Resultats de la cerca

Fill segon d’un carnisser Les primeres dades de la seva activitat apareixen en un contracte enllestit el 1427 S'establí oficialment a Barcelona el 1433, on els consellers li estengueren un rebut per a la realització d’unes pintures per al trentenari Una probable estada al taller de Lluís Borrassà i la coneixença de l’obra de Jaume Huguet  es reflecteixen en el seu estil Fou la màxima figura del gòtic internacional , introduït a Catalunya pel primer d’aquests, que ell superà en naturalisme i humanisme Servà, però, l’absència d’ornamentació espacial, la simplicitat dels fons paisatgístics i de…

Exposà la nova concepció de l’art de Giotto en el Libro dell’Arte final del s XIV, on propugnà que la fantasia del pintor es basés en la natura, el millor model valorà l’art com a activitat lliure i practicable com un fi en si mateix, i marcà, com els clàssics, les proporcions canòniques que hom havia de donar a les representacions del cos humà Fou el primer gran teòric de la concepció moderna de l’art i de l’artista

L’any 1959 Gerhard von Graevenitz i Jürgen Morschel fundaren la revista Nota , dedicada a la poesia experimental i l’art Al llarg d’aquest any publicaren tres números, el darrer dedicat a la poesia concreta El 1960 aparegué el quart i últim número, amb collaboracions de gran nombre d’artistes vinculats al moviment Zero i al cinetisme Nota també organitzà activitats experimentals a l’Städt Galerie de Munic, en les quals participaren personatges de diversos àmbits de la cultura Es plantejà un cinquè número de Nota , que no s’arribà a publicar Al mes de setembre del 1960 obriren la…

Fou rector de l’església de Sant Joan de la Ribera, de València, i professor de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles des del 1939 El 1946 se n'anà a Roma on es llicencià en arqueologia cristiana Féu diversos viatges a Europa becat pels governs de França i de la RF d’Alemanya Alternà la docència amb conferències i articles sobre l’art d’avantguarda El 1975 s’uní al grup L’Eixam Publicà diversos treballs El arte de hoy y la Iglesia 1954, La pintura religiosa de Georges Rouault 1959, Julio González 1960, En la muerte de Ángel Ferrant 1961, Picasso en Barcelona 1962, Diálogo de la…

Deixeble de Joan Vila i Cinca i de Joan Vilatobà Formà part del grup del Cenacle, que animà la vida artística de Sabadell els anys immediats al 1939 Conreà successivament l’impressionisme i l’expressionisme Publicà diversos articles, un volum sobre L’art sabadellenc 1961-67, Las Brigadas Internacionales de la Guerra de España 1974, Sabadell, informe de l’oposició, 1788-1976 1975-82, en sis volums Des del 1980 fou director de l’Arxiu Històric de Sabadell

Ha estudiat especialment la influència a Sardenya de l’art català Entre les seves nombroses obres es destaquen Primitivi spagnoli nella Pinacoteca di Cagliari 1941, Primi studi sulla storia della scultura del Rinascimento in Sardegna 1941, L’oreficeria nell’arte sarda 1937, La cattedrale d’Alghero e le chiese gotico-aragonesi della Sardegna 1946 , Studi sulla storia dell’architettura gotica in Sardegna 1950, Lineamenti di storia artistica 1952, La Sardegna romanica 1951, L’architettura del medioevo in Sardegna 1953

Conegué les noves tendències artístiques europees Com a pintor, mal comprès al seu temps, esdevingué un dels més purs impressionistes peninsulars Museo de Arte Moderno, Madrid Gran colleccionista d’art i especialista en Velázquez, l’any 1898 publicà una monografia bàsica sobre aquest pintor

Enginyer químic per la Universitat de Wiesbaden En morir el seu pare, Josep Antoni Muntadas i Campeny 1880, accedí a la direcció de L’Espanya Industrial Fou tinent d’alcalde de Rius i Taulet durant els preparatius de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Alfons XIII el creà comte de Santa Maria de Sants 1908 Client i amic dels pintors del seu temps, la seva important collecció —iniciada el 1894— sobresortí, però, per les peces medievals obres de Bernat Martorell, Jaume Huguet, Pere Garcia de Benavarri, Fernando Gallego, Aine Bru, etc fou exhibida parcialment al Segon Saló Mirador de…

Vida i obra Fill de mare uruguaiana i pare natural de Mataró, es traslladà a aquesta ciutat amb la seva família quan tenia disset anys Hi estudià a l’Escola d’Arts i Oficis i amb el mestre Josep Vinardell El 1892 s’establí a Barcelona, on estudià art a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona Llotja, i conegué els artistes J Mir, Isidre Nonell, R Canals i J Sunyer El 1893 ingressà i freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc, on conegué Josep Pijoan, Lluís de Zulueta i Eduard Marquina Començà a treballar en la illustració de llibres, i participà com a cartellista en la Tercera…

Deixeble de Constant-Dufeux Corresponsal a la guerra d’Àfrica 1860, hi féu amistat amb Pedro Antonio de Alarcón, a qui illustrà el Diario de un testigo de la Guerra de África , i amb Marià Fortuny, sobre el qual publicà un interessant article necrològic a la revista L’Art de París 1875 i la biografia Fortuny 1886 Fou redactor en cap del Monde Illustré i conservador de les colleccions de Richard Wallace Publicà també, entre moltes altres obres de divulgació, Goya, sa vie, son oeuvre 1867