Resultats de la cerca

Fill del poeta i polític del mateix nom, fou nomenat historiògraf del rei 1620 Conjuntament amb el seu germà escriví una Histoire généalogique de la maison de France 1619 Més tard, continuà la Gallia christiana iniciada per JChenu, però l’acabaren els seus tres fills El seu germà bessó Louis de Sainte-Marthe Loudun, Poiteu 1571 — París 1656, també historiador, hi collaborà Més tard es féu monjo i esdevingué prior de Claunay

Sota el califa Hišām ibn ‘Abd al-Malik , continuà les incursions per la Gàllia presa d’Arle, Avinyó, Lió i Valença, el 735 Acudí a Narbona, assetjada per l’exèrcit franc de Carles Martell, recuperà la ciutat 737 i, de retorn, ocupà Pamplona Al N d’Àfrica s’enfrontà a les revoltes dels berbers, que el derrotaren al Magrib el 740, i durant la seva absència de l’Àndalus fou destituït pel seu antecessor

Membre del grup Devetsil des del 1923, anà a París el 1925, on, juntament amb el seu company Jindřich Štyrský, creà la tendència pictòrica anomenada artificialisme Exercí una forta i directa influència sobre la pintura txeca en enviar cada any obres seves a exposicions de Praga El 1934 participà en la fundació del grup dels surrealistes de Txecoslovàquia El 1946 fixà definitivament la residència a París, on, juntament amb André Breton, continua partidària del surrealisme

Director de l’Instituto Geográfico y Estadístico i de la Revista Contemporánea de Madrid Fou governador civil de les Balears durant un any 1899-1900 sota el govern Silvela, quan el maurisme mallorquí sofrí una greu crisi S'atragué els intellectuals regionalistes fou assidu de la tertúlia de Joan Alcover, que el saludà amb un significatiu parlament i amb el poema El foraster a Mallorca , els quals continuà protegint un cop retornat a Madrid

Fou l’impressor oficial de la Universitat de Barcelona S'especialitzà en obres de teatre, sovint en català, i en llibrets d’òpera, amb el text italià, o bilingüe italià-castellà, per als espectacles del Liceu de Barcelona El seu fill Ceferí Gorchs i Esteve Barcelona 1846 — 1920, continuà el negoci familiar Creà models tipogràfics originals i fundà la revista “El Correo Tipográfico” Fou president de l’Institut Català de les Arts del Llibre

Després del 1820 dirigí a Barcelona el Diario Constitucional , i més tard l' Indicador Catalán , en els quals publicà llargs articles sobre qüestions religioses Alhora participà en un projecte de traducció de la Bíblia al castellà, sota el patrocini de la British and Foreign Bible Association Expulsat de Barcelona amb els caps liberals exaltats el 1823, fou portat presoner a França Posteriorment continuà collaborant en els projectes de traducció de la Bíblia

Vida i obra Membre de l’estament ciutadà, compongué un dietari breu amb notícies sobre la ciutat de València i el País Valencià entre el 1573 i el 1588, ordenades cronològicament i de temàtica diversa festes nobles, fets luctuosos, processons, entre d’altres, amb un marcat detallisme Possiblement parent de Jeroni ↑ Sòria , continuà l’índex alfabètic del seu dietari i hi afegí notícies noves del 1568 al 1605 Bibliografia Martí Mestre, J 1995 Vegeu bibliografia

Fou subcampió del món juvenil 1997, campió d’Europa júnior 1997 i campió d’Espanya júnior 1996, 1997 En categoria absoluta, es proclamà campió de Catalunya, d’Espanya 2000, 2003 i d’Europa 2007, i guanyà l’Obert d’Espanya Disputà diverses edicions del Campionat del Món des del 1999 i aconseguí diverses mànegues de la Copa del Món També destacà en curses d’enduro i continuà com a tècnic d’aquesta modalitat

Començà a jugar al Reial Club de Tennis Barcelona A disset anys fou campiona d’Espanya júnior Fou campiona de Catalunya absoluta 1970, 1974, 1975 i de dobles 1980, 1981 El 1976 arribà fins als vuitens de final a Roland Garros, el seu millor resultat internacional El mateix any arribà al número 2 del rànquing espanyol i al 40 de l’internacional Es retirà el 1981 i continuà vinculada al tennis com a entrenadora

Fou una de les ciutats més poderoses de la lliga beòcia i escenari d’una dura batalla entre atenesos i espartans Sotmesa a Roma l’any 145 aC, continuà florent fins al s VI Tenia un cèlebre temple d’Hermes, amb una estàtua del déu feta per Càlamis A la necròpoli hom ha trobat moltes estatuetes, especialment femenines, a les quals hom donà el nom de la ciutat, estès després a les estatuetes semblants d’altres llocs