Resultats de la cerca
Es mostren 68267 resultats
inscripció marítima
Transports
Dret marítim
Registre que, a l’Estat espanyol, en substitució de la matrícula de mar abolida el 1873, duen les autoritats de marina de tots els qui es dediquen a la navegació o a indústries de la mar, sense el qual hom no pot navegar.
inducció electroestàtica
Electrònica i informàtica
Fenomen consistent en la modificació de la distribució de la càrrega elèctrica d’un cos neutre per acció d’un camp elèctric o d’un cos carregat pròxim, de manera que certes zones del cos resten electritzades sense variar, però, la càrrega total.
anticipació

Anticipació
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Ornament que es produeix quan una de les parts o veus anticipa una nota de l’acord següent, en una posició mètrica dèbil i com a nota estranya, i la repeteix a continuació ja en posició mètrica forta i com a nota real.
S’utilitza sovint a la cadència final Poden haver-hi diverses anticipacions alhora i, fins i tot, l’anticipació d’un acord sencer
regles de Fleming

Regles de Fleming per a la mà dreta i la mà esquerra
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Regles mnemotècniques, més conegudes com a regles dels tres dits o com a regla de la mà dreta i regla de la mà esquerra, que hom aplica orientant els tres primers dits de cada mà segons els eixos d’un tríedre trirectangle.
La regla de la mà dreta relaciona els sentits del camp magnètic, del moviment d’un conductor en el si d’aquest camp i del corrent induït en el conductor pel camp principi dels generadors La regla de la mà esquerra relaciona els sentits del camp magnètic, del desplaçament d’un corrent en el si d’aquest camp i de la força que, com a conseqüència, actua sobre el corrent principi dels motors
reactiu de Nessler
Química
Solució aquosa alcalina de tetraiodomercuriat (II) de potassi, K2(HgI4), utilitzada per al reconeixement i la determinació per colorimetria de l’ió amoni i de l’amoníac, amb el qual dóna una coloració groga o un precipitat bru, segons la concentració.
anàlisi de la variància
Matemàtiques
Qualsevol de les tècniques utilitzades per a determinar la variància observada entre diferents conjunts de dades, especialment per a determinar si les diferències entre dues o més mostres poden ser explicades com a variacions degudes a l’atzar dins una mateixa població.
L’anàlisi de la variància és un procediment creat per RA Fisher per a descompondre la variabilitat d’un experiment en components generalment independents que puguin assignar-se a diferents causes, per a avaluar la influència d’aquestes causes en la variable resposta
noni
Botànica
Agronomia
Alimentació
Fruit comestible del nonier (Morinda citrifolia), carnós, de tipus múltiple, de 10 a 18 cm, de forma ovoide, amb força llavors, que primer és verd i a mesura que madura passa a ésser groc o gairebé blanc i a adquirir una olor agra.
S’utilitza sobretot per a fer-ne suc
acció de Vicálvaro
Història
Aixecament dels generals Leopoldo O’Donnell i Domingo Dulce, les tropes dels quals, el 30 de juny de 1854, combateren contra l’exèrcit governamental prop de l’antic municipi castellà de Vicálvaro, actualment incorporat a Madrid, i que desencadenà la Revolució del 1854
.
Tribunal del Comissari del Breu Apostòlic
Història del dret
Tribunal creat per Climent VII (1525) a petició de l’emperador Carles V, destinat a eclesiàstics i a persones exemptes, residents als bisbats de Barcelona i de Girona, que haguessin comès gravíssims delictes, els anomenats delictes atroços, o que no fossin degudament condemnats.
La jurisdicció pertanyia perpetualment al bisbe de Girona Malgrat l’oposició del braç eclesiàstic, es mantingué, secundat pels altres dos braços, en les corts de 1554, 1559 i 1702 El bisbe de Vic era el jutge de les apellacions contra les sentències dictades pel bisbe de Girona El decret de Nova Planta el mantingué expressament, juntament amb les altres jurisdiccions eclesiàstiques L’any 1835 l’estat deixà de reconèixer les jurisdiccions dels bisbes de Girona i de Vic
el Terror Blanc
Història
Reacció contrarevolucionària que tingué lloc a França els primers anys de la Restauració (1815-16), quan els reialistes es lliuraren a una repressió sagnant contra les persones que s’havien significat en l’etapa anterior com a revolucionaris o com a bonapartistes.
La repressió fou legalitzada en certa manera pel triomf electoral dels ultres 1815, fins a arribar a l’extrem que el mateix govern del duc de Richelieu es veié obligat a posar-hi fi, a la darreria de l’any 1816