Resultats de la cerca
Es mostren 3040 resultats
Jesús Posada, nou ministre d’Agricultura del Govern espanyol
El president del Govern espanyol, José María Aznar, designa Jesús Posada Moreno com a nou ministre d’Agricultura en substitució de Loyola de Palacio, que deixa el càrrec per ser cap de llista del PP a les eleccions al Parlament Europeu del 13 de juny Jesús Posada, enginyer de camins i llicenciat en ciències econòmiques, té 44 anys, és diputat per Sòria i fins avui presidia la comissió d’infraestructures del Congrés dels Diputats
Prorrogat l’estat d’alarma a l’Estat espanyol
El Congrés dels Diputats aprova prorrogar l’estat d’alarma per la Covid-19 fins a l’11 d’abril ERC, JxCat, CUP i Bildu s’abstenen perquè consideren que el que s’ha de decretar és un confinament general i aturar la producció de l'activitat no essencial per reduir el ritme de contagis A més de la pròrroga, el govern espanyol amplia les funcions de l’exèrcit en la crisi
Rebutjada la investidura de Pedro Sánchez en segona votació
Amb 124 vots a favor PSOE, 155 en contra i 67 abstencions Unides Podem, PNB i ERC, el Congrés dels diputats rebutja la investidura de Pedro Sánchez en segona votació No han pogut votar els diputats Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, en presó preventiva En la primera votació 23 de juliol el resultat va ser similar 124 a favor, 170 en contra entre els quals ERC i 52 abstencions
Antonio Aldini
Història
Polític italià.
Catedràtic de dret polític Presidí el congrés de la República Cispadana que tingué lloc a Mòdena 1797, i féu prevaler el principi unitari federatiu Influí en la unió de la República Cispadana amb la Cisalpina 1797 Assistí a la consulta de Lió que transformà la República Cisalpina en República Italiana 1802 En tornar a Itàlia fou nomenat per Napoleó secretari d’estat 1805-15 Després de la restauració 1815 es retirà de la política
Jonas Aistis
Literatura
Poeta lituà.
Estudià a la Universitat de Kaunas i el 1936 anà a França, on es doctorà en literatura francesa a Grenoble 1944 A causa de l’ocupació soviètica no tornà al seu país i marxà als EUA, on el 1958 s’incorporà a la Biblioteca del Congrés a Washington Dels seus reculls cal destacar Uzhgese chimeros akys ‘Els ulls morts de la quimera’, 1937 Ha publicat una notable antologia de poesia lituana 1950
Ercole Consalvi

Ercole Consalvi
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Cardenal i estadista italià.
Entrà a la cúria romana el 1783 Com a secretari del conclave de Venècia 1799 afavorí l’elecció de Pius VII, que el nomenà cardenal i secretari d’estat 1800 Enemistat amb Napoleó, l’any 1806 dimití i fou confinat a París 1809 i a Reims 1810-13 Representà la Santa Seu al Congrés de Viena 1814-15 i tornà al seu càrrec fins el 1823 És autor de l’edicte Motu Proprio
Ludwig Cobenzl
Història
Política
Polític austríac, comte de Cobenzl.
Es distingí pel seu absolutisme Fou ambaixador a Dinamarca 1774, a Alemanya 1775-78 i a Rússia 1779-1800 des de Sant Petersburg negocià l’aliança austrorussa i el segon i el tercer repartiments de Polònia Vicecanceller d’Àustria 1801-05 participà en el congrés de Rastatt 1803 Pactà la nova aliança amb Rússia 1804 i ingressà en la Tercera Coalició antinapoleònica, però la derrota d’Austerlitz l’obligà a abandonar el govern
Ignacio Chávez
Medicina
Metge mexicà.
Professor de cardiologia de la facultat de medicina de Mèxic, de la qual fou director 1933, fundà l’institut de cardiologia de Mèxic 1944, i fou president de la Societat Internacional de Cardiologia 1958-62 i del IV Congrés Mundial d’aquesta especialitat 1962 Fou rector de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic 1961-66 És autor de més de dos-cents treballs, entre els quals sobresurten Lecciones de clínica cardiológica 1931
Danilo II de Montenegro
Història
Vladic de Montenegro (1851-52), primer gospodar de Montenegro (1852-60).
Membre de la dinastia Petrovič-Njegoš, succeí el seu oncle Pere II Sostingut pels russos, secularitzà el poder i atacà els turcs, que reaccionaren enèrgicament El 1856 Turquia hagué de cedir davant la intervenció austríaca i, al congrés de París 1856, Danilo decidí la independència de Montenegro amb l’ajut de Napoleó III Una expedició de càstig turca fou derrotada a Grahovo 1858 i el soldà hagué de cedir territoris Morí assassinat
Milan I de Sèrbia
Història
Príncep de Sèrbia (Milan IV: 1868-82) i rei (1882-89).
De la dinastia dels Obrenović, a la mort del príncep Miquel accedí al poder sota un consell de regència fins el 1872, que promulgà la constitució del 1869 Després de les guerres contra Turquia 1876 i 1877 obtingué la independència en el congrés de Berlín 1878 i emprengué 1885 una guerra contra Bulgària Impopular per la seva política autoritària, promulgà una nova constitució 1888, però hagué d’abdicar en el seu fill Alexandre I 1889
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina