Resultats de la cerca
Es mostren 7700 resultats
Aleksej Ivanovič Rykov
Història
Polític rus.
Bolxevic moderat i president del Consell de Comissaris del Poble 1924-30, fou destituït perquè s’oposà a les collectivitzacions agràries Acusat per Stalin de desviacionisme dretà, fou condemnat a mort en el tercer procés de Moscou i executat
Renau

Renau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, al límit amb l’Alt Camp, a la dreta del Gaià, al qual aflueix la riera de Renau.
Situació i presentació El terme de Renau, d’una extensió de 8,22 km 2 , està situat a la dreta del Gaià, al qual aflueix el torrent de Renau, al límit amb l’Alt Camp Limita al N amb els municipis de Nulles i Vilabella de l’Alt Camp, al S amb els de la Secuita i el Catllar, a l’E, per mitjà del Pantà de Gaià, amb el de Vespella i a l’W amb el de la Secuita El territori, especialment la part més occidental, és afectat per les ramificacions de la serra de Montferri, amb altures superiors als 200 m, les quals li permeten assolir una mitjana de 175 m sobre el nivell de la mar A més del Gaià,…
Sant Salvador de Torroella
Poble
Poble del municipi de Navars (Bages), a l’W del terme.
La colònia del Palà de Torroella és l’únic nucli important de població L’església parroquial és en un turó 448 m alt, a la dreta del Cardener El territori i la petita torre foren de jurisdicció dels ducs de Cardona
la Rovira de Baix
Masia
Masia del municipi de Borredà (Berguedà).
Abans del 2002 formà, juntament amb la masia de la Riera un enclavament 3,31 km 2 del municipi de Palmerola, posteriorment annexat al de les Llosses S'estenia a la dreta de la riera de Merlès, aigua avall de Boatella
Pallerols

Vista de l'església de Santa Jaume de Pallerols
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Talavera (Segarra) que forma un sol nucli amb Ondara.
És a l’extrem septentrional del municipi, a la dreta del riu d’Ondara De la seva església parroquial Sant Jaume depèn la de Montfar Era de la jurisdicció del comte d’Erill Al segle XIX formà un municipi amb Civit
Mugodžary
Serralada
Serralada de l’W del Kazakhstan.
Estesa de N a S 200 km, amb altituds de 657 m, constitueix una prolongació meridional dels Urals Hi neixen els rius Emba i Or’ i els afluents, per la dreta, de l’Irgiz Jaciments de carbó, níquel i coure
Buzǎu
Ciutat
Capital del judeţ homònim, Romania.
És situada a la vall del riu Buzǎu , afluent del Siret per la dreta És un centre comercial de bescanvis de productes entre la muntanya i la plana, un nucli industrial indústria alimentària, metallúrgia i un nus ferroviari i de carreteres
riu de Beget
Riu
Riu del Ripollès i de la Garrotxa, format sota el castell de Rocabruna per la unió de la riera de Rocabruna, del torrent de les Arçoles (formats al Montfalgars) i del Torrent de Rocabertella (que baixa del coll de Malrem).
Aigua avall de Beget rep, per la dreta, la riera de Salarsa Després de passar entre les serres de Bestracà i de Talaixà, s’uneix dins el congost o grau d’Escales al riu d’Oix i forma el Llierca
Balàfia
Barri
Partida
Partida i barri perifèric de la ciutat de Lleida, situat al nord de la ciutat i desenvolupat a partir dels anys cinquanta.
És drenada per la clamor de Balàfia, que es forma prop de Vilanova d’Alpicat i desemboca al Segre, per la dreta, al nord mateix de la ciutat La torre de Balàfia, antiga granja medieval, donà nom a aquesta partida
bac Arissal
Vall i obac de l’Alta Cerdanya, dins el terme d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes, que comunica l’estany de la Bullosa, a l’alta vall de la Tet, amb la vall d’Angostrina.
És drenada pel rec del bac Arissal , emissari dels petits estanys Negre i del Racó, el qual troba, per la dreta, al Mesclant d’Aigües, el torrent d’aquest nom, i formen, des d’aquest indret, el riu d’Angostrina
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina