A vegades pot anar proveïda de tija bastó flordelisat La flor de lis fou l’emblema de la casa reial de França des del s XII, fins a tal punt, que hom arribà a designar la monarquia francesa amb el nom d’aquesta figura
endegament
Electrònica i informàtica
Qualsevol operació de tipus essencialment endreçador, en un programa o sistema; per exemple, el salvament i enregistrament en disc de la zona de memòria que ha ocupat un programa de manera que no el pugui fer malbé cap altre que el succeeixi.
dispersió de tir
Militar
Distribució, al voltant de l’objectiu de tir, dels impactes produïts pels projectils disparats per una peça d’artilleria, sense variar les dades de la punteria i amb la mateixa càrrega de projecció; aquesta distribució segueix la llei de Gauss o llei normal.
La dispersió de tir és produïda principalment per les irregularitats en la rotació del projectil degudes a desplaçaments del centre de gravetat i per les petites diferències en les càrregues de projecció
diafragma contraceptiu
Medicina
Peça de goma o d’un material similar que hom col·loca en la part més profunda de la vagina, davant el coll uterí, per impedir l’entrada dels espermatozoides dins la cavitat uterina i evitar així una possible fecundació posterior de l’òvul.
tàpsia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 30 a 220 cm d’alt, amb fulles dues o tres vegades pinnatisectes, de contorn triangular, amb flors grogues, disposades en umbel·les compostes, i amb fruits en diaqueni, amb dues ales laterals.
Creix en matollars i llocs incultes, a la regió mediterrània L’arrel és oficinal en infusió és emprada com a emètic i catàrtic, i la seva resina és aplicada externament com a revulsiu