Resultats de la cerca
Es mostren 3322 resultats
Alejandro Goicoechea Omar
Transports
Enginyer basc.
Estudià a l’Escola d’Enginyers de l’Exèrcit Fou director de la construcció de l’anomenat cinturó de ferro , defensa fortificada al voltant de Bilbao per protegir la ciutat de l’avanç de les tropes franquistes durant la Guerra Civil Espanyola El 1937 passà al bàndol rebel i donà detalls dels punts dèbils de la línia defensiva que havia dirigit, fet que propicià la caiguda de Bilbao El 1942 culminà amb èxit el disseny del tren TALGO
bigota
Transports
Bossell, rodó o ovalat, amb un, dos, tres o més ulls i una ranura al cantell per abraçar-lo.
La bigota que només té un ull és anomenada bigota cega, i la que té una abraçadora de ferro, bigota ferrada Antigament eren emprades formant un aparell que servia per a tesar l’eixàrcia ferma, de manera que una d’elles era fermada a l’extrem d’un obenc amb una gassa, i una altra a les taules de guarnició o a les cofes per mitjà d’una abraçadora i d’una cadena Actualment han estat substituïdes pels tensors
Valeri Tiestos
Forjador.
Aragonès d’origen, treballà decorativament el ferro sota la direcció d’Antoni MGallissà per a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 fou professor interí de metallisteria i ceràmica a Llotja El seu fill Francesc Tiestos i Vidal Barcelona 1877 — fou serraller, forjador i metallista presentà projectes de reixa forjada a l’Exposició d’Indústries Artístiques de Barcelona el 1898 i obtingué premi pels treballs de forja en l’exposició de ferros artístics de Barcelona el 1921
forja
Tecnologia
Procediment de conformació de metalls que consisteix a variar la forma d’una peça metàl·lica per compressió, en calent, entre dues superfícies dures, l’una fixa i l’altra mòbil.
La deformació plàstica del metall és possible per l’existència de dislocacions en l’estructura cristallina La forja modifica l’estructura del metall deformant-ne i fraccionant-ne els cristalls, i produeix, així, una millora en el conjunt de les seves característiques mecàniques, sobretot pel que fa a la resistència a la corrosió La forja és el sistema més antic de conformació de metalls En la farga catalana hom forjava el masser per tal de formar els lingots, per mitjà del mall i l’ enclusa El mall, martell de grans dimensions, era mogut per una roda hidràulica que feia girar un arbre, el…
ferratina
Farmàcia
Albuminat de sodi i ferro (conté un 6% de ferro) de color bru, soluble en l’aigua i emprat com a reconstituent hemàtic en les anèmies ferropèniques.
Hom el troba com a producte natural al fetge dels animals
mata
Tecnologia
Sulfur de coure i ferro, o de coure, níquel i ferro, que hom obté com a fase intermèdia en l’extracció metal·lúrgica del coure i del níquel.
necròpolis de Pertegàs

Necròpolis de Pertegàs (Calders)
© C.I.C. - Moià
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic al SW del municipi de Calders (Moianès).
Se situa prop del mas enrunat de Pertegàs, al capdamunt d’una cresta que davalla pel vessant N del serrat del Vintró Coneguda d’antic, la necròpolis ocupa uns 350 m 2 , dels quals se n'han excavat uns 250 m 2 durant les tres intervencions realitzades entre el 2007 i el 2009 Formada per 37 tombes datades entre els segles VI i VIII, s’han recuperat algunes troballes sivella de ferro, anell de bronze i gerra petita de ceràmica
àcid picolínic
Química
Compost aromàtic que consisteix en un anell de piridina substituït per un grup carboxil en la posició 2.
És isòmer de l’àcid nicotínic, més conegut com a vitàmer de la vitamina B3 o niacina L’àcid picolínic és un agent quelant d’ions de crom, zinc, manganès, coure, ferro o molibdè en el cos humà Està implicat en la producció de fenilalanina, triptòfan i la producció d’alcaloides i s’utilitza per a la detecció quantitativa de calci També és emprat en complements minerals ja que facilita que els ions, quelats, entrin a l’enteròcit i passin al sistema circulatori
Eşfahān
Ciutat
Capital de l’ostān homònim, Iran.
Situada al centre del país, en una plana ben regada que produeix tabac, opi, cotó, fruites i vi D’origen antic, sobre el camí de Teheran a Shīrāz, fou un dels majors centres culturals de l’Orient Nucli industrial, amb la primera siderúrgia del país, alimentada pel ferro de Bāfq i pel carbó de Tangal-Raiar Important artesania catifes, teixits de llana i cotó, calçats, porcellanes, cuir repussat i metalls Centre d’ensenyament superior Universitat d’Eşfahān, fundada el 1950
soldador

Soldador
© Fototeca.cat-Corel
Tecnologia
Instrument portàtil, emprat per a soldar metalls amb falses soldadures blanes.
Consisteix, generalment, en un cap de coure, en forma de tascó, fixat a una tija de ferro proveïda d’un mànec de fusta, el qual, escalfat amb un llum de soldar o amb un bufador, serveix per a escalfar la part que hom vol soldar i per a manejar la soldadura fosa i introduir-la a les esquerdes que hom fa cobrir o fer-la anar al lloc adequat En alguns soldadors, com els soldadors elèctrics , el cap és escalfat pel mateix instrument
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina