Resultats de la cerca

Fou administrador general del FC Barcelona, a partir del 1955, i gerent del club blaugrana 1968-70 Fou Delegado Nacional de Educación Física y Deportes i president del Comitè Olímpic Espanyol 1970-75, en substitució de Joan Antoni Samaranch Va tenir un paper important perquè el FC Barcelona rebés subvencions per a la construcció del Palau Blaugrana i el Palau de Gel

Vinculat al Club de Vela de Calella, el 1960 participà en el Campionat del Món celebrat a Palamós Sempre navegà en la classe 420, en la qual es proclamà campió de Catalunya 1966, 1967 i d’Espanya 1966, 1969 També disputà un altre Campionat del Món l’any 1967 És fill de Tomàs Moret, el qual, amb Manel Juanola, va dissenyar el din-ghy català

Entrà en contacte amb el rugbi a la universitat, on jugà amb l’equip d’Enginyers Industrials, nucli que el 1989 fundà Enginyers RUFC Jugador de la UE Santboiana la temporada 1986-87, ha estat internacional amb Catalunya 1993-97 i els Països Catalans 1992 Escollit president del CN Poblenou 2001, revitalitzà les seccions de waterpolo i de rugbi, amb el nom de CNPN-Enginyers Sota el seu mandat, l’equip de rugbi participà en la lliga del comtat anglès de Hertfordshire, que guanyà en dues ocasions, fet inèdit en la història del rugbi mundial Cofundador del XV Almogàver, club creat a imitació del…

Competí per la Casa Ciclos Guillamet durant la dècada dels vint Fou cònsol de la Unió Velocipèdica Espanyola 1928 El 1945 formà part del grup fundacional del Club Ciclista Empordanès, des d’on organitzà el Critèrium Internacional de Figueres a partir del 1954 Després de la seva mort, el CC Empordanès organitzà anualment el Trofeu Francesc Guillamet, que s’inicià l’any 1958 amb Marià Cañardo de director de cursa i Antoni Bertran com a primer guanyador

Formà part d’una generació que, dirigida per Rafael Mora, aconseguí ser campiona d’Espanya júnior en dues ocasions, a les files de l’AD La Casera de Figueres La temporada 1979-80 aconseguí el segon Campionat júnior i l’ascens a primera divisió amb l’ADEPAF de Figueres Debutà en la màxima categoria la temporada 1981-82 Posteriorment jugà al Picadero, Betània, Masnou Basquetbol, CB Cantaires de Tortosa, Dorna Godella i Juven Sant Sebastian Guanyà la Lliga Catalana i espanyola amb el Masnou i el Tortosa, i repetí títol de Lliga estatal amb el Godella Fou internacional en 65 ocasions amb la…

Començà jugant a l’Institut Frederic Martí Carreras de Palafrugell i, després de ser campió d’Espanya cadet amb la selecció catalana, fitxà pel FC Barcelona, on jugà a l’equip juvenil El 2000 marxà al CN Sabadell, on jugà la Lliga FEV Després de quatre temporades fitxà per l’Andorra TX, amb el qual debutà a la Superlliga La temporada 2006-07 vestí la samarreta del J’Hayber Elche, i el 2007 fitxà pel CAI VB Terol En aquest equip guanyà la Superlliga 2009, 2010 i la Supercopa 2010 El 2010 fitxà per l’Unicaja Almería, però posteriorment retornà al CAI VB Terol Amb la selecció espanyola absoluta…

Base, s’inicià a l’ADEPAF de Figueres, amb el qual obtingué el Campionat d’Espanya júnior Amb el primer equip de l’ADEPAF assolí l’ascens a la primera divisió del bàsquet espanyol 1980-81 La temporada 1981-82 s’incorporà al Comansi, on jugà fins el 1985 i aconseguí una Lliga i dues Copes de la Reina Entre el 1985 i el 1989 jugà al CB Tortosa, equip amb el qual guanyà quatre Lligues i tres Copes Posteriorment fitxà pel Masnou, on guanyà una altra Lliga, i finalment pel Dorna Godella, amb el qual aconseguí dues Lligues, una Copa de la Reina i dues Copes d’Europa El 1993 fitxà pel Reus Deportiu…

Aconseguí els títols estatals de pes en categoria cadet, júnior i promesa La seva trajectòria es divideix en dos períodes fins el 1997, abans de l’accident de trànsit que estroncà la seva progressió, i a partir del 2002, quan tornà a les competicions En la primera etapa i amb els colors del FC Barcelona aconseguí quatre títols catalans consecutius en pista coberta 1993-96 i un a l’aire lliure 1994 Millorà gairebé una vintena de vegades el rècord català de la prova i disputà el Campionat d’Europa sub-23 i els Jocs Mediterranis 1997 El 2002 tornà a la competició de la mà de l’Integra2 l’…

Especialitzada en arc compost, destacà al final dels anys noranta al Club Arquers Salt Guanyà sis Campionats de Catalunya d’arc compost a l’aire lliure i tres en sala Participà en el Campionat d’Espanya per equips amb l’Arc Sant Celoni, en el qual coincidí amb Carme Atienza Des de mitjan dècada del 2000 participà en diversos Campionats del Món i d’Europa El 2011 establí el rècord d’Espanya de 50 m amb arc compost Presidí el Club Esportiu Tir amb Arc Figueres, i rebé la placa de la Federació Catalana d’Esports de persones amb Discapacitat Física pel seu suport a l’esport adaptat

Membre del Club Natació Barcelona, ocupava la demarcació de boia, coneguda durant l’època com avantpiquet Fou quatre vegades campió de Catalunya de primera categoria 1945, 1947-49 i també quatre cops campió d’Espanya 1942, 1947-49 Entre el 1945 i el 1949 fou onze vegades internacional i participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948, en què Espanya aconseguí la vuitena posició