Resultats de la cerca

Apassionat per la dansa, estudià amb Louis Dupré Debutà al Théâtre de la Foire de Saint-Laurent, de París 1743 es féu remarcar a Berlín, a la cort de Frederic II 1744-46, i a Marsella Tornà a París, on presentà coreografies amb èxit Més tard treballà a Londres, Lió i Viena El 1760 publicà les cèlebres Lettres sur la danse et sur les ballets , que reedità i amplià sovint Havent tornat a París, féu la coreografia del ballet de Mozart Les petits riens 1778

Es destacà a Venècia com a autor de música sacra i d’òperes A Anglaterra estrenà, amb èxit, Penelope 1741, Sirbace 1743, etc De nou a Venècia, creà oratoris, com Isaac 1745 i Judith 1746, i collaborà amb Goldoni en òperes bufes, com Il filosofo di campagna 1754, La diavolessa 1755, etc Residí 1765-68 a la cort de Caterina II de Rússia hi compongué Ifigenia in Tauride 1768 i sonates per a clavecí Fou primer mestre de capella a San Marco de Venècia 1762-85

Comte de Tessé Assolí els graus de mariscal 1688 i tinent general 1692 Lluità a favor de Felip V en la guerra de Successió fracassà en l’intent de reprendre Gibraltar 1705 i en el setge de Barcelona 1706 Fou ambaixador de Felip V a Roma, on intentà, sense èxit, de crear una coalició d’estats italians contra els Àustria El 1723 fou ambaixador de França davant Felip V i li aconsellà que reprengués el tron a la mort de Lluís I d’Espanya 1724

Fou ambaixador de Felip III de Castella a Venècia i contribuí a desenvolupar-hi una política de concòrdia per tal de neutralitzar la política francesa a Itàlia Posteriorment, com a ambaixador a París 1609, s’atragué hàbilment la confiança de Maria de Mèdici i s’oposà amb èxit a la política contrària als Habsburg d’Enric IV Fou decisiva la seva participació en les negociacions dels matrimonis de Felip IV de Castella amb Isabel de Borbó, i de Lluís XIII amb Anna d’Àustria

El seu teatre, d’estructura tradicional i d’àgil diàleg, planteja sovint problemes polítics, religiosos o morals resolts de manera convencional, com La muralla 1954, una de les obres de més èxit de la postguerra espanyola Altres obres són Criminal de guerra 1951, Historia de un resentido 1956, La ciudad sin Dios 1957, La herencia 1958, etc Conreà també la comèdia Una muchachita de Valladolid , 1957 La visita que no tocó el timbre , 1950 La seva última obra fou La pasión de amar 1991, una comèdia historicista

Era perruquer de professió L’èxit obtingut el 1825 amb la poesia Me cal mouri culminà quan aparegué L’obugle de Castelculié 1835 Recollí la seva producció en els volums de Los papillatos 1825-35 Recitador apassionat, la suavitat i la concisió del seu estil el salvaren de caure en sentimentalismes o patetismes excessius Acollit triomfalment per tot Occitània i pels grans escriptors romàntics de París, anà de vila en vila, de Bordeus a Marsella, organitzant recitals poètics i servint d’aglutinador de la cultura occitana

De família jueva, fou descobert per André Antoine, fundador del Théâtre Libre, el qual li estrenà Le marché 1900, Le retour 1902 i Le bercail 1904 El seu teatre, que aconseguí una gran anomenada amb La rafale 1905, Le voleur 1906, Samson 1907, etc, és naturalista, i resolt amb un gran domini de la tècnica, bé que l’estudi psicològic dels caràcters no hi fou aconseguit fins a Le secret 1913 Posteriorment estrenà amb un gran èxit Judith 1922, Elvire 1939, La soif 1950, etc

És un precursor de la renaixença literària del s XIX Fou arquebisbe maronita d’Alep 1725-32 Bon coneixedor del siríac, del llatí i de l’italià, ultra de l’àrab, escriví manuals per a l’estudi de la llengua Baḥt al-maṭālib, 1705 etc i un diccionari Iḥkām bāb al-i'rāb min luǧat al-A'rāb, 1718, on inclou lèxic usat pels cristians En el camp de la poesia assajà, amb èxit, l’aplicació de les formes clàssiques àrabs a temes específicament cristians

Iniciat com a amateur , i com a guionista, operador i director de curtmetratges, el 1946 realitzà La bataille du rail , film realista i compromès, rodat sense actors professionals La corealització, amb Jean Cocteau, de La belle et la bête , el mateix any, i les realitzacions Jeux interdits 1952, d’un gran èxit arreu i que li valgué un Oscar a la millor pellícula estrangera, Monsieur Ripois 1954, Gervaise 1956, Plein soleil 1960, Paris, brûle-t-il 1965 i Baby-Sitter 1975 en són les obres més notables

D’origen camperol i humil, l’èxit relatiu del seu primer recull, Poems Descriptive of Rural Life and Scenery ‘Poemes descriptius sobre la vida i escenari del camp’, 1820 no aconseguí de donar-li una seguretat econòmica ni psíquica, i després de crisis diverses fou reclòs al manicomi de Northampton, on encara escriví alguns dels seus millors versos D’altres llibres The Village Minstrel ‘El músic de la vila’, 1821, The Shepherd’s Calendar ‘El calendari del pastor’, 1827, The Rural Muse ‘La musa rural’, 1835