Resultats de la cerca
Es mostren 6430 resultats
Agustí Buades i Frau
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant, considerat un dels millors retratistes mallorquins del s XIX.
Autodidacte, s’adaptà als més diversos estils De la seva producció pictòrica són remarcables els retrats del seu fill i dels bisbes de Mallorca Rafael Manso medalla d’or de la diputació provincial de les Balears, 1848 i Miquel Salvà Demostrà bones condicions d’escenògraf amb el seu pessebre de figures retallades
Guillem Mesquida i Munar
Pintura
Pintor.
A divuit anys anà a Roma a aprendre pintura fou deixeble de Benito Lutti i Carlo Maratti, que l’impressionaren força El 1697 anà per primera vegada a Venècia i el 1700 a Bolonya, per estudiar l’art dels Carracci Tornà el 1710 a Mallorca i passà l’any pintant per a l’alta burgesia de l’illa Tornà a Venècia el 1711 i hi residí dotze anys es casà amb Isabella Mazzoni i freqüentà l’alta societat veneciana, per a la qual treballà El 1723 anà a Baviera, on fou pintor de cambra de l’emperador Maximilià, i en morir aquest el 1726 passà al servei de Climent August a Colònia, on pintà uns…
Antoni Pont
Cristianisme
Eclesiàstic.
Vestí l’hàbit trinitari a ciutat de Mallorca 1518 i completà estudis a Lleida, d’on fou professor d’arts i consultor del bisbe de Lleida fins el 1552 Durant aquests anys desplegà una gran tasca apostòlica, sobretot en la predicació, i meresqué el sobrenom d' apòstol de Catalunya Entre el 1553 i el 1567 fou ministre dels convents trinitaris de Mallorca i després de Morvedre El 1567 fou ministre del convent de Lleida, i de Mallorca a partir del 1577 Felip II el féu cavaller de competències del regne de Mallorca Fou nomenat arquebisbe d’…
Guillem Ferrer i Puig
Pintura
Pintor.
Després d’una etapa de formació humanística, fou deixeble de Francesc Montaner Amplià estudis a França Pintà murals al santuari de Gràcia Mallorca i altres obres religioses Fou un retratista correcte Amb la seva obra i el seu mestratge contribuí a mantenir dins l’escola pictòrica mallorquina el nivell que ressuscitaren Mesquida, Bestard i Femenia
Gabriel Femenia
Pintura
Pintor.
Probable deixeble de Guillem Mesquida 1710, perfeccionà estudis a Itàlia i treballà a Roma —potser a les ordres de Maratta— i a Gènova, on collaborà en la decoració de la sala de sessions de la república Retornà a Mallorca el 1750 Féu paisatges i pintures religioses Diverses colleccions de l’illa tenen obres seves
Ramon Ballester i Noguera
Medicina
Metge.
Fou un dels metges pràctics de més anomenada a Mallorca, on introduí les idees de la vacunació antivariolosa Entre els seus escrits cal esmentar la Memoria sobre el poderoso y saludable uso de la música en las enfermedades nerviosas ocasionadas por pasiones de ánimo 1792 i una altra sobre el tètan publicada pòstumament 1798
Sebastià Serra i Cerdà
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en teologia 1810, s’ordenà de sacerdot el 1811 Residí uns quants anys a França i Itàlia Tornà a Mallorca el 1844, i el 1852 fou nomenat canonge de la seu Publicà Meditacions sobre els passos des Viacrucis 1852 i Corona de Maria Santíssima de los Dolors en el nou Calvari de Felanitx sd
Dídac Jeroni Costa i Rada
Història del dret
Jurista.
Es doctorà en dret a Osca, on fou catedràtic Fou advocat patrimonial de Mallorca i assessor del capità general, i fou ennoblit el 1659 pels seus serveis Publicà estudis pràctics sobre dret fiscal i un Contramanifiesto a la SCRM de la serenísima señora doña Mariana de Austria 1666, amb interessants notes històriques i erudites
Jaume d’Olesa i Sanglada
Filosofia
Literatura catalana
Filòsof i poeta.
Vida i obra Fill de Rafael d’Olesa i Pont Ciutadà honrat de Mallorca, participà en diversos certàmens poètics valencians, com el celebrat en honor de la Puríssima Concepció 1486, i també és autor d’altres poesies en català i en llatí de tema religiós, com l’ Obra en rims estramps per los trenta-tres anys de Jesucrist 1483, de tema cristològic Fou jurat el 1487 i el 1489 Deixeble de Bartomeu Caldentei, poesies seves llatines figuren en publicacions d’aquest Les seves obres profanes, en canvi, no ens han pervingut Publicà un Liber de lege christiana València 1515, en vers llatí, acompanyat d’…
,
Joanot Colom

Joanot Colom
© Fototeca.cat
Història
Dirigent agermanat, barreter d’ofici.
Implicat amb el seu germà Francesc i altres menestrals en una conspiració, fou empresonat 6 de febrer de 1521 amb ells, fet que el dia 7 desencadenà la revolta de les Germanies a Mallorca Alliberat, fou un dels comissionats a València per a informar-se de l’organització de la germania valenciana De tendència radical, la seva fracció triomfà després de l’assassinat de Joan Crespí per Francesc Colom el 25 d’octubre de 1521 fou proclamat instador del poble com a successor de Crespí, i esdevingué durant més de dos anys el senyor gairebé absolut de Mallorca Els excessos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina