Resultats de la cerca

Vida Fill de Lluís Maria Millet i Millet, realitzà estudis universitaris i musicals, aquests darrers amb Joan Massià i Cristòfor Taltabull Posteriorment treballà la direcció orquestral i coral al Conservatori de Munic i al Mozarteum de Salzburg Fundador de l’Orquestra de Cambra Lluís Millet 1958, dirigí altres conjunts de cambra i agrupacions simfòniques i nombrosos conjunts de cambra De 1977 a 1981 dirigí l’Orfeó Català, al front del qual interpretà obres representatives del repertori tradicional català i de la polifonía clásica, tals com el Magnificat de Schütz o les Cantates i…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ José Frade Madrid ARGUMENT JCamino GUIÓ Manuel Gutiérrez Aragón, JCamino FOTOGRAFIA Fernando Arribas color, panorànica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Xavier Monsalvatge INTERPRETACIÓ Analia Gadé Virginia, Ismael Merlo l’avi, Ángela Molina Encarna, Vicente Parra Paco, Francisco Rabal el mestre, José Sacristán Jorge, Charo Soriano Rosita, Conchita Velasco Mercedes, Josep Vivó Alberto ESTRENA Barcelona, 30071976, Madrid, 28101976 PREMIS Berlín 1976 de la crítica Sinopsi El 19 de juliol de 1936, les forces lleials a la…

Vida Residí fins a divuit anys a Sant Feliu de Guíxols i estudià ballet clàssic, mímica, pantomima i interpretació amb Teresa Manresa Debutà com a figurant al cinema i a la televisió i com a actriu en el teatre amateur Feu els primers passos en el cinema l’any 1983 amb Últimas tardes con Teresa Gonzalo Herralde i Fanny "Pelopaja" Vicente Aranda Després s’installà a Madrid, quan Antonio Giménez Rico li donà un paper a la telesèrie Página de sucesos 1984-85, TVE, mitjà on posteriorment actuà en La mujer de tu vida , Para Elisa i Brigada Central , cosa que li feu aconseguir força popularitat…

Divinitats del cant i de la dansa, llur nombre i llurs noms foren ja fixats a la Teogonia hesiòdica Venerades com a nimfes de les fonts, l’origen de llur culte sembla ésser l’Olimp, a la regió de Pieria d’on els ve el sobrenom de Muses Pièrides, o l’Helicó, davant el Parnàs, on hi havia la font Hipocrene, obra del cavall alat Pegàs Hom creu que Apollo Musageta guiava llurs cants i llurs danses, i així foren celebrades pels poetes en la poesia antiga i, posteriorment, en l’obra de diversos autors, fou norma d’invocar-les en començar qualsevol cant poètic A l’època hellenística fou assignada a…

Aquesta melodia pot provenir del cant pla, d’una obra profana o d’un coral, o pot ser de tipus abstracte o soggetto cavato El cantus firmus acostuma a presentar-se amb valors comparativament més llargs i homogenis que els de la resta de veus i sol estar situat en la part més greu, encara que també pot estar en la veu superior i, en aquest cas, presentar un cert grau d’ornamentació o paràfrasi En l’estudi del contrapunt també es designa com a cantus firmus una melodia que s’adapti a les condicions esmentades tot i no ser preexistent o no pertànyer a alguna de les tradicions…

La música popular gallega té un origen obscur i remot i una varietat de melodies i tonades que van de l' alalá profund i queixós a la vivacitat de la muiñeira riberiana , les regueifas , les ruadas , o els cantos de pandeiro , etc Uns altres ritmes i variants folklòrics gallecs són els antiquíssims cantos de Aninovo o les panxoliñas nadalenques, els cantos de Reises i els maios a l’arribada de la primavera Els instruments característics són la gaita, el tamborí, el pandeiro , les ferreñas , les cunchas i la zanfoña medieval L’església gallega combaté i censurà la música popular durant molts…

Mapa de les esglésies del Vallespir anteriors al 1300 J Salvadó L’Albera Sant Joan de l’Albera Sant Martí de l’Albera Arles Santa Maria d’Arles Sant Esteve d’Arles Sant Salvador d’Arles Sant Pere de Riuferrer Santa Creu de Quercorb Els Banys d’Arles Sant Quintí dels Banys d’Arles Sant Martí de Palaldà Sant Julià de Buçac Santa Engràcia Sant Salvador de la Roca de Montdony Santa Maria de Montalbà Ceret Sant Pere de Ceret Sant Jordi de Ceret o del Carner Sant Ferriol Les Cluses Santa Maria o Sant Nazari de la Clusa Sant Pere de Sureda Sant Pere de Llaner Cortsaví Sant Jaume de Cortsaví Sant…

Filla de l’actriu Maggie Baird i el guionista i músic Patrick O’Connell, rebé l’educació bàsica a casa, d’acord amb una metodologia d’aprenentatge d’enfocament artístic S’incorporà a una coral infantil de Los Angeles i, a través de la plataforma digital YouTube, es formà de manera autodidàctica en guitarra i piano Amb només onze anys ja començà a compondre cançons, i el 2016 saltà a la fama amb la interpretació d’ Ocean Eyes , una peça escrita pel seu germà Finneas O’Connell i el seu grup de música Dos anys més tard, publicà les seves primeres cançons al disc EP extended play…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que dirigí fins el 1969 i amb el qual estrenà la major part de les seves obres Fou director de l’Orfeó de Sants 1957-64 i l’any 1960 creà el grup infantil La Trepa, que conreà la música coral infantil Estrenà diverses obres musicals relacionades amb l’excursionisme, com l’oratori Cantem la muntanya 1958, una Missa dels excursionistes 1966, Oratori de Nadal 1966,  Bucòliques 1966, per a cor i…