Resultats de la cerca

Format a Sant Carles i després a San Fernando, fou deixeble d’Emili Sala, el qual succeí en la càtedra de San Fernando i en la seva trajectòria estètica Cultivador primer de les pintures d’història, participà a vint Exposiciones Nacionales, on fou premiat per Dante 1884, Enterrament de Santa Leocàdia 1886, Els dotze 1892 i Llaç d’unió 1895 Publicà l’opuscle Cartilla del arte pictórico i, des del 1894, fou acadèmic de San Fernando La seva producció es pot dividir en quadres de cavallet, pintures decoratives i illustracions per a la premsa En el primer grup manifesta influències de Sorolla,…

Format a les acadèmies de Roma, on visqué molt temps Fou un típic exponent d’un sòlid academicisme, patent en els seus retrats, figures i composicions, mentre que com a paisatgista fou ja influït pel pleinairisme, especialment des que conegué l’obra de Rusiñol i de Mir

Format a Llotja Participà en diverses collectives barcelonines, especialment durant el darrer decenni del s XIX Fou soci del Cercle de Sant Lluc Conreà un correcte i plàcid naturalisme ruralista

Establert a Mallorca des del 1952, la seva obra en recrea el paisatge seguint fórmules postimpressionistes També és notable la seva producció com a muralista

Influït per l’escola d’Olot, estudià a Llotja, a Barcelona, on fou deixeble de Ramon Martí i Alsina Exposà a Barcelona individualment i en collectives Centrà la seva temàtica en el llac de Banyoles i els seus voltants, motius que tractà de manera impressionista

Fill de Ricard Pichot i Gironès, començà a pintar a setze anys Exposà a Barcelona individualment des del 1939 i a les Exposicions Municipals del 1951 i el 1953, i també a Madrid, Bilbao, Sant Sebastià, etc Cotitzat als EUA, exposà a Palm Beach i a Nova York 1968, 1970 i 1973 Conreà el retrat i la figura, especialment femenina, dins cànons acadèmics i una certa influència de Renoir

Nebot i deixeble de H Tischbein el Jove a Kassel 1801-05 Fou cofundador del grup natzarenista 1809, amb el qual s’installà a Roma 1810 La seva obra més important, el díptic Sulamith i Maria 1811, Schwinfurt, coll particular, d’ingenu misticisme, glossa uns pensaments del seu amic Overbeck Morí tuberculós

Collegiat el 1686 Al seu taller es formà Antoni Viladomat 1693-99 Pintà per a l’església de Sant Pere de Castellet unes figures de sants avui desconegudes 1738 Hom li atribueix algun excellent dibuix barroc Museu Nacional d’Art de Catalunya

Autodidacte Participà en les Bienales Hispanoamericanas de Arte, en la segona biennal d’Alexandria i en els Salons de Maig de Barcelona Formà part del grup Parpalló de València El City Art Museum de Saint Louis Missouri li adquirí obra Passà de la figuració a l’abstracció

Inicià la formació a l’escola del Cercle de Belles Arts de Lleida 1947, amb l’escultor Leandre Cristòfol Posteriorment es traslladà a Barcelona, on es llicencià en belles arts Becat pel Centre Maillol de l’Institut Francès, residí temporades a París entre el 1950 i el 1958 El 1964 s’integrà al Grup Cogul Influït per l’ action-painting , qualificà la seva pintura d’expressionista abstracta i sobresortí sobretot en el gravat i els murals, entre els quals destaquen el de la Paeria de Lleida, el del Palau de la Diputació de Lleida i el de l’església del Carme Exposà a Lleida, Barcelona, València…