Resultats de la cerca

Fill gran de Mir i de la seva segona muller Guisla de Besora Fou destinat a l’Església, cosa que no el privà de prendre part en les revoltes del seu pare contra Ramon BerenguerI 1049-58 El 1059 se sotmeteren a l’autoritat comtal i cediren el castell del Port de Barcelona Montjuïc i l’heretatge de Gombau de Besora en canvi del reconeixement d’altres copiosos béns Amb el seu pare, combaté els sarraïns de Tortosa tots dos moriren en una expedició contra Móra d’Ebre No deixà fills

La capella de Santa Leda va ser donada, juntament amb la propera de Sant Silvestre i l’església de la Santa Creu de Cervelló, de la qual depenien, al monestir de Sant Cugat pel bisbe de Barcelona Teuderic el 904 Aquesta capella va ser confirmada a Sant Cugat per Lotari el 986, però contràriament a la de Sant Silvestre, ja no apareix en les confirmacions posteriors dels béns del monestir, de la qual cosa es dedueix que probablement no devia ser restaurada Es desconeix el lloc exacte del seu emplaçament

El Fuero del Trabajo 1938 creà una corporació de dret públic que reunia en un organisme unitari totes les branques de la producció o serveis en sindicats verticals sota la direcció de l’estat Posteriorment s’integraren en un únic sindicat empresaris i treballadors que depenien de la Delegación Nacional de Sindicatos dintre del ministeri Secretaría General del Movimiento posteriorment al ministeri de Relacions Sindicals El 8 d’octubre de 1976 un decret traspassava tots els béns de l’OSE a la presidència del govern i així s’iniciava un procés de llibertat sindical

Aquesta església acompanyava l’antic nucli de Nial, situat aproximadament 1 km al sud-oest de Guissona L’indret és conegut des del 1067 La dependència eclesiàstica del lloc respecte a la canònica de Santa Maria de Guissona es recull en l’acta de consagració d’aquesta església de l’any 1098 Les donacions particulars hi afavoreixen moltes propietats de la canònica guissonenca i de la seu urgellesa Un d’aquests béns era “ ipsum ferragenal de Sancta Fide ad pascendum boves ” Actualment no es conserven vestigis d’aquesta església

Aquesta església no apareix documentada fins el 1315, però segurament ja existia anteriorment, ja que el 1248 en una donació de títol patrimonial per rebre les ordes sagrades, signada per Guillem Pellicer de Vilafranca i la seva muller Geralda a favor de Bernat Barceló de Vilafranca, s’esmenten els béns que aquests tenien al terme del castell de Fontrubí, al lloc de Sabanell La primitiva església fou enderrocada al final del segle XVIII i se’n construí una de nova però no al mateix lloc Per aquest motiu avui no coneixem el seu emplaçament originari

En l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins, de l’any 1080, entre els nombrosos béns amb què fou dotada s’esmenta l’església de Sant Martí “ que est in campo Lordani ” Dins del terme més proper al castell de Llordà és trobaven dues esglésies dedicades a sant Martí, Sant Martí dels Masos de Sant Martí i Sant Martí de Siall —església annexa de Llordà esmentada l’any 1904, ara desapareguda— Cal suposar que el document del 1080 feia referència a una d’aquestes dues esglésies

Alguns autors creuen que aquesta església, de la qual avui no es conserva cap resta, era situada als voltants del poble de Cassanhas, encara que aquesta suposició no s’ha pogut confirmar S’esmenta per primera vegada l’any 1017, en què el comte Bernat I Tallaferro de Besalú es disposà a crear l’efímer bisbat de Besalú i el dotà, entre altres molts béns, amb l’església de Sant Estève, amb els delmes, les primícies i les oblacions dels fidels l’església era a la villa de Casas, al comtat de la Fenolleda

Conestable de França al servei de Lluís XII i de Francesc I, participà en les campanyes d’Itàlia 1509-15 Les ambicions reials sobre el ducat de Borbó el feren posar-se al servei de Carles V 1523 i participà en la batalla de Pavia 1525 El 1526, al capdavant de l’exèrcit imperial, marxà a Roma contra Climent VII, aliat de França, però morí en atacar la ciutat Les tropes, sense la contenció d’un comandament, saquejaren la ciutat Els seus béns passaren a la corona de França

Participà en la conquesta de Mallorca 1229 amb la host de Guillem de Montcada juntament amb el seu germà Tomàs Rebé una alqueria a Canarrossa i altres béns a Inca, Pollença i Montuïri en la part adjudicada a Nunó Sanç, que constituïren la base econòmica de la branca dels Espanyol de Mallorca Fou cònsol de mar i jurat de la ciutat i el regne de Mallorca el 1248 Ell o un successor seu participà en la conquesta de Menorca Heretaren d’ells els seus fills Tomàs i Ramon

Quart comte d’Erill 1676, per cessió materna L’any 1706, durant l’expedició del rei arxiduc Carles III contra Madrid, s’adherí a la causa austriacista, a Guadalajara, i fou membre de la junta de guerra del monarca L’any 1708 li fou atorgada la grandesa d’Espanya, i en 1711-13 fou virrei de Sardenya, on tingué greus dificultats en matèria de proveïments i moneda L’any 1713 emmalaltí i fou substituït poc després passà a la cort de Viena Les autoritats filipistes li confiscaren els béns