Resultats de la cerca

Degà dels mestres parisencs de medicina, orador de qui es conserven fragments en llengua vulgar, actuà principalment a París i a Llemotges Canonge d’Évreux, declinà dues vegades la dignitat episcopal A París havia estat deixeble de Ramon Llull Poc abans de morir, el 1306 llegà a la Sorbona la seva biblioteca de més de cent vint volums, entre els quals figuren obres de Llull i la versió francesa del Blanquerna , que possiblement promogué o féu Tingué una gran difusió el seu tractat De oculo morali , de base científica i intenció mística

Ingressà a l’orde de Montesa 1580, i gestionà la seva incorporació a la corona 1592 el rei li donà el títol de prior de Sant Jordi d’Alfama i el nomenà capellà d’honor seu Fou bisbe d’Empúries 1607-12 i de Sàsser 1612-13, a Sardenya De jove feu una traducció catalana de les Èglogues de Virgili Deixà escrits dos volums de sermons Bibliografia Fuster, JP 1827-1830 Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días València, Imprenta y Librería de Ildefonso Mompié, vol I, p 210-212

Mestre en arts a París 1534, on fou professor fins el 1538, que fou elegit professor de filosofia moral de la Universitat de Barcelona Publicà 1540 les seves lliçons de dos cursos 1538-40 De dialectica sive rationali philosophiae , que dedicà al vicecanceller Miquel Miquel, de qui elogia, en vers, la biblioteca, en un interessant pròleg, on es fa ressò dels professors hispànics de l’escola terminista de París, del cercle cortesà de l’emperador que conegué a Barcelona i de l’ambient cultural barceloní de l’època

Havia estat canonge doctoral de Tui, penitencier de Salamanca i degà de Saragossa 1771 A Girona desplegà una gran activitat religiosa, cultural i cívica amplià l’hospici que porta el seu nom 1776 i hi creà càtedres de gramàtica, retòrica i dibuix, i una fàbrica de mitges de cotó fundà un hospici a Olot, amb escoles per al poble, féu construir la capella neoclàssica de Sant Narcís, a l’església de Sant Feliu, i creà una biblioteca i noves càtedres al seminari, on obtingué, des del 1795, que es poguessin donar graus acadèmics

Escriví la Comèdia de la general conquista de Mallorca  1683, drama històric típicament barroc, en tres actes i en vers de metres diferents Reconstitueix la conquesta de l’illa de Mallorca per Jaume I Aquesta obra es representà sovint a Mallorca fins al segle XIX, sobretot el 31 de desembre de cada any, en commemoració de la conquesta de l’illa per Jaume I L’únic exemplar conegut de l’edició Mallorca 1683 es conserva a la Biblioteca de Catalunya El 1792 Miquel Bover i Ramonell en publicà una adaptació al castellà

Estudiant, malgrat moltes dificultats, figurà entre els membres del seguici del cardenal Albergati Oficial de la cúria, fou nomenat bisbe de Bolonya 1444, seu de la qual no arribà a prendre possessió Pacificà Roma i els Estats Pontificis, i promogué el tractat de Lodi 1454 per a la pacificació d’Itàlia Posà fi a les relíquies del cisma de Basilea i obtingué la renúncia de l’antipapa Fèlix V S'interessà pels estudis humanístics, impulsà la biblioteca del Vaticà i, preocupat per la Reforma, envià Nicolau de Cusa a Alemanya

Fou estudiant de la primera promoció de l’Escola Superior de Bibliotecàries fundada per la Mancomunitat el 1915 Acabà els estudis el 1918 amb el número 1 de la promoció i aquell mateix any passà a dirigir la biblioteca pública de Valls, la primera de la futura xarxa de Biblioteques Populars de Catalunya Al cap d’un any tornà a Barcelona en haver guanyat una plaça de professora auxiliar a l’Escola, lloc que exercí fins el 1928 Tot seguit passà a ser la bibliotecària de l’Escola fins a la seva jubilació, el 1957

Pren el nom de l’obrer cooperativista Josep Roca i Galès i promou el cooperativisme i la seva problemàtica a Catalunya Edita la revista Cooperació Catalana Manté la biblioteca Ventosa i Roig , especialitzada en cooperativisme, organitza les Jornades sobre Cooperativisme que tenen lloc anualment a Prada de Conflent en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu i convoca els premis Jacint Dunyó d’articles sobre cooperativisme 1991, Albert Pérez-Bastardas sobre medi ambient i educació ambiental 1996 i Benet Vigo sobre benestar social 2008 L’any 2005 començà a publicar la collecció…

D’acord amb els estatuts, l’administració i el funcionament depenen exclusivament de la Sorbona, i un consell d’administració format per universitaris, personalitats catalanes i franceses i professors i alumnes del centre serveix de consell consultiu per a les activitats docents —que depenen de la Sorbona— i proposa les línies generals de les activitats culturals i d’extensió universitària pròpies del centre Emplaçat en una casa palau al barri de Marais, té una biblioteca formada a partir de la de la Fundació Cambó creada a París els anys trenta

És la denominació tècnica dels catàlegs automatitzats de les biblioteques, els quals donen a conèixer tots els documents existents en una determinada biblioteca Des de mitjan dècada de 1980 les biblioteques començaren a automatitzar els processos tècnics, i els catàlegs manuals, confeccionats amb fitxes de cartolina, foren substituïts progressivament pels actuals Des de l’aparició d’internet, la consulta a aquests catàlegs està disponible en línia L’ús de normatives comunes facilità la realització de catàlegs collectius, cosa que posà a disposició dels usuaris una gran quantitat…