Resultats de la cerca

És conegut sobretot pel seu diccionari, en cinc volums, Biographische Denkmale ‘Monuments biogràfics’, 1824-30, dedicat a personatges històrics Fou també crític literari i membre del moviment polític i literari de la Jove Alemanya

Fundà l’escola de psicologia de Würzburg Epistemològicament, defensà el realisme crític psicològicament, el caràcter empíric de la seva ciència Escriví, entre altres obres, Einleitung in die Philosophie 1895 i Die Realisierung 1912-23

Pintor, poeta i crític d’art i colleccionista xinès, introduí en pintura un estil propi, calligràfic i delicat, de temàtica d’ocells i de flors És un dels iniciadors de la literatura erudita sobre art

Estrenà el drama La creu trencada publicat el 1884, de to romàntic És autor del llibret d’òpera La terra roja i diversos poemes, de composicions musicals Fou crític musical de La Crónica de Cataluña

Actua també com a Corriente Neotrotskista Crític amb les diverses branques de la IV Internacional considerades centristes, es proposa construir la V Internacional Edita Vanguardia Comunista i, com a Corriente Neotrotskista, La Crisis de la Supertransición

Estudià a Harvard És autor d' A Critical History of Opera 1904, d' A History of Vocal Music 1918 i d’obres didàctiques Era fill del crític musical i professor Louis Charles Elson Boston 1848-1920

Aportà al teatre una nova forma d’interpretació, oposada a la de les actrius del seu temps, com és ara Sarah Bernhardt Mantingué una turbulenta relació amb el compositor, llibretista, poeta i crític italià  Arrigo Boito  

Fou corrector del diari “La Humanitat” de Barcelona i crític teatral de “L’Instant” i d’"El Nostre Teatre” El 1935 estrenà El poble no vol la guerra Traduí obres de Pérez Galdós, Casona, etc, al català

Autor d' Historiae Alexandri Magni Macedonis , en deu volums, obra de poc rigor històric i crític, però d’un gran sentit psicològic i dramàtic palesa la influència de Sèneca i obtingué un gran èxit durant l’edat mitjana

Deixeble de Plutarc, a qui succeí 431-432 en la direcció de l’escola d’Atenes, tingué Procle per deixeble Féu un comentari crític a quatre llibres de la Metafísica d’Aristòtil, i deixà un comentari sobre Hermògenes