Resultats de la cerca

Des de ben petit imità cantants de cobla i de flamenc, com el Caracol, Marchena, Valderrama i Rafael Farina Gran admirador d’aquest darrer, començà a ser anomenat El Farina de las Ventas i, més endavant, El Fary Abans de dedicar-se a la música, treballà en un bar, de repartidor de fruita a domicili i de jardiner amb el seu germà, a Torrejón de Ardoz Durant el servei militar aprengué a llegir i, en acabà, exercí de taxista durant set anys i fou propietari d’un hostal al barri de Bilbao, a Madrid Amb els diners guanyats, pogué cobrir les despeses dels enregistraments dels seus primers discos,…

Influït per l’Orfeó Català i la Capella de Manacor, no limità el seu camp a la música popular, sinó que estrenà també a Mallorca obres corals de Schumann, Wagner i altres autors alemanys Collaborà sovint en els actes culturals organitzats per Nostra Parla i altres entitats regionalistes El seu repertori estigué format per polifonia sacra i, especialment, cançó popular, i era pensat d’acord amb el credo ideològic de l’orfeó "mallorquinitat, renaixença i puixança nacional" El 1924 pogué celebrar les seves noces d’argent amb un concert al Teatre Principal, sota la direcció de Sebastià Ramis…

Vida i obra Llicenciat en filologia catalana, la seva vocació literària i el seu contacte amb cantants —participà del moviment de la Nova Cançó— el dugueren a emprendre una tasca recitativa força notable, producte de la qual són els discs Anton Carrera diu els seus poemes 1969, Anton Carrera 1971 i Piràmide 1974 La seva poesia primera, Poemes 1970 i Tribu 1973, té un caràcter popular i una clara intenció lírica i social, que esdevé més analítica i rigorosa formalment en Volum inevitable 1975, Les gestes essencials 1979 i Nívia 1981 Durant la dècada dels vuitanta, la seva poesia guanyà…

L’any 1967 fundà el grup Dos+Un, amb el seu germà Jordi i Manel Joseph, futur vocalista de l’ Orquestra Plateria El grup publicà cinc discos EP amb cançons folk-pop, que foren reeditades l’any 2011 A l’inici de la dècada dels anys setanta s’uní a Jordi Batiste, amb el qual formà el duet Ia & Batiste, que publicà dos àlbums importants en el moviment de la Nova Cançó Un gran dia 1973 i Chichonera’s Cat 1975, el qual contenia una adaptació del poema de Josep Carner El gessamí i la rosa , musicada per Clua  Dissolt el duet 1978 formà el grup Moto Clua, amb el qual publicà el disc Amic…

Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor per la Universitat de València, és catedràtic de la Universitat Jaume I de Castelló Començà la seva trajectòria com a creador amb el poemari Les veus del vent 1984, que fou inclòs en l’antologia Bengales en la fosca 1997 Posteriorment, publicà el dietari Vesprades de Moscou 1995 i l’assaig L’optimista 1997 En collaboració amb Antoni Albalat, és autor del recull de poemes Tardor a Llaregubb 1999 A més, s’ha dedicat a la investigació i, fruit d’aquesta dedicació, ha publicat diversos estudis crítics que s’han caracteritzat per la seva…

Estudià cant amb C Callao i música antiga amb S Cape El 1960 cantà al Gran Teatre del Liceu Hänsel und Gretel , d’E Humperdinck, i més tard, Faust , de Ch Gounod Dedicada amb especial atenció a la música del segle XX i vinculada al Cercle Manuel de Falla de Barcelona, destacà en la interpretació d’obres d’A Schönberg, A Berg, I Stravinsky o John Cage A més, estrenà obres de compositors catalans com JM Mestres Quadreny o Carles Santos En 1960-63 intervingué activament en els recitals de música contemporània del Club 49 i el 1972 cantà Treni , de Stravinsky, a la RAI, amb direcció de Bruno…

La seva primera influència musical fou el gòspel Obligat a guanyar-se la vida des dels tretze anys, aviat derivà cap al rhythm-and-blues El 1951 fou contractat per primer cop per la discogràfica RCA El seu gran èxit no li arribà fins el 1955, que la cançó Tutti Frutti  el situà en les llistes dels discs més venuts Amb aquesta i altres cançons aconseguí el seu estil més personal, fet d’un acompanyament percussiu al piano i vocalitzacions característiques Considerat, juntament amb Elvis Presley i d’altres, com un dels pioners del rock-and-roll , enregistrà una gran quantitat de discs i entre…

Estudià al conservatori de Barcelona S'inicià com a intèrpret de jazz de trompeta i de violí, i adoptà el pseudònim en homenatge a Django Reinhardt Aviat es decantà, però, per la trajectòria de cantant melòdic i debutà al Festival del Duero 1965 El 1969 enregistrà el primer àlbum, Dyango , i els anys següents obtingué un gran èxit a l’Amèrica Llatina Esdevingué també molt popular a l’Estat espanyol a partir de la cançó “Si yo fuera él” 1976, amb la qual guanyà el primer premi del Festival de Benidorm El 1980 quedà en segon lloc al Festival de l’OTI El seu repertori inclou sobretot balades…

Fill de Maurici Serrahima Es llicencià en dret, carrera que exercí Fou un dels promotors del grup Els Setze Jutges  dins el moviment de la Nova Cançó  catalana, de la qual el seu article del 1959 “Ens calen noves cançons” publicat en la revista  Germinabit es considera el manifest fundacional Escriví algunes lletres de cançons que interpretaren membres d’aquest moviment, entre les quals sobresurt especialment Què volen aquesta gent , musicada i popularitzada per Maria del Mar Bonet Com a lletrista és autor també de  Benvinguts , de Josep Lluís Moraleda, estrenada a la cerimònia d’inauguració…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, i el 1959 debutà a l’Òpera Nacional, també a Budapest Entre el 1959 i el 1961 fou solista de la Societat Filharmònica Hongaresa, i el 1961 passà al Berlín Est, on romangué fins el 1970 Durant aquest temps fou contractada pels teatres i festivals més prestigiosos, com els de Múnic o Salzburg, on interpretà el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica Fou una de les estrelles més aclamades de l’Òpera de Viena la dècada dels anys setanta, període en què actuà igualment a Berlín, Hamburg, Londres, Brusselles i París, entre altres ciutats…