Resultats de la cerca
Es mostren 7083 resultats
Jordi
Setmanari
Setmanari infantil, un dels que contenia més elements noucentistes, que hom publicà a Barcelona del febrer del 1928 a l’agost, per impuls d’A.Rovira i Virgili, més exigent, tant pel text com per la presentació, que «En Patufet».
El primer director fou Melcior Font A la redacció literària figuraven Carner, Riba, Carles Soldevila, Carles Capdevila, CA Jordana, Marià Manent i Armand Obiols, i a l’artística, Lola Anglada, Apa, Ricart, Torné Esquius, Quelus i Josep Obiols, que en dibuixà la capçalera En els números darrers hi collaborà Clovis Eimeric Deixà de publicar-se per manca d’èxit de públic
Miquel Plana i Corcó
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Gravador, grafista i pintor.
Inicialment exercí com a dibuixant i gravador Participà en alguns concursos i exposà amb el grup D’ara El 1972 s’introduí en l’edició de bibliòfil i d’aleshores ençà illustrà i edità nombrosos texts Dissenyà i estampà calendaris, carpetes de gravats, cartells, les populars roses de Sant Jordi i les nadales Deixà a la Biblioteca de Catalunya la seva obra gràfica
Sebastià Pier
Filosofia
Cristianisme
Filòsof dominicà.
Professor de filosofia 1752 i teologia 1761 a Cervera el rei Carles III l’envià amb encàrrec especial al regne de Quito i al Nou Regne de Granada, després del qual reprengué el magisteri cerverí Hom li deu bona part del renaixement tomístic a Catalunya la seva obra cabdal és la Universa Philosophia aristotelico-thomista Cervera 1758 En deixà d’altres de manuscrites
Philippe de Vitry
Música
Compositor i teòric musical francès.
Al servei de Carles IV i Felip VI de França, fou més tard notari reial i conseller de Joan II de França i bisbe de Meaux És autor de teories sobre música mesurada i de lleis del contrapunt que donaren coherència al moviment denominat ars nova Deixà una desena de motets molt elaborats, úniques obres que hom li pot atribuir amb certesa
Notker Bàlbul
Literatura
Cristianisme
Monjo i escriptor, mestre i bibliotecari del monestir de Sankt Gallen.
Contribuí al desenvolupament del text i de les melodies de les seqüències religioses Escriví les Gesta Caroli , ornant la figura de Carlemany amb elements propis de l’èpica També deixà un ampli Martyrologium i una Notatio sobre diversos comentadors de la Bíblia El seu tractat sobre la teoria musical es perdé i, per tant, hom en desconeix l’abast Fou beatificat el 1512
Hiroshi Noma
Literatura
Escriptor japonès.
El 1943 fou empresonat per la seva actitud pacifista Atret pel marxisme, el 1947 ingressà al partit comunista, que deixà el 1964 Ambientades en el Japó de la postguerra, les seves novelles, entre les quals Kurai e ‘El quadre negre’, 1946, Shinkû-chitai ‘Zona de buit’, 1952 i Hokai kankaku ‘Sensació de catàstrofe’, 1952, palesen una clara intenció antimilitarista i antiautoritària
Garcia I de Galícia
Història
Rei de Galícia (1065-71 i 1072-73), fill petit de Ferran I de Castella i de Sança I de Lleó-Astúries-Galícia.
Féu avortar una rebellió a les seves terres de Portugal 1071, però aquell mateix any 1071 el seu germà Sanç II li prengué el regne i el deixà anar a viure a la cort musulmana de Sevilla, d’on tornà després de la mort de Sanç II però l’altre germà seu, el rei Alfons VI, l’empresonà al castell de Luna
Francesc de Fossà
Historiografia
Història del dret
Jurista i historiador.
Fou catedràtic de dret i rector de la Universitat de Perpinyà 1759 Publicà Observations historiques et critiques sur le droit public de Catalogne et de Roussillon 1770 i Mémoire pour l’ordre des avocats de Perpignan 1777, i deixà inèdites Histoire du Roussillon i Franc-alleu de Roussillon et de Catalogne Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Manuel Carbonell i Villar
Música
Baríton, cantant d’òpera.
Durant prop de trenta anys actuà amb èxit a Europa i a Amèrica Carmen, de Georges Bizet, fou una de les seves millors interpretacions Retirat de l’escena, es dedicà a l’ensenyament del cant a Peterburg, a Barcelona, a Buenos Aires on fundà una acadèmia amb Joan Goula i a Tucumán Deixà inèdit un Método para la impostación de la voz
Constantí VIII
Història
Emperador bizantí (976-1028), fill de Romà II i de Teòfan.
Proclamat emperador de dret 963, fou associat al seu germà Basili II 976, el qual exercí l’autoritat En morir aquest 1025, deixà el poder a les mans d’alts funcionaris i d’eunucs El seu regnat i la seva actuació les pressions fiscals provocaren aixecaments populars són el preludi de la decadència i de l’ensorrament de l’Imperi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina