Resultats de la cerca

És la segona ciutat del país Ciutat industrial amb installacions per al concentrat i refinatge electrolític del coure, té refineria de sucre i fàbrica de pneumàtics Hi ha la terminal de l’oleoducte que prové de Dar es Salaam, a Tanzània És enllaçada per ferrocarril amb Lusaka, Maramba i d’aquí amb Zimbàbue i també amb la República Democràtica del Congo Té escola tècnica superior

Juntament amb Ben Field, realitzà el 1863 a Chicago un tipus de vagó de ferrocarril amb llits El primer vagó-llit construït fou batejat amb el nom de The Pioneer 1865 i de seguida es difongué mundialment També ideà altres perfeccionaments i millores per a la comoditat seients extensibles, vagó restaurant, etc Fundà una fàbrica a Palmyra i una ciutat que porta el seu nom Pullman City

Fill del teixidor Joan Barrau i Fill Cabrera de Mar, 1782 - Barcelona, 29 de desembre de 1852, el 1858 inventà un teler que podia teixir simultàniament dues peces de vellut per un sol ordit, l’una damunt l’altra Aplicà aquest invent a la fàbrica que tenia a Gràcia Barcelona, però vengué la patent del teler a la casa anglesa Lister and Co de Bradford

Té una fàbrica de ciment pòrtland natural, així com pedreres, a Santa Creu d’Olorda, Barcelona Té registrades la marca de ciment “Sansón” i de ciment natural “Lacsón” El 1983 obtingué 1453783 t de ciment i 802560 t de clinker Aquest any les seves vendes foren de 7460 milions de pessetes, i ocupà a 377 treballadors Participa a Hispacement, amb altres empreses catalanes del sector

Inicialment hi participaven el Banco Español de Crédito i la multinacional nord-americana Exxon Corporation, la qual es desprengué de la seva part el 1974, any que l’empresa adoptà el nom actual Té la filial Productos Químicos del Mediterráneo, que fabrica productes químics orgànics a Castelló El 1991 fou adquirida per la companyia britànica British Petroleum i passà a anomenar-se BP Oil España

Aigua amunt de l’antic hostal hi ha una fàbrica de ciment, que començà a funcionar el 1950, per tal de fornir de ciment les obres hidroelèctriques de la Ribagorça fou clausurada el 1973, cosa que comportà el despoblament de la caseria 388 h el 1970 En part treballava amb el carbó de les mines de Malpàs Tenia una producció d’unes 200 000 t anuals

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Este Films Enric Esteban, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Joan Bosch FOTOGRAFIA Salvador Torres i Garriga blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ José Guardiola Conrado, Isabel de Castro Ana, Ángel Jordán Emilio, Francisco Piquer José, Carmen de Ronda Teresa, Luis Induni Martín, Carlos Ronda Rodríguez, Miguel Fleta l’inspector, Emilio Fábregas el metge, Eugenio Testa Javier, Màrius Beüt el fill de Rodríguez i el porter de la fàbrica ESTRENA Madrid, 01091955, Barcelona, 22091955…

El 1968 guanyà el premi de dibuix Ynglada-Guillot Per aquests anys s’agrupà amb Rafael Lozano i Bartolozzi , Gerard Sala i Rosselló i Robert Llimós i Oriol , la qual cosa comportà un important canvi d’orientació en la seva obra, que s’apropà al pop-art Després de la dissolució del grup 1970, continuà collaborant amb Bartolozzi Ambdós treballaren i exposaren junts fins el 1982, si bé l’obra de cadascú conservà el seu caràcter Arranz i Bravo feu una pintura protagonitzada per figures humanes que, bé que turmentades, prenen darrerament caràcters més personalitzats També realitzà escultures…

Fa l’aparició en el panorama industrial català de bracet amb Ramon Monroig –vegeu més endavant–, de qui era soci Tots dos guanyaren la medalla d’argent a l’exposició industrial de Madrid del 1841 per unes mostres de clorur de calç Però després d’aquesta experiència, ell i Monroig entraren en la fabricació d’àcids Monroig canvià aviat d’opinió, se’n separà amicalment –tot sembla indicar-ho– i s’installà pel seu compte, tot dedicant-se a matèries tintòries Subirá posà la fàbrica al carrer de Feman-dina, al barri del Raval, xamfrà del que era aleshores el carrer de Ponent i que ara es diu de…

Francesc Ramon Xiques i Clausell pertany a la mateixa generació de François Cros i va ser un dels seus primers seguidors en la fabricació de l’àcid sulfúric La primera referència escrita de la seva producció és del 1822 Tenia la fàbrica en el barri del Clot, terme municipal de Sant Martí de Provençals Participà en l’exposició industrial de Madrid del 1828 i rebé una medalla de bronze pel seu vidriol –sulfat de ferro– i per la seva ce-russa El 1842 encara és fabricant d’àcid sulfúric, sempre al Clot Però la seva producció canvia pocs anys després i entra en el sector dels midons i coles que s’…